Procliu a les lectures més extremes de les òperes clàssiques i contemporànies, Calixto Bieito va presentar el 2023 el seu espectacle sobre Giulio Cesare de Händel a Amsterdam, i ara arriba al Liceu aquesta obra mestra del músic barroc.

Són molts els al·licients per no perdre's l'òpera Giulio Cesare, de la qual es faran sis funcions al Liceu del 25 de maig al 7 de juny. Un és obvi: l'obra mestra de Händel, estrenada el 1724 a Londres, és un dels cims musicals del barroc. A més a més, el teatre de la Rambla la programa escenificada i no en versió concert com passa massa sovint amb el repertori dels segles XVII i la primera meitat del XVIII a Barcelona. Els altres al·licients els detalla el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar. "Hi ha cinc ingredients que fan molt rellevants aquestes funcions. El primer, Xavier Sabata (Juli Cèsar). Era necessari que fes un Händel al Liceu", diu De Gomar lloant el contratenor d'Avià, que el juliol del 2023 va ser "un descomunal Ottone, musicalment exquisit i actoralment superb", a L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, tal com va consignar el crític de l'ARA, Jaume Radigales. El segon és la soprano francesa Julie Fuchs, coronada com a Poppea en aquella mateixa producció i ara convertida en Cleopatra. "És una fantàstica mozartiana i monteverdiana", recorda De Gomar.

A la Costa Brava, entre els mesos de juny i setembre, el ventall de festivals de música que programen concerts d’estiu és amplíssim, quasi inacabable. Dins d’aquest reguitzell d'oferta de propostes culturals, una de les apostes més singulars i interessants és la del Festival de Torroella de Montgrí, que enguany arriba a la seva 44a edició. A la falda del castell que fa de frontera entre el Baix i Alt Empordà, aquest certamen, sota el lema A recer de la fúria del món, programa una vintena de concerts de música clàssica amb artistes, tant internacionals com locals, de molt nivell. Per ajudar el públic a remenar i destriar entre el decàleg d'espectacles del festival empordanès, diferents personalitats destacades del món de la cultura catalana recomanen a l’ARA els concerts més atractius i imprescindibles de l'edició d'enguany.

La Dido & Aeneas estrenada al Liceu és un espectacle atrevit, contemporani i preciosista. A priori, els elements en joc són dels millors: una òpera de Henry Purcell que atura el temps i concentra emocions intenses, uns músics i cor, Les Arts Florissants, liderats per William Christie, i uns ballarins capitanejats per una de les coreògrafes espanyoles més reconegudes del panorama internacional, Blanca Li. I malgrat els ingredients, la barreja no qualla.

La reina Dido i l'heroi Enees al cim de dos pilars, convertits en dues escultures grecoromanes de pedra daurada. Als seus peus, a la terra, s'hi arremolinen totes les emocions que no poden expressar aquests dos mites-deus. Bellesa i contundència. La posada en escena que ha fet la coreògrafa Blanca Li de l'òpera barroca Dido & Aeneas, de Henry Purcell, està cridada a ser un dels grans esdeveniments de la temporada al Gran Teatre del Liceu, on es podrà veure en cinc funcions, del 17 al 22 de juny. Però no només per l'escenificació, esclar, sinó també per tenir a la direcció musical un dels pares del moviment historicista William Christie i la formació de cor i orquestra Les Arts Florissants. Com diu el director del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, Christie conforma "la santíssima trinitat" de la música antiga europea amb els altres dos directors que han actuat i actuaran a la casa aquest final de curs, René Jacobs (Orfeo ed Euridice) i Jordi Savall (L'incoronazione de Poppea, al juliol). Christie li tornava la floreta: "Hi ha directors de cases d'òpera que es pensen que la música comença amb Nabucco el 1840 i, en canvi, el Víctor és un director estrany i un gran defensor de la música dels segles XVII i XVIII".