Hi va haver una època en què es deia, amb una suma de complexos de superioritat insultant, que l'Àfrica començava als Pirineus, perquè a Espanya i Portugal hi havia dues dictadures. Aquells que recordem haver de fer cua portant el passaport espanyol de l’àliga franquista mentre els altres passatgers passaven per la cua de països de la Unió Europea sabem la millora que va significar en la nostra dignitat política poder adquirir la ciutadania europea gràcies a la democràcia. I encara ara, malgrat totes les decepcions comunitàries, és fàcil notar un impuls d’emoció quan sona el Cant de joia de la Novena de Beethoven.

El nou govern conservador de Portugal, liderat per Luís Montenegro, ha pres possessió aquest dimarts i ha donat el tret de sortida a un nou cicle a la política portuguesa després de pràcticament una dècada de governs d'esquerres amb el socialista António Costa al capdavant. Montenegro s'ha envoltat de pesos pesants de la seva formació, el Partit Socialdemòcrata (PSD), per afrontar una legislatura que no serà gens fàcil i que diversos analistes qüestionen que arribi a poder completar els quatre anys de mandat. En la seva primera intervenció pública des de les eleccions, Montenegro ha demanat "maduresa" i "capacitat de diàleg" a tots els agents polítics del país per poder afrontar aquesta nova etapa.

El Partit Socialista (PS) de Portugal ja té nou líder, després de la dimissió per sorpresa del primer ministre António Costa al novembre per una investigació per corrupció. L'elegit a les primàries d'aquest divendres i dissabte és Pedro Nuno Santos, de 46 anys, exministre d'Infraestructures i Habitatge, que ha guanyat les eleccions internes –en què només podia participar la militància– per un 62% dels vots. És la cara visible de l'ala més a l'esquerra dels socialistes. Costa continuarà com a primer ministre fins a les eleccions legislatives del 10 de març, precipitades per la seva dimissió, quan Nuno Santos haurà de revalidar la victòria dels socialistes a les urnes del 2022.

Amb la dimissió del seu primer ministre, Portugal arriba al final del cicle polític amb què va sorprendre Europa. Després de les eleccions generals del 2015, António Costa firmava acords d’investidura amb els dos partits a la seva esquerra, el Bloco de Esquerda (BE) i el Partit Comunista Portuguès, per iniciar una moció de censura contra el PSD i el CDS, partits de centredreta. Amb aquests acords, el PS va forjar una majoria parlamentària estable amb l’esquerra que va aguantar els quatre anys de legislatura. 

A l'abril, la flor i nata de la socialdemocràcia europea es va reunir a Lisboa per celebrar el mig segle de vida del Partit Socialista portuguès (PS). Calia festejar el PS per gaudir d'una posició avui privilegiada, però que durant dècades va formar part del paisatge habitual del mapa polític europeu: una majoria absoluta i un govern monocolor. Actualment, Malta és l'únic país de la UE on governa tota sola la socialdemocràcia, una ideologia que molts politòlegs consideren en "crisi". De fet, el mateix PS viu una situació molt més precària del que sembla.