Estiuejo en una platja del Maresme. La cala és bonica i m’agrada la diversitat que acull. No només gaudim del mar i el cel de colors eternament canviants, sinó també de conviure amb famílies, dones soles, grups d’adolescents, diferències de cossos, d’estructures, d’orígens. Però aquest any hi ha hagut un canvi en la fesomia dels seus ocupants: les dones han deixat de mostrar els seus pits, han abandonat el topless.

El topless i el nudisme són pràctiques habituals a les platges, però encara ara hi ha certa reticència al fet que les dones vagin amb els pits a l'aire a les piscines. De fet, aquest estiu és el primer en què oficialment les dones tenen suport legal per anar amb els pits a l'aire, donar el pit o portar un banyador integral (que cobreix cames i braços, i fins i tot el cap per a les dones) després que el departament d'Igualtat i Feminismes comuniqués als ajuntaments que prohibir-ho és una discriminació.

Tinc un munt de dones a la vora que fan bastant el que els dona la gana. Com la meva amiga Cris, per exemple, que fa pole dance. Si la coneixes d’una manera superficial, la Cris entraria dins del clixé de feminista ultra conscienciada d’aquelles que el recontraclixé diu que cremen les dones que fan pole dance. Però la meva amiga Cris bàsicament fa el que li dona la gana i els clixés se’ls menja per esmorzar. O la meva amiga Kras, que tot i tenir una feina fixa i segura també fa de clown i pinta uns quadres extraordinaris. Perquè és la seva vocació. Perquè li dona la gana. I per acabar vull parlar de l’Eva, la meva filla, que tot i ser molt més jove que servidora i les meves amigues, fa bastant el que li dona la gana, com ara fer topless.

La setmana passada Rocío Saiz es va convertir en notícia: un policia va aturar el seu concert perquè ensenyava els pits a l’escenari.