Les empreses que formen part del selectiu de la borsa espanyola, l'Íbex-35, van tancar el 2024 superant en conjunt per primer cop la paritat exigida per llei, d'almenys un 40% de dones en els màxims òrgans executius, segons el XIII informe de dones en els consells d'administració de l'Íbex-35 i la VIII radiografia del mercat continu, que elaboren anualment la consultora Atrevia i l'escola de negocis Iese. De les 35 empreses del selectiu, 25 compleixen l'objectiu, però n'hi ha 10 que no, entre les quals quatre de catalanes: Naturgy, Fluidra, Puig i Grifols. Tampoc arriben al 40% Solaria, Ferrovial, Telefónica, Sacyr i Acerinox.

El 30 de juny del 2026 les empreses de l'Íbex-35 hauran de comptar amb un 40% de dones als seus consells d'administració, tal com preveu la llei de paritat del govern espanyol que entra en vigor aquest dijous, i un any més tard, el 2027, la resta de cotitzades. Tot i que les companyies que conformen el selectiu de la borsa espanyola han fet passos endavant per adaptar-se a les recomanacions de bon govern corporatiu, entre les quals hi ha la de complir amb la diversitat de gènere, algunes d'elles encara estan lluny d'assolir aquest llindar mínim del 40%, des d'ara fixat per llei. De fet, l'any 2023 va tancar amb 12 de les 35 empreses de l'Ibex-35 sense complir amb aquesta fita, segons les últimes dades publicades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el supervisor borsari espanyol. Des d'aleshores, però, s'han produït diferents moviments als consells d'administració que han rebaixat les companyies que no compleixen amb el llindar mínim de presència de dones en aquest òrgan.

Primera, segona i ara tercera volta. La llei de representació paritària del govern espanyol va ser una de les normes que després de passar dos cops pel consell de ministres i fer el salt al Congrés dels Diputats va quedar penjada a la cambra baixa espanyola per l'avançament electoral del passat mes de maig. Aquest dimarts, però, el govern de Pedro Sánchez l'ha tornat a aprovar en consell de ministres per poder iniciar, de nou, el tràmit parlamentari i que vegi finalment la llum.

Tots mirem el món des de darrere de les nostres intransferibles parpelles, i tots creiem que la nostra manera de mirar-lo és l’adequada, i que les injustícies i la degradació del que ens és proper és el més greu.