Gràcies a les pluges d’aquesta primavera, que han sigut un bàlsam per als embassaments de les conques internes, el Govern continua aixecant les restriccions que va implantar per afrontar la sequera que encara afecta Catalunya. El sistema més beneficiat pels xàfecs ha sigut el del Ter-Llobregat, que nodreix sis milions d'habitants de les comarques de Barcelona i una part de les de Girona. Aquest escenari permetrà que, a partir d’ara, els 202 municipis que s'hi abasteixen deixin enrere la situació d’excepcionalitat i reculin fins a la fase d'alerta. El pantà de Darnius-Boadella, que nodreix 12 municipis de l’Alt Empordà, també podrà rebaixar el seu nivell d'emergència, passant de la fase 2 a la fase 1, després de duplicar la seva reserva d'aigua en les últimes setmanes.

El Govern no està transmetent seguretat en les mesures per pal·liar la sequera. Ahir el president Aragonès va confirmar que, al final, no vindrà aigua en vaixell a Barcelona, sinó que ara ha decidit instal·lar una dessaladora flotant al port de Barcelona. Li ho va dir a Xavier Graset.

La històrica sequera que afecta Catalunya obliga a pensar amb antelació com fer front als mesos d'estiu que es preveuen, un any més, extremadament calorosos. Tot indica que hi continuarà havent restriccions en l'ús d'aigua i que, per tant, les piscines no es podran omplir amb plena llibertat. Però ara el Govern estudia introduir una excepció al pla de sequera: les piscines municipals es podrien omplir si funcionen com a refugi climàtic. És a dir, si les piscines són l'únic o un dels pocs equipaments on els veïns poden anar a refrescar-se quan fa molta calor. Ho ha detallat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, dilluns a TV3, on ha apuntat que el departament treballa en l'elaboració d'un cens de refugis climàtics, el qual podria incloure a partir d'ara les piscines municipals.

Que la primera reacció de la Comissió Europea a les protestes transnacionals dels pagesos hagi estat recular en les polítiques mediambientals –particularment, en la regulació de l'ús dels pesticides– no és cap bona notícia. Ja s'entén que els pagesos europeus (francesos, catalans) no poden fer ús dels pesticides que sí que s'utilitzen al Marroc i en altres països, i això genera una competència deslleial. Però la resposta a aquest problema no ha de ser desmuntar l'Agenda 2030 que la mateixa Comissió promulga. Encara menys, en plena sequera i tocant amb les mans les evidències de l'escalfament climàtic. La política europea cedeix amb excessiva facilitat als postulats de la dreta i l'extrema dreta, i el resultat el veurem a les eleccions del juny. 

Després que aquesta setmana el Govern hagi decretat l'emergència per sequera a Catalunya i retalla el consum d'aigua a sis milions d'habitants després que les reserves hagin caigut per sota del 16%. L'ARA entrevista el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort.

Les agòniques reserves d'aigua als embassaments, que estan en mínims històrics a causa de l'excepcional sequera, han empès el Govern a declarar la fase d'emergència a Catalunya. El primer dia amb restriccions al consum d'aigua, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, atén l'ARA per valorar una decisió inèdita al país.

En plena crisi per la sequera extrema que viu Catalunya –que ja acumula 36 mesos de dèficit hídric– i quan el Govern es prepara per endurir encara més les restriccions a bona part del país si s’acaba decretant la situació d’emergència, reviu el debat sobre les pistes de gel que molts municipis instal·len cada any per Nadal. A la polèmica per la despesa energètica que generen s’hi afegeix també la quantitat d’aigua que cal congelar per poder patinar-hi. De moment, la imminent declaració d’emergència no ha implicat una prohibició d’obrir pistes de patinatge sobre gel.

La meitat de l'aigua que surt de les aixetes a Barcelona ja no prové dels embassaments, cada cop més secs per la sequera que arrossega el país des de fa tres anys, la més greu de la història. Una part (35%) ve de les dessaladores i l'altra és aigua regenerada (15%). Aquest últim recurs és el que vol potenciar la Generalitat de cara als propers anys. La conselleria d'Acció Climàtica confia que a partir del 2027 Catalunya sigui capaç de reutilitzar el mateix volum d’aigua que necessita Barcelona per abastir-se durant tot un any. Així ho ha anunciat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, aquest diumenge en el marc de la COP28 de Dubai (Emirats Àrabs Units), que ha explicat que el seu departament té prevista una inversió de 126 milions d'euros en els pròxims tres anys, dins del Pla de regeneració de l'aigua de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Les previsions de pluja no són bones i des de la Generalitat no s’espera que hi hagi episodis significatius d’aiguats en els pròxims dos mesos. Això vol dir que al desembre, o com a molt al gener, s'entrarà en emergència a tota l’àrea de Barcelona, la més poblada, i encara que el consum domèstic no és ni exagerat ni tampoc malgastador, tocarà fer més esforços per no dilapidar una aigua que cada cop pagarem més cara.

Amb l'objectiu de donar un nou impuls a la legislatura ara que arriba al seu equador, i després d'uns mals resultats d'Esquerra a les eleccions municipals, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dilluns una crisi de Govern que comporta tres canvis a l'executiu. Marxen el discutit Josep Gonzàlez-Cambray, Juli Fernàndez –només nou mesos després d'arribar– i Teresa Jordà, ella amb destí a Madrid a partir del 23-J. A canvi, arriben Anna Simó, Ester Capella i David Mascort. Qui són i quins reptes es trobaran sobre la taula?