Cent cinquanta metres feia la cua de lectors que volien aconseguir aquest Sant Jordi la firma del dibuixant italià Michele Rech (Arezzo, 1983) a la llibreria Universal. Potser una part es pot atribuir a la colònia italiana de Barcelona, però ja no es pot parlar de Zerocalcare –el seu nom artístic– com un fenomen d'Itàlia, sinó global. I en bona part és per l'èxit que han tingut les sèries animades que ha creat per a Netflix: Strappare lungo i bordi [Talleu per la línia de punts] i Questo mondo non mi renderà cattivo [Aquest món no em farà mala persona]. Tanmateix, l'excusa de la visita a Barcelona era el seu nou còmic: Quan moris serà per a mi (Pol·len Edicions / Reservoir Books), que durant un viatge amb el seu pare a la casa familiar de les Dolomites explora les dificultats de la relació paternofilial. Un dels treballs més personals d'un autor que entrelliga amb naturalitat el compromís polític –és un referent dels moviments socials a Itàlia– i els conflictes de naturalesa íntima.

A la nova sèrie animada de Zerocalcare, Este mundo no me hará mala persona, el protagonista i alter ego del creador es troba amb una col·lega del barri, militant de pedra picada, a qui ha dibuixat com un pterodàctil. Des de la veu en off, el Zero ens explica per què veu la noia d'aquesta manera. Segons ell, tothom adora els dinosaures, que a més representen una espècie en extinció, una forma d'entendre el món en perill de desaparèixer. Perquè la segona sèrie per a Netflix d'aquest ninotaire italià després del triomf de Tallar per la línia de punts parla de la resistència antifeixista en un context cada cop més hostil, minoritari i desgastador.