La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va nomenar ahir, dilluns, una nova consellera d’Educació, Ciència i Universitats en el lloc d’Emilio Viciana, que ocupava el càrrec des del 2023. La titular de la cartera serà a partir d’ara la diputada popular Mercedes Zarzalejo. El canvi –el primer de la legislatura al govern de la popular– arriba en plena negociació i tramitació de la llei universitària autonòmica i de la polèmica per l’infrafinançament de les universitats públiques.

Una nova rebaixa fiscal a Madrid per respondre la proposta de model de finançament acordada entre ERC i el PSOE. Isabel Díaz Ayuso ha anunciat aquest dilluns que la seva comunitat abaixarà a partir de l'any que ve mig punt els trams de l'IRPF autonòmic, que ja eren els més baixos de l'Estat. El tipus mínim passarà a ser del 8% i el màxim del 20%, cada cop més lluny de Catalunya, que oscil·la entre el 9,5% per a les rendes baixes i el 25,5% per als contribuents que ingressen més de 175.000 euros anuals.

La Comunitat de Madrid s'interposa en el decret amb el qual el govern espanyol vol limitar la creació de xiringuitos universitaris. Concretament, l'executiu d'Isabel Díaz Ayuso ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem contra el reial decret d'universitats, ja que considera que la normativa és "arbitrària", ha estat elaborada "sense consens" i vulnera les competències autonòmiques en matèria educativa.

Ja s’ha acabat el judici contra el fiscal general de l’Estat. Ara ja només queda esperar la sentència, que diuen que sabrem abans de final d’any. L'última sessió va acabar a dalt de tot, amb l'UCO de la Guàrdia Civil acusant el fiscal de ser el filtrador i ell negant-ho. A jutjar pel que hem vist i sentit, l’acusació no ha aconseguit provar que Álvaro García Ortiz fos el filtrador. Més aviat la defensa ha aportat testimonis que demostren que la notícia del pacte de la parella d’Ayuso amb Hisenda ja corria abans que el famós correu estigués en poder del fiscal general.

Finalment la Comunitat de Madrid enviarà les dades de cribatges de càncer a Sanitat després de setmanes d'estira-i-arronsa entre Isabel Díaz Ayuso i el govern espanyol. Aquest migdia el ministeri de Sanitat i totes les comunitats autònomes han acordat compartir les dades dels cribatges de càncer de mama, còlon i cèrvix basant-se en tres indicadors: el nombre d'invitacions a participar en els programes de detecció, la resposta a aquestes invitacions i els positius que es detectin durant aquests processos. El ministeri que lidera Mónica García va sol·licitar les dades a totes les comunitats després de l'escàndol dels diagnòstics de càncer de mama a Andalusia, que va afectar, com a mínim, 2.000 dones.

1. Aquest és un dilluns important, judicialment. Espanya viurà una sacsejada política de la qual es parlarà durant temps. S'hi juguen molt tant el PP de Mazón i Ayuso com el PSOE d’un Pedro Sánchez que viurà un dia clau amb el fiscal general de l’Estat assegut al banc dels acusats. A València, Maribel Vilaplana tindrà la clau, com a testimoni, per aclarir minut a minut què va passar a El Ventorro, fora del restaurant i al pàrquing on Carles Mazón l’hauria acompanyat després d’un tiberi del qual no hem vist la factura. La periodista, que com a testimoni no pot mentir, hauria avui de desvelar tota la zona de foscor de Mazón, sobre aquells 40 minuts en què el president de la Generalitat Valenciana no va mirar el mòbil i no va agafar el telèfon a la seva consellera d’Emergències, que li trucava amb insistència. La mateixa setmana del funeral d’estat per les 229 persones que van morir a València hem sabut que Salomé Pradas era conscient, des de les 13.56 h, que el perill més gran vindria pel barranc de Poio. La irresponsabilitat de no fer prou per avisar la gent quan tocava no només hauria de fer dimitir Mazón, ni que sigui un any després, ni que sigui perquè els crits dels familiars de les víctimes li han remogut l’ànima, sinó que hauria de fer-li pagar judicialment la seva pena. Podia evitar moltes morts i estava, per dir-ho així, de sobretaula. Que ell no estigui ni imputat clama al cel.

Manifestació ahir a la tarda a Barcelona, en suport als detinguts de la Flotilla per part de l’exèrcit d’Israel. I com a Barcelona, les protestes es van estendre a altres ciutats catalanes i desenes de ciutats europees.

La Fiscalia sol·licita tres anys, nou mesos i un dia de presó per frau fiscal per a Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, segons confirma Efe.

Tenen exèrcit, serveis secrets, una justícia que s’administra en nom d’un rei, ambaixades, un lloc a l’OTAN i a la UE, un Mundial de futbol i fins i tot dos festivals d’Eurovisió, però la dreta espanyola, en el seu intent de tornar al poder, ven la idea que Espanya es trenca. Certament, l’1 d’octubre del 2017, la camisa no els tocava la pell i, encara que només fos un exercici teòric, es van haver d’enfrontar per primera vegada a la vida a un pensament: “I si Catalunya…?” Reforçat, doncs, amb el malson del Procés, els indults i l’amnistia, el PP pretén tornar al poder reeditant el 2 de maig del 1808 i el crit de l’alcalde de Móstoles “La pàtria està en perill”.

Divendres, la Conferència de Presidents autonòmics va quedar eclipsada pel menyspreu d’Isabel Díaz Ayuso a les llengües cooficials de l’estat. Alguns mitjans van posar l’accent en l’actitud conflictiva de la presidenta de Madrid. A Cuatro, per exemple, resumien el titular amb un “Isabel Díaz Ayuso intenta rebentar la Conferencia de Presidentes autonómicos”. També definien la seva conducta com “un desplante al presidente catalán y vasco”. Per il·lustrar el context d’aquesta situació incloïen el comentari de Salvador Illa en què parlava de la riquesa de les llengües del país: “Entendre això és entendre Espanya”, i ho qualificaven de “toda una pulla a Ayuso”.

És pitjor la mandra que la manca de talent, i en el cas de la presidenta de Madrid no se sap quina de les dues és la seva major virtut. El cas és que per una cosa, per l’altra o per totes dues sumades al seu desvergonyiment, la presidenta de la Comunitat de Madrid ha començat a perdre peu dins del PP. 

El PSOE vol convertir Isabel Díaz Ayuso en la bruixa dolenta del conte, i ella n’està encantada perquè les bruixes dels socialistes són fades en l’Espanya del PP. L’enèsim paperot de la presidenta madrilenya a la cimera autonòmica de Barcelona –comportant-se com una maleducada i fent-se l’ofesa quan alguns dels presidents van fer servir el català i l’euskera– no és res més que un truc publicitari que als pocs dirigents assenyats del PP els incomoda, però no del tot, perquè també se’n beneficien. Mentre Ayuso baixa al fang, Feijóo i els barons poden aparentar bones maneres. Però si la cimera ha quedat en no-res no és només a causa d’Ayuso; ella és l’ariet d’una estratègia política col·lectiva.

Tradicionalment l’activitat de control parlamentari del govern –de qualsevol govern– s’havia entès molt prioritariàment com la dedicada a analitzar i criticar la seva gestió. Era una funció útil a la societat en la mesura que permetia repassar l’actuació dels responsables dels diferents departaments i denunciar incompliments o irregularitats, fer propostes alternatives i, en definitiva, estimular el bon treball de l’administració. Però ara totes aquestes qüestions han passat a un segon pla. Ara el que resulta important, imprescindible, és controlar les activitats de la família del governant. Això és el que s'emporta els titulars dels mitjans de comunicació i el que serveix per atacar l'adversari i deixar-lo com un drap brut. La rellevància que ha adquirit el control indirecte del poder, per mitjà de la vigilància i si cal la persecució a les famílies dels responsables públics, està sent antològica aquesta legislatura.

Feia anys que un president de la Generalitat no rebia un bany de masses ni aconseguia l'atenció de tant poder polític i econòmic a Madrid com Salvador Illa aquest dijous al Círculo de Bellas Artes. El canvi d'etapa el demostra el fet que abans un cap de l'executiu català podia desplaçar-se al Tribunal Suprem a donar suport als represaliats pel Procés i ara fins i tot una magistrada del Tribunal Constitucional –la catalana Laura Díez– ha acudit a la conferència d'Illa per desplegar el pla econòmic amb què vol portar Catalunya a ser líder a l'Estat. "La prosperitat de Catalunya no s'entén sense Espanya", ha assegurat davant una nodrida representació de ministres i empresaris, que ara respiren tranquils amb el nou rumb de la Generalitat. "És el moment d'apostar per Catalunya. Invertir en Catalunya és invertir en una Espanya millor", ha destacat el president.

1. La setmana de la condonació de part del deute de les comunitats autònomes ha acabat amb una propina després del teló final. La presidenta de Madrid, en una entrevista de portada a El Mundo d’aquest diumenge, deixava aquest titular: “Ahora hay que asumir la deuda catalana, nos tratan de idiotas”. Isabel Díaz Ayuso sap quin és el tema que indigna una part de la ciutadania, esparvera els seus fidels i, al capdavall, dona vots al Partit Popular. És la seva versió del “Catalunya ens roba”. Fa dècades que tenen comprovat que, quan les coses van mal dades, atiar la catalanofòbia dona rèdits electorals i titulars gloriosos. A Ayuso, amb una ambició inflada i un cinisme patològic, se li’n fot que sigui veritat allò que afirma, li importa un rave que generi mal rotllo entre persones del seu mateix estat i, si convé, amaga que a la resta d’autonomies també se’ls perdona la part proporcional d’un deute que no haurien pogut tornar mai i que, només en interessos, era una sangonera per a cada comunitat. L’objectiu del Partit Popular no és altre que fer caure Pedro Sánchez i, pel que hem vist novament aquesta setmana, el fi justifica els mitjans. Però sap greu que, en aquest sil·logisme pervers, sempre rebi Catalunya. Tant se val que el Procés estigui en via morta, que l’independentisme ja no sigui majoritari al Parlament i que el català sigui tan sols la llengua habitual d’un terç dels ciutadans. Ja han guanyat, però els agrada rabejar-s’hi. Canya a “los catalanes”. Contra Junqueras i Puigdemont ja no en tenen prou.

Quan el govern anuncia ajudes per als llogaters, però la solució són 200 € que aniran a la butxaca del teu arrendatari: you have been psoed. Quan votes per reeditar el govern més progressista de la història, però anuncia propostes liberals com la baixa laboral flexible: you have been psoed. Aquest mem, en aquest cas una crítica satírica a les accions del PSOE, s'ha fet tan popular a les xarxes que és difícil no trobar-se'l a cada anunci que fan els socialistes. En els últims anys els mems han aflorat com a eina de comunicació política, ja que, tot i ser “elements aparentment senzills”, “condensen informació per fer-la atractiva”, explica a l’ARA Teresa Piñeiro, investigadora en comunicació a la Universitat de la Corunya.

De la manera que han caigut aquest any Nadal i Sant Esteve, avui divendres 20 de desembre té aires de ser l'últim dia plenament feiner de l’any 2024.

Salvador Illa havia acudit diverses vegades a Madrid des que és president de la Generalitat, però encara no s'havia enfrontat a Isabel Díaz Ayuso amb la contundència d'aquest dimarts, arran del xoc que la presidenta madrilenya ha obert amb el cap de l'executiu de l'Estat, Pedro Sánchez. "En nom d’Espanya parla el president, que és a qui els 350 diputats del Congrés han triat per representar Espanya. Cap presidenta de comunitat autònoma representa més Espanya que els altres", ha declarat, i ha assegurat que ell, des de Catalunya, defensarà la seva idea d'Espanya "federal" i que té tot el dret a fer-ho. En certa manera, Illa ha volgut dir-li a Ayuso que no pot presentar-se com a més espanyola que ell, i encara menys atacant Catalunya.

Qualsevol dels nostres problemes més pròxims és menor comparat amb els del món, que també són nostres, perquè encara que estiguin lluny el món està tan connectat que tot ens impacta. Per això, abans de parlar-los del Suprem contra el fiscal general, és obligat referir-se a la mort de Yahya Sinwar, líder de Hamàs i organitzador dels atemptats del 7 d’octubre de l’any passat que van acabar amb 1.200 morts i 250 segrestats, i que li han costat al seu poble 42.000 morts causades per la resposta israeliana. Com expliquem avui, és el vuitè líder de Hamàs que Israel assassina des de l’any passat. El cop a Hamàs és tan fort que els Estats Units hi veuen una oportunitat per a l'alto el foc, però Netanyahu ja ha dit que mantindrà la guerra. I tots sabem que Hamàs també la mantindrà, perquè tots sabem que quan li tallen el cap a un grup armat n'hi surt un altre. 

Hi ha moments en què es pot tenir la impressió que la política se separa de la realitat. Escoltem, llegim, veiem el que fan els polítics i podem sentir-nos allunyats de les seves controvèrsies, de com estiren les seves diferències. I de sobte ens adonem que les baralles que tenen ja no ens importen tant. És una sensació d'alliberament, d'ingravitat, que en els casos més greus pot anar acompanyada d'un somriure injustificat, d'una certa tranquil·litat d'esperit com la de qui ha passat comptes amb ell mateix i ha deixat de sentir-se culpable.