El judici al fiscal general acaba com va començar: sense proves
Aquest dijous se celebra l'última sessió del judici al Tribunal Suprem contra el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, en què les acusacions i les defenses llegiran els seus escrits finals. La vista oral, per la qual han passat desenes de testimonis, però, no ha canviat res des del principi del procés: el judici va començar sense que hi hagués cap prova inculpatòria directa contra García Ortiz i ha acabat de la mateixa manera. Això sí, s'ha viscut la situació inèdita de veure un fiscal general de l'Estat assegut al banc dels acusats.
Recordem que el fiscal general està acusat d'haver filtrat el correu de l'advocat del nòvio d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, en què acceptava un pacte de conformitat amb la Fiscalia a canvi que el seu client reconegués dos delictes fiscals. En la sessió d'aquest dimecres, el tinent coronel de la Guàrdia Civil i màxim responsable de l'UCO, Antonio Balas, només ha pogut declarar que durant la investigació "es veia un domini del fiscal general en tot el procés". O sigui, que a falta de proves concloents, el màxim que ha pogut aportar en el judici la Guàrdia Civil és que "es veia un domini", és a dir, una suposició sense suport probatori concret.
En les sessions anteriors una dotzena de periodistes van declarar que havien tingut accés al famós correu abans que el fiscal general, i de fet la informació es va publicar minuts abans que l'hi reenviessin els seus subalterns. Amb el que s'ha vist al judici, doncs, sembla inimaginable una condemna, però també és cert que la justícia espanyola és famosa per prendre decisions inexplicables.
Tot i això, el que ja no es podrà reparar és el dany a la institució. La Fiscalia General de l'Estat s'ha convertit en una víctima col·lateral de la guerra total entre el PP i el PSOE, i concretament de la guerra que el govern madrileny d'Ayuso manté amb l'executiu de Pedro Sánchez. En aquest sentit, és ben sabut que el PP i també Vox compten amb moltes simpaties dins de la judicatura, cosa que ha ajudat a allargassar processos com aquest o com el que està portant el jutge Peinado contra l'esposa de Sánchez. Perquè el que sí que ha quedat provat en el judici és que el cap de gabinet d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, es va inventar una falsedat i la va difondre en xats amb periodistes fins que un mitjà, concretament El Mundo, la va publicar. "Jo soc periodista, no notari", va argumentar, com si els periodistes no haguessin de contrastar les seves informacions i tinguessin via lliure per mentir.
Caldria esperar que quan acabi el judici i hi hagi una sentència absolutòria, el cas es pugui centrar en el que és important, que és que la presidenta de la Comunitat de Madrid té com a parella un presumpte defraudador fiscal que aviat haurà de retre comptes davant de la justícia per un frau a Hisenda de més de 300.000 euros. Què farà Ayuso si la seva parella és condemnada? Continuarà vivint al pis que González Amador va pagar amb els diners defraudats? I amb quina cara podrà exigir als ciutadans madrilenys que paguin els seus impostos a la Comunitat?
