“No oblidem, no perdonem, no ens reconciliem”, deien desenes de pancartes dimarts passat a la Plaza de Mayo, al centre de Buenos Aires, en una manifestació històrica pel Dia de la Memòria per la Veritat i la Justícia a l’Argentina. Malgrat que el 24 de març sempre és una data assenyalada al calendari, la d’enguany no era una cita més, ja que es complien 50 anys del cop d’estat cívico-militar que va desembocar en la dictadura més cruel de la història recent del país, del 1976 al 1983.

L'Argentina va culminar el 1976, fa 50 anys, un descens cap a l'infern. La dictadura dels desapareguts, autodenominada Procés de Reorganització Nacional i encapçalada pel general Jorge Videla, no va ser el principi de res, sinó la desembocadura d'una grotesca cadena de cops d'estat.

Un Palacio de Vistalegre gairebé a les fosques, il·luminat només amb uns quants focus i amb un escenari al mig sobre el qual penjaven unes grans pantalles de leds amb llums blaves i liles. Sona Panic Show, de la banda de rock La Renga, i al públic, la majoria del qual eren homes joves, no li cal saber gaire més per preparar-se per a qui està a punt d'entrar al recinte. Uns focus de colors il·luminen una de les portes de l'entrada a la pista i, alçant les mans i aplaudint, al més pur estil estrella musical, apareix Javier Milei, el president de l'Argentina. "Jo soc el lleó", exclama des de dalt de l'escenari. El públic, dempeus, no dubta a aplaudir-lo durant minuts mentre entona "Milei, president" o "Pedro Sánchez, fill de puta".

La pallissa electoral de Javier Milei a les darreres eleccions legislatives a l’Argentina, diumenge passat, va deixar tothom sorprès, inclòs el mateix Milei i el seu gabinet. Les enquestes no havien pronosticat un 40% del suport en l'àmbit nacional i una victòria a 16 dels 24 districtes, que permetran a La Llibertat Avança, el partit del president, sumar més de 60 escons a la Cambra de Diputats i triplicar la seva representació al Senat. Això implica un canvi de paradigma de cara a la segona meitat del govern de Milei, ja que durant la primera, el poder legislatiu ha estat el seu taló d’Aquil·les: la majoria peronista, amb el suport puntual d’altres forces polítiques, ha pogut bloquejar nombroses iniciatives legislatives, que Milei ha anat sortejant amb decrets o vetos presidencials, i ha arribat a ser qüestionat per manca d’institucionalitat i de caràcter democràtic. Després de la victòria de diumenge, Milei afronta els pròxims dos anys d’una manera ben diferent: amb més governabilitat a les institucions i amb una legitimitat social reforçada.

Els resultats de les eleccions legislatives d'aquest diumenge a l'Argentina consoliden la presència del partit del president, Javier Milei (La Llibertat Avança), a la Cambra de Diputats i al Senat, on durant gairebé dos anys de mandat Milei ha estat en minoria. Analitzem aquests resultats amb Anna Ayuso, Investigadora sènior del Cidob especialista en Amèrica Llatina.

“Avui clarament ha estat un dia històric per a l’Argentina. El poble argentí ha decidit deixar enrere 100 anys de decadència i persistir en el camí de la llibertat, el progrés i el creixement”. Aquestes han estat les paraules del president Javier Milei, davant del seu electorat, al saber-se els resultats de les eleccions legislatives que consoliden la presència del seu partit, La Llibertat Avança, a la Cambra de Diputats i al Senat, on durant gairebé dos anys de mandat Milei ha estat en minoria. Aquest diumenge 36 milions d’argentins estaven cridats a votar per acabar de conformar la composició de les cambres i, per a sorpresa de tothom –incloent-hi el mateix Milei i el seu gabinet–, el suport ha estat massiu i la victòria contundent: el 40% dels vots han estat per la formació violeta, que podrà millorar la seva governabilitat i reafirma, així, el seu projecte polític per “fer l’Argentina gran de nou”.

Javier Milei afronta unes eleccions legislatives clau aquest diumenge a l’Argentina. Els comicis redefiniran la composició de la Cambra de Diputats i del Senat, on es renoven la meitat i un terç dels escons, respectivament. Si bé les eleccions de mig mandat no solen acaparar tanta atenció a l’Argentina, aquest cop es llegeixen com un plebiscit als primers dos anys de motoserra, i resultaran determinants per a la governabilitat de Milei de cara a la segona meitat de la legislatura. En minoria al poder legislatiu, el partit governant de La Llibertat Avança (LLA) ha vist bloquejades nombroses iniciatives legislatives donat que la majoria peronista en ambdues cambres –amb el suport puntual d’altres forces polítiques– ha aconseguit anar posant el fre al pla d’austeritat de Milei, que igualment ha estat brutal pels sectors més vulnerables de la societat. Milei, que va jurar el càrrec el desembre del 2023 donant l’esquena a l’edifici del Congrés, ha recorregut sovint al veto presidencial, una mesura que ha posat en qüestió el caràcter democràtic de la seva gestió, sobretot a ulls de sectors crítics que, més enllà del seu estil i formes, el perceben com un líder autoritari. Les acusacions, inevitablement, han influït en la seva imatge i projecció, no només de cara a l’electorat argentí, sinó també als seus socis internacionals.

El 6 d'octubre, en el moment més complicat de la seva presidència, Javier Milei es va posar una caçadora de pell, va entrar en un pavelló de Buenos Aires ple a vessar i va saltar com una estrella del rock mentre cantava a ple pulmó clàssics del rock argentí. La idea era revitalitzar la campanya del seu partit per a les eleccions del 26 d'octubre i recordar als seus partidaris, i potser a si mateix, que la presidència havia estat emocionant i fins i tot divertida.

En el seu dotzè viatge als Estats Units des que és president de l'Argentina, Javier Milei ha mantingut una reunió bilateral amb Donald Trump, a Nova York, en el marc de l’assemblea general de les Nacions Unides. Cimera a banda, Milei necessitava abordar, amb urgència, el rescat per a la greu crisi econòmica i financera que travessa l’Argentina. Després de la patacada electoral a la província de Buenos Aires, d’un revés legislatiu al Congrés i d’una intervenció in extremis del Banc Central per sostenir un preu fictici del dòlar –sumat al teló de fons del cas de corrupció que implica el nucli de poder del govern–, els valors macroeconòmics que, fins ara, havien sostingut la gestió de l’ultraliberal (i, d’alguna manera, justificat el pla motoserra), han anat caient de manera sostinguda.

Javier Milei enfronta un dels seus pitjors moments des que va prendre possessió com a president de l’Argentina, ara fa vint mesos. Diumenge passat una clara derrota de l’oficialisme a la província de Buenos Aires, davant d’un peronisme que –malgrat les divisions internes– va acudir unit a les urnes, prenia el pols a un país i sobretot a una situació econòmica que s’està travessant de maneres dispars: dins de les majories socials de l’Argentina, una part assegura que el país va bé, i que la seva vida quotidiana ha millorat gràcies, en part, a l’estabilitat en els preus; mentrestant, una altra part no arriba a final de mes i té una qualitat de vida cada vegada més precària.

Javier Milei ha patit el primer revés electoral des que va assumir la presidència de l’Argentina el desembre del 2023. La província de Buenos Aires, la més poblada del país, ha votat aquest diumenge en unes eleccions legislatives en què l’oficialisme ha obtingut uns molt mals resultats: s'ha quedat amb prop del 34% dels vots, davant del 47% de suport que ha rebut el peronisme. Un resultat que ha sorprès, no per la victòria del peronisme –que és el corrent polític més arrelat en aquest districte– sinó per la diferència de gairebé 13 punts entre una força i l'altra, en un context preelectoral clau per a Milei, que el pròxim 26 d’octubre es juga obtenir una majoria a la Cambra de Diputats i al Senat, en unes eleccions legislatives en què busca millorar la seva governabilitat i ratificar el canvi de rumb que, amb ell, assegura, ha fet l’Argentina.

El president de l'Argentina, Javier Milei, va haver de ser evacuat durant una caravana electoral a la localitat de Lomas de Zamora, bastió de l'oposició peronista, quan els manifestants van començar a llançar objectes i pedres contra la comitiva presidencial. Milei no ha resultat ferit i, un cop a la seva residència oficial, ha respost a través d'un missatge a X responsabilitzant dels atacs els seguidors de l'expresidenta Cristina Fernández, inhabilitada i en arrest domiciliari: "Civilització o barbàrie. Kirchnerisme mai més", ha escrit el mandatari, que ha acompanyat el text amb una fotografia d'una de les pedres llançades al seu pas, que va impactar contra la carrosseria del seu vehicle blindat.

Nova mesura de política fiscal a la capital de l'Argentina. El govern de la ciutat de Buenos Aires ha anunciat que acceptarà criptomonedes per al pagament d'impostos locals, com ara tributs immobiliaris i patents de vehicles. "L'objectiu és que la ciutat sigui líder mundial en cripto", ha proclamat el cap de govern de la capital, Jorge Macri.

La LXVI Cimera de Presidents del Mercosur ha tingut lloc aquest dijous a Buenos Aires en un dels moments més incerts del bloc. El Brasil i l’Argentina, les dues principals economies de la regió, tenen visions dispars sobre el sentit i la utilitat de l'organització. En la reunió de caps d'estat a Buenos Aires s'han fet evidents les ja conegudes diferències entre el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, i el seu homòleg argentí, Javier Milei, que li ha passat el relleu de la presidència de sis mesos del bloc.

Abans que esclatés la guerra a Ucraïna, gairebé el 40% de tot el gas consumit a Itàlia provenia de Rússia. Però el conflicte bèl·lic i les sancions imposades al Kremlin van obligar el país transalpí a trobar altres fonts alternatives de subministrament. Després de Líbia o Algèria, amb els quals Roma ha tancat diversos acords gasístics, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president argentí, Javier Milei, han signat aquest divendres un memoràndum per avançar en un projecte que permetrà produir i exportar gas natural liquat (GNL).

El Parlament italià ha convertit en llei un decret impulsat pel govern de Giorgia Meloni que modifica el procés de reconeixement de la ciutadania italiana. El decret Tajani –anomenat així pel ministre d’Assumptes Exteriors, Antonio Tajani– limita el ius sanguinis (dret de sang) a dues generacions d’estrangers amb ascendència italiana; és a dir, d’ara endavant només qui tingui pares o avis nascuts a Itàlia podrà rebre el passaport. Fins a la setmana passada, el principi legal de ius sanguinis incloïa els descendents de qualsevol persona nascuda a Itàlia després del 1861, data del procés d’unificació. La notícia ha caigut com una galleda d’aigua freda a l’Argentina, on uns 25 milions de persones –més de la meitat de la població– tenen cognoms italians, i on s’estima que entre 40.000 i 60.000 sol·licituds per tramitar la ciutadania quedaran ara descartades o, almenys, en pausa.

El govern de Javier Milei ha iniciat el que anomena la tercera fase de la seva política econòmica. Divendres passat a la nit, el president de l'Argentina va fer un anunci per la cadena nacional on comunicava a la ciutadania que posava fi a l’anomenat cep canviari per a les persones, una regulació que limita la compra de dòlars –la moneda en què solen estalviar els argentins que poden– a un total de 200 dòlars per mes.

El 1960 –fa tot just, doncs, 65 anys, que sol ser l'edat de la jubilació– el sociòleg Daniel Bell (1919-2011) publicà un text que es deia La fi de la ideologia. Va obrir un debat que, en general, fou seriós, substancial i de molt llarg recorregut; el context comunicatiu d'aquell moment, que ara consideraríem “elitista”, ho permetia (avui es traduiria segurament en un parell d'estirabots a X i dues dotzenes d'insults anònims). Va durar tant, aquell debat, i obtingué tantes rèpliques, que el 1988 Bell publicà un segon text que remetia al primer: Retorn a la fi de la ideologia. El fet que sortís només uns mesos abans de la caiguda del Mur de Berlín, de l'ensorrament del socialisme real, va ser considerat per alguns com una mera casualitat i per altres com un vaticini argumentat similar al que havia fet una dècada abans Emmanuel Todd.

El criptofiasco protagonitzat per Javier Milei ara fa unes setmanes ha tornat a exemplificar l'estreta relació que guarden l'extrema dreta –en especial, els anomenats anarcocapitalistes– i les criptomonedes. El president ultra de l'Argentina va promocionar la divisa digital $Libra tan bon punt es va llançar al mercat. Instants després de veure la llum, el seu valor es va inflar ràpidament per, tot d’una, desinflar-se sota mínims. L'operació va fer que milers de persones perdessin diners: concretament, s'estima que 44.000 seguidors del líder argentí podrien haver estat víctimes de l'operació, malgrat que Milei assegura que "tan sols" n'haurien estat 5.000. "Si vas al casino i perds diners, ¿quina és la reclamació?", es va justificar posteriorment en una entrevista.

Una manifestació contra les retallades de les pensions a l'Argentina ha desembocat aquest dimecres en l'episodi de repressió policial més gran que ha protagonitzat fins ara el govern de Javier Milei. El que va començar com una protesta contra les mesures d'austeritat del president argentí a Buenos Aires va derivar en una batalla campal entre manifestants i policia, amb un balanç de 124 detinguts i 46 manifestants ferits. Un d'ells, el fotògraf Pablo Grillo, es troba molt greu, després de patir una fractura de crani per l'impacte d'una càpsula de gas lacrimogen.