Polònia i els bàltics fa temps que reclamen més fons a Brussel·les per protegir les fronteres dels drons russos

BerlínLa violació de l'espai aeri polonès amb drons russos d'aquest dimecres ha fet saltar totes les alarmes no només de Polònia, sinó del conjunt de l'Aliança Atlàntica. Per primera vegada, les defenses aèries de l'OTAN han hagut d'abatre drons russos sobre un territori d'un estat membre. Aquest és l'incident més greu fins ara, però els països més propers a Rússia i Ucraïna fa temps que alerten dels perills que corren.

De fet, Polònia, Finlàndia, Letònia, Lituània i Estònia han demanat a la Comissió Europea fons addicionals per a la protecció de la frontera exterior de la Unió Europea, davant l'augment d'incursions de drons als seus territoris, les amenaces híbrides procedents de Bielorússia i Rússia i la instrumentalització de migrants com a element desestabilitzador per part de Minsk i Moscou.

En una carta enviada recentment a la vicepresidenta de la Comissió Europea Henna Virkkunen i al comissari d'Afers d'Interior i Migració, Magnus Brunner, els ministres d'Interior d'aquests cinc països europeus demanen a Brussel·les més fons per poder reforçar les tecnologies de vigilància i antidrons a les fronteres, segons informa la premsa local. Aquesta petició de fons addicionals es produeix després que diversos països fronterers amb Rússia i Bielorússia ja haguessin detectat als seus territoris un augment de les violacions amb drons dels seus espais aeris.

"Agraïm a la Comissió l'ajuda i el suport que ens ha prestat fins ara, però els reptes en matèria de seguretat a la nostra regió no estan disminuint. Recentment, Lituània i altres països de la nostra regió, que protegeixen la frontera exterior de la UE, s'han enfrontat a violacions del seu espai aeri. Per garantir una protecció adequada de l'espai aeri, cal invertir en equips moderns contra drons, cosa que requereix finançament addicional", va explicar el ministre lituà de l'Interior, Vladislav Kondratovic, segons informava el diari The Baltic Times.

Diversos incidents amb drons russos

Dos drons Gerbera de fabricació russa van creuar al juliol l'espai aeri lituà des de Bielorússia. Un transportava dos quilos d'explosiu. El dron Gerbera és utilitzat habitualment com a esquer en els atacs de Moscou contra Ucraïna. Després d'aquest incident, Lituània va demanar ajuda a l'OTAN per reforçar les defenses aèries.

Un dron rus es va estavellar a l'agost en un camp de blat de moro a la localitat d'Osiny, a l'est de Polònia. Tot i que ningú va resultar ferit, el dron va trencar finestres de cases properes. Varsòvia va protestar davant de Moscou pel que va considerar "una altra provocació deliberada que s'inscriu en el patró d'accions híbrides empreses per la Federació de Rússia tant contra Polònia com contra altres països europeus".

Brussel·les i altres capitals europees també acusen des de fa anys Minsk i Moscou de dur a terme “una guerra híbrida”, animant o fins i tot ajudant persones amb visats russos d'estudiant o turista a travessar il·legalment les fronteres de la UE amb fins desestabilitzadors aprofitant el principi del dret d'asil de la Unió Europa.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha fet els últims dies una gira per Finlàndia, Estònia, Polònia, Lituània, Bulgària i Romania per abordar amb els seus líders qüestions de defensa i seguretat. Amb aquest viatge, Von der Leyen ha volgut expressar el suport de la UE als estats membres que s'enfronten al repte de compartir fronteres amb Rússia o Bielorússia.

Ella mateixa va patir les conseqüències d'aquesta situació quan l'avió en què viatjava a Bulgària va patir interferències en el GPS, suposadament russes. Tot i que va aconseguir aterrar sense problemes, l'incident va posar en el punt de mira un altre risc associat a la guerra híbrida russa.