El cap d'Internacional de l'ARA, Francesc Millan, és aquests dies a Ucraïna per explicar des del terreny la guerra més important a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Gairebé dos anys després que Vladímir Putin decidís envair el país veí, el conflicte es troba en un perillós moment d'estancament, que accentua la fatiga dels ucraïnesos i dels aliats occidentals, clau per garantir la defensa de Kíiv.

En un punt mal il·luminat d’una carretera cap al Donbass, un veterà soldat ucraïnès cridava: “Als russos ens els follarem”. Ho repetia, eufòricament, mentre feia gestos sexuals ajudant-se d’un fanal. Era un vespre del mes de febrer, just quan es complia un any de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna i les tropes de Volodímir Zelenski tenien la moral pels núvols després d’haver recuperat una extensió considerable de territori gràcies a l’ofensiva de la tardor del 2022. 

Després de setmanes d'avançar tímidament en terrenys minats, les forces ucraïneses han trencat la primera línia de les defenses russes, cosa de vital importància per a la contraofensiva del sud del país, i s'encaminen a una segona línia defensiva que hauria de ser més assequible. Ho va anunciar divendres la ministra de Defensa d'Ucraïna, Hanna Maliar, i ho ha corroborat el general Brig Gen Oleksandr Tarnavski, que lidera les operacions d'atac a la zona de Zaporíjia, en una entrevista que ha publicat avui el diari britànic The Guardian. El general calcula que Rússia havia dedicat un 60% dels esforços (temps i recursos) a construir la primera línia defensiva i només el 20% per a la segona i la tercera, perquè no esperava que les tropes de Kíiv aconseguissin superar la primera. Ara, per tant, hauria de ser més fàcil continuar avançant.

La contraofensiva ucraïnesa de l'estiu està a punt de complir dos mesos, sense resultats espectaculars. Igual que el contraatac rus de la tardor i l'hivern passats –en què Moscou només es va adjudicar, gràcies als mercenaris de Wagner, una pírrica victòria a Bakhmut–, el front gairebé no s'ha mogut. L'avanç ucraïnès està sent més lent i costós del que esperaven els aliats occidentals i ja queda clar que Kíiv no podrà repetir la gesta de l'octubre passat, quan es va imposar amb operacions llampec a Khàrkiv i Kherson. Fa gairebé un any que el front –una línia de 1.000 quilòmetres que trenca Ucraïna de nord-est a sud– no es mou i el conflicte ja s'ha convertit en una llarga guerra de desgast sense perspectives de sortida, ni militars ni polítiques.

"Des d'aquí es veuen els russos, som a menys d'un quilòmetre del punt més proper al Donbass", ens diu un soldat que condueix un 4x4 pintat de verd fosc de la brigada 35 de l'Exèrcit d'Ucraïna. Atura el cotxe un instant, en una clariana del bosc des d'on es veuen de lluny unes petites taques que destaquen en la resta del paisatge. “És allò, són els russos”, diu assenyalant l'horitzó just abans de moure el totterreny a gran velocitat perquè continuï ocult per la vegetació del camí. Uns centenars de metres més endavant atura el cotxe de nou i assenyala, ara cap a la part interior del bosc, on no es distingeix res entre els arbres: “Les nostres posicions són allà”. Només quan avança uns metres més i baixem apareix un comandant del no-res que ens saluda: “Benvinguts a la nostra posició”.

Una ampolla de xarop de baies siberianes, legions de mitjons bruts i una bossa de te amb la inscripció "Per la victòria!" Per als soldats ucraïnesos, un dels avantatges dels avenços ni que siguin sigil·losos en la contraofensiva que ja fa més d'un mes que dura al sud d'Ucraïna és apropiar-se de les fortificacions dels russos, que durant mesos van cavar trinxeres profundes i ben protegides.

Després de mesos de debat intern, l'administració de Joe Biden ha anunciat aquest divendres un polèmic moviment que pot suposar un cop d'efecte en la contraofensiva ucraïnesa contra Rússia: enviarà a Kiev un nou paquet militar de 800 milions de dòlars, que inclou les polèmiques bombes de dispersió. El subministrament d'aquest armament ha generat controvèrsia entre els aliats, ja que està prohibit en la majoria de països del món per la seva crueltat contra la població civil. Malgrat les crítiques públiques dels ministeris d'exteriors alemany i francès, i d'organitzacions com Human Rights Watch, la Casa Blanca ha confirmat aquest divendres la noticia, que el Pentàgon detallarà durant la matinada.

Vídeos compartits a les xarxes socials mostren cruentes lluites cos a cos a les trinxeres que les tropes russes han construït per defensar-se de la llargament anunciada contraofensiva ucraïnesa. Són la imatge més explícita de la realitat de les batalles, tant a l'est com al sud del país. La viceministra de Defensa d'Ucraïna, Hanna Maliar, ha reconegut aquest dilluns que la situació és "difícil" al front de l'est, i ha informat que les tropes russes estan duent a terme una "ofensiva activa" en direcció a Liman (a la regió de Donetsk) i a Kúpiansk (Khàrkiv).

Han passat setze mesos des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna i després de centenars de milers de milions de dòlars en ajuda militar i humanitària, hi ha el qüestionament constant, a dins i fora dels Estats Units, de si la inversió compensa. El país nord-americà és, de lluny, l'aliat occidental que més ha apostat en aquesta guerra. El seu president, Joe Biden, ha promès des d'un inici el "suport inqüestionable" a Kíiv, que durarà "tot el que sigui necessari". Però a mesura que passa el temps, creixen els dubtes entre els aliats occidentals, i s'acosten unes eleccions presidencials on Biden haurà de convèncer la ciutadania que cal seguir utilitzant els impostos dels contribuents per armar Ucraïna –en detriment d'inversions domèstiques– fins a la victòria final.

La contraofensiva ucraïnesa avança a poc a poc en el front de l'est, segons les informacions que difon Ucraïna a comptagotes. L'endemà que Kíiv anunciés els primers resultats, tots a la regió Donetsk, aquest dilluns dues brigades ucraïneses han assegurat que han expulsat els invasors russos de dues poblacions més a la mateixa zona: Storozheve i Novodarivka.

Dades publicades aquest divendres pel servei de seguiment sísmic de Noruega apunten que dimarts a la matinada hi va haver una explosió que va causar un petit terratrèmol d'una magnitud d'entre 1 i 2 graus a l'escala de Ritchter, i que provindria de la voladura de la central hidroelèctrica i la presa de Nova Kakhovka. Les dades procedeixen d'una estació regional, en concret, del centre de la Bucovina (Romania), a 620 quilòmetres de la presa ucraïnesa.