Hi ha llocs on el temps s’estira, on els dies no es mesuren per hores sinó en llums, flaires i silencis. L’Empordà és un d’aquests llocs. Aquesta terra entre el mar i la muntanya convida a viure a poc a poc, a assaborir cada quilòmetre, cada instant.

La pedrera Mas Blanc d'Ullà (Baix Empordà), a la cua del massís del castell del Montgrí, es va tancar l'any 2012 per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) després de quaranta anys d'activitat. La sentència reconeixia que l'explotació de pedra malmetia i afectava una part dels terrenys del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, protegits per la Xarxa Natura 2000. En el moment de la clausura, la pedrera va quedar abandonada, deixant visible un esvoranc de 30 metres a la muntanya aturat en el temps, encara amb les bastides i la maquinària de l'explotació, rovellada, en desús i saquejada pels furts de fil de coure. Durant aquests anys sense pols, voladures ni camions, la fauna i la flora autòctones han anat regenerant-se progressivament i han començat a repoblar els voltants del clot.