Polònia, considerada durant molt de temps un país d’Europa central, mira cada cop més cap al mar Bàltic. Varsòvia ha fet en els últims anys un gir geopolític davant l’amenaça creixent de Rússia i de les divisions dins del Grup de Visegrad –l'aliança que conformen la República Txeca, Eslovàquia, Polònia i Hongria– sobre la guerra d’Ucraïna. "El Bàltic és clau per a la seguretat de Polònia, i per això ha de tornar a ser un mar blanc-i-vermell", va dir a principis d’octubre el primer ministre polonès, Donald Tusk, evocant els colors de la bandera polonesa.

En plena era digital és fàcil pensar que les comunicacions depenen dels satèl·lits, però la realitat és una altra: el 99% del trànsit global de telecomunicacions viatja a través d’una xarxa quilomètrica de cables submarins. Més ràpids i econòmics que les alternatives, aquests cables són vitals per a internet, les transaccions bancàries, les comunicacions o el transport d'energia elèctrica.

Dos cables de telecomunicacions que travessen el fons del mar Bàltic van ser danyats fa dues setmanes, en uns fets que investiguen diversos països nòrdics com un potencial sabotatge. En el focus de totes les sospites hi ha el vaixell de càrrega xinès Ye Ping 3, que passava per la zona en el moment en què es va produir l’accident. Se sospita que l’embarcació navegava expressament amb l’àncora tirada quan va danyar els cables submarins dins de l’àrea econòmica marítima de Suècia. Segons ha anat avançant la investigació, els experts creuen que el vaixell xinès va destruir els cables deliberadament: “Fets com aquests són el que anomenem atacs en una guerra híbrida”, assegurava Nicklas Granholm, investigador de l’Institut de Defensa de Suècia (FOI). El primer ministre del país, Ulf Kristersson, ha evitat fer especulacions, però va assegurar que el mar Bàltic és ara una "zona d'alt risc", després de reunir-se amb els líders dels països de la regió.

L’OTAN va dur a terme el 2014 els primers exercicis per entrenar els seus soldats al mar Bàltic i, alhora, contribuir a la desactivació de les desenes de milers d’artefactes, munició i artilleria sense explotar que hi ha al fons marí. Aquests exercicis, que des de llavors es fan anualment, han pres cada vegada més rellevància en un context geopolític de tensions bèl·liques creixents a Europa. A les tasques hi acostumen a participar Estònia, Letònia, Lituània i altres països de l’aliança que varien depenent de l’any.

Des que Suècia i Finlàndia van prendre la decisió històrica d'integrar-se a l'OTAN, el maig de l'any passat, hi ha un concepte que ha aflorat i que posa de manifest les tensions geopolítiques d'aquesta regió. Mitjans internacionals i experts en seguretat han popularitzat la descripció del mar Bàltic com el "mar de l'OTAN" (o el "llac de l'OTAN", per les seves petites dimensions), tenint en compte que la incorporació d'aquests dos països nòrdics enforteix molt considerablement la posició de l'Aliança Atlàntica en aquesta part del món.