Les eleccions extremenyes han deixat dues conclusions clares aquest diumenge per al PP. La primera és que Alberto Núñez Feijóo té molts números per ser el pròxim president espanyol. I la segona, i més inquietant per Génova, és que Santiago Abascal té els mateixos números per ser vicepresident. El resum és que l'esquerra retrocedeix, però qui se'n beneficia no és el PP sinó Vox, que recull el vot més antisanchista i alhora el vot més antisistema, el dels que se senten oblidats i no volen més tractaments pal·liatius sinó una esmena a la totalitat.

La presidenta extremenya, María Guardiola, va decidir avançar les eleccions autonòmiques davant del bloqueig al qual es trobava sotmesa per part de Vox. Era una jugada arriscada, a cara o creu, i ha sortit creu. El PP només ha pogut sumar un diputat més als 28 que ja tenia, molt lluny dels cinc que necessitava per sumar majoria absoluta. I això en un context d'enfonsament total del PSOE, que en perd 10 i passa de 28 a 18. En canvi, qui surt més reforçada d'aquests comicis és l'extrema dreta, que guanya 6 diputats i passa de 5 a 11. Per la seva banda, la confluència unitària de l'esquerra Unides per Extremadura ha gairebé doblat els seus resultats i ha crescut de 4 a 7 escons.

Si fa només una dècada, quan va fer 40 anys de la mort de Francisco Franco, ens haguessin dit que pel 50è aniversari una força política d'extrema dreta i que reivindica la seva figura estaria marcant el ritme de la política espanyola, és probable que no ens ho haguéssim cregut. Però és així. A les portes del cinquantenari de la mort del dictador, Vox ocupa el centre del debat polític espanyol per diversos motius, però el principal és que està condicionant de forma molt clara l'actuació del principal partit de l'oposició, el PP.

Els experts en gestió de crisis sempre recomanen actuar de forma ràpida i contundent per impedir que una crisi s'allargui més del previst o n'engendri de noves. Això és justament el que ha passat al País Valencià amb la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat després de ser humiliat públicament pels familiars de les víctimes en el funeral d'estat que es va fer pel primer aniversari de la dana. Mazón va fer pública la seva dimissió, però de forma sorprenent, i després de tot un cap de setmana de consultes entre ell i Alberto Núñez Feijóo no es va anunciar qui seria el seu substitut. Una setmana després els valencians continuen sense saber qui serà el candidat a la investidura i, per tant, qui serà el seu màxim representant públic.

Vint-i-quatre hores després que Alberto Núñez Feijóo digués al congrés del PP que la seva preferència és un govern en solitari obert a acords amb tothom excepte amb Bildu, el nou secretari general del partit, Miguel Tellado, ha volgut elevar el que era només un desig a un compromís electoral ferm de no compartir govern amb l'extrema dreta. "No hi haurà govern de coalició", ha dit en una conversa amb periodistes. Que aquest compromís es faci l'endemà del congrés i no durant el conclave, com hauria estat lògic, i que Tellado no ho hagi volgut verbalitzar davant les càmeres, resta credibilitat a l'anunci. I el que és pitjor, demostra que el PP no acaba de tenir una postura clara sobre aquesta qüestió. Tant és així que la nova portaveu del PP, Esther Muñoz, no havia tancat la porta, poc abans de les paraules de Tellado, al fet que Santiago Abascal acabi sent vicepresident de Feijóo. "Caldrà esperar a veure els números", havia dit.

Quan el PP es va quedar a les portes de la Moncloa el juliol del 2023, els d'Alberto Núñez Feijóo tenien almenys un motiu per a l'esperança: havien fet retrocedir Vox un total de 19 escons –dels 52 havia passat a 33–. Això els va fer pensar que al llarg de la legislatura podrien anar erosionant el partit ultra per la via de convèncer el seu electorat que només la concentració de vot en el PP podia garantir la derrota de Pedro Sánchez en el futur.

La pel·lícula del pacte de pressupostos entre Vox i Mazón d'aquesta setmana té dos guanyadors i un perdedor. Els primers són el partit d'Abascal i el mateix president valencià, que han aconseguit els seus objectius. I el segon és Alberto Núñez Feijóo, que un cop més s'ha vist superat pels esdeveniments i s'ha vist obligat a beneir un pacte cuinat a la seva esquena i que va més enllà del que ell hauria volgut en matèria mediambiental, agrícola o d'immigració.

1. El pacte. El desvergonyiment de Mazón i la indolència de Feijóo han fet que la crisi valenciana saltés a la política general. En estat de negació de la realitat, Mazón no ha tingut la dignitat d’anar-se’n a casa, ni Feijóo l’autoritat per fer-lo plegar. Abascal ha captat l’oportunitat. Ha posat el programa sobre la taula: negacionisme climàtic, fermesa contra la immigració, marginació de la llengua valenciana, ni un euro a la memòria històrica. Vox ho proposa, Mazón ho firma i la direcció del PP ho valida. El pas està donat. No és un suport parlamentari ocasional, és un pacte de govern. El PP obre oficialment la seva aliança amb Vox, indiferent pel que sembla a les amenaces del moment. Feijóo, ocupat com sempre en buscar ocurrències per ridiculitzar Sánchez, que és la seva manera d’entendre el paper de l'oposició, ni tan sols ha estat qui ha pronunciat la confirmació del gir estratègic. Simplement, ha aplaudit el pacte de Mazón. Aplicant la política del mínim esforç que el caracteritza, Feijóo dona per bona una aliança que trenca el front democràtic i marca el futur del partit. S’han acabat les ambigüitats. Vox és el soci prioritari del PP, i deixa clar des del començament quines són les condicions. Una advertència que els altres partits no poden passar per alt.

A Esquerra donen per bona la solució d’ajornar el traspàs integral de Rodalies dos anys, i al PSC també, esclar, amb l’argument que no podien fer el traspàs amb els treballadors en contra i perquè la Generalitat no té ara prou personal per als trens. Com que l’acord PSOE-ERC és del novembre del 2023, és a dir, de fa un any i quatre mesos, es veu que no han tingut temps d'integrar els treballadors sense necessitat d’aquesta pròrroga. Aleshores, el novembre del 23, ens van dir allò de "Renfe deixarà de formar part de la vida dels ciutadans de Catalunya". Doncs res, un any i quatre mesos després, com al conte de Monterroso, cada dia quan ens despertem, el dinosaure de Renfe continua allà mateix. O sigui que els treballadors estan blindats, però el servei ahir va tornar a ser un desastre, amb retards i cancel·lacions com si hi hagués hagut vaga. Ahir, a TV3, Oriol Junqueras va dir que si el PSOE no compleix els acords, no tindrà pressupostos per al 2026. I? Això és perillós, ja hem normalitzat que per castigar un govern se’l deixi sense pressupostos. Però a qui estan castigant és a la gent. 

La dreta i la ultradreta valenciana estan fent implosió en aquests moments a causa de les disputes internes, els errors de gestió i una aritmètica parlamentària endimoniada. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, representa ara mateix el problema principal del bloc que va guanyar les eleccions autonòmiques i municipals del 2023 i es va afanyar a ocupar tots els càrrecs de poder allà on PP i Vox sumaven. Mazón es manté en el seu lloc envoltat d'un petit grup de fidels, però tant la direcció estatal com algunes faccions internes del partit a València ja s'han començat a moure perquè el consideren un llast massa pesat per afrontar amb garanties les pròximes eleccions. També Vox s'ha obert a buscar una solució perquè tem ser arrossegat pel descrèdit de Mazón, ja que cada vegada han de ser ells els que li salven la pell a les Corts, com presumiblement passarà si finalment el PSPV presenta una moció de censura. No és descartable que, segons com vagi tot els pròxims dies, veiem Vox demanant el cap de Mazón.

¿Voleu que els xiquets i xiquetes de la Comunitat Valenciana (que no País Valencià) rebin l'ensenyament escolar en la llengua que hem estat prohibint durant segles per tots els mitjans, inclosos els violents, fins a fer-li perdre valor d'ús; una llengua que hem perseguit per acomplexar els seus parlants i fer-los creure que parlaven un dialecte, passant per sobre de l’existència d’Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Fuster o Raimon, i que hem convertit en una parla marcada com a problemàtica en contrast amb la normal, i sobre la qual hem mentit a consciència pel que fa al seu origen per separar-la del seu tronc, mentre acusàvem els parlants d’aquesta mateixa llengua en altres territoris (que no països) de separatistes a fi d’evitar-vos el perill que us poguéreu arribar a creure membres d’una identitat nacional diferenciada de la castellanoespanyola, que és l'única missió que ens ha mogut, ens mou i ens mourà per ofrenar noves glòries a Espanya, mentre amb l'altra mà fem negocis? Digueu no a qualsevol imposició lingüística. Marqueu la casella del no.

Torna la crisi a Vox, ara a Castella i Lleó. L'exvicepresident de la Junta de la regió i fins ara líder de la formació d'extrema dreta en aquesta comunitat, Juan García-Gallardo, ha dimitit aquest dilluns per "discrepàncies amb la direcció nacional". Així ho recull una carta en què explica que deixa la política i totes les seves responsabilitats al partit, entre les quals hi ha el càrrec de portaveu a les Corts d'aquesta comunitat. "Vaig entrar en un projecte unit, però ampli, en què existien i cabien pluralitat de lideratges i carismes. Aquesta situació ha canviat. La direcció del partit ha anat ocupant cada cop més espais en detriment dels altres", explica el text fet públic a través de X. Unes queixes que no són noves i que han rebut el suport de la vicealcaldessa de Toledo, Inés Cañizares, que ha demanat "més democràcia interna" i ha recordat que Abascal va deixar el PP per manca de pluralitat. Fa dos dies hi va haver una altra dimissió a Castella-la-Manxa, a Ciudad Real, de la vicepresidenta de la Diputació Provincial, Milagros Calahorra. I les dimissions a la cúpula han estat a l'ordre del dia els últims anys.

La relació entre els dos partits de la dreta nacionalista espanyola a Balears és contradictòria. Com llegim a les informacions d’Aina Vidal i Maria Llull a Ara Balears, passen coses diferents entre aquestes dues formacions segons si ens fixem en el Parlament de Balears o bé en altres institucions com l’Ajuntament de Palma o el Consell de Mallorca.

Demà és festa, però no estem per a gaires festes. No només perquè la Constitució s’ha convertit en una mena de taules de la llei i és impossible que es desenvolupin les seves capacitats integradores.

El PP ja no governa amb Vox a les comunitats autònomes, però el seu futur encara està lligat a l'extrema dreta. Els executius de Múrcia, Castella i Lleó, Extremadura, el País Valencià i l'Aragó han continuat funcionant en solitari des del trencament del juliol, però Vox és una pedra a la sabata per a la governabilitat i més ara que s'han de negociar els pressupostos. Fa gairebé un mes el líder de Vox, Santiago Abascal, va convocar els seus dirigents autonòmics per donar-los la instrucció de mantenir-se ferms davant el PP i va fixar una línia vermella que semblava allunyar les possibilitats d'acord.

En política, les imatges ho són tot, però s’han de saber desxifrar. De vegades cal posar bona cara al mal temps o abraçar-te a l'enemic. Aquesta setmana n’hem tingut bons exemples.

Entre els analistes de la premsa de Madrid hi ha bastant consens avui en dir que Vox ha comès un greu error abandonant els governs autonòmics i retirant el suport al PP. I la rebel·lió d'alguns consellers com el d'Extremadura i els de Castella i Lleó que s'han negat a deixar els càrrecs podria apuntar a una greu crisi interna a Vox. Però encara és d'hora perquè el PP canti victòria. Veiem-ho.

L'anunci de Vox que abandona els governs autonòmics del País Valencià, l'Aragó, Múrcia, Extremadura i Castella i Lleó i retira el suport al de les Balears és una bomba que obre una crisi a la dreta de difícil solució. El partit d'Abascal ha arribat a la conclusió que la seva presència en executius amb el PP contamina el seu discurs polític de tal manera que és millor passar a l'oposició i mirar de condicionar-los des de fora. Abascal no ha aclarit si mantindran una posició dialogant o si es negaran a donar cap suport als governs autonòmics del PP, de manera que s'obre un període de màxima incertesa. L'únic que està clar és que els acords que es van signar llavors ara són paper mullat, i per tant qualsevol negociació haurà de partir de zero. Un autèntic calvari per al PP.

Els cinc governs bicolor del PP i Vox a les comunitats autònomes s’han trencat aquest divendres després de l’aval del PP al repartiment de migrants. A Castella i Lleó, que va ser el primer govern del PP on va entrar Vox l’abril del 2022, s’hi van sumar ara fa un any el País Valencià, l'Aragó, Extremadura i Múrcia, amb la incògnita de fins a quin punt Vox podria arrossegar els populars cap a posicions reaccionàries. El balanç deixa retrocessos en diversos àmbits com la llengua, els drets feministes i LGTBI i la memòria democràtica.

La Generalitat Valenciana ha donat llum verda a la creació d'una associació que assegura voler protegir "el col·lectiu d'homes maltractats per les seves dones". Així ho ha avançat aquest dimarts el diari El Plural i ho han confirmat a l'ARA fonts de la conselleria de Justícia i Interior que dirigeix Vox, una formació que nega l'existència d'una violència específica contra les dones.