Prop de 47 milions de francesos estan cridats a les urnes aquest diumenge per votar en primera volta i decidir quina ha de ser la composició del Parlament del país, conegut com l'Assemblea Nacional. En joc hi han els 577 diputats que configuren la cambra. La segona volta, decisiva, és el 18 de juny.

Europa respira tranquil·la. Amb la victòria d'Emmanuel Macron a França, la Unió esquiva la bala de l'extrema dreta que representava la candidata ultradretana Marine Le Pen.

França estrena el quinquenni Emmanuel Macron, un nou president que haurà de lidiar amb el malestar generat al carrer i als sindicats per la reforma laboral que va signar mentre era ministre d’Hisenda de François Hollande. La llei va veure la llum a mitjans del 2016 amb la desaprovació del 70% dels francesos i l’aplaudiment de bona part de la classe empresarial. Macron no ha fet cap signe de penediment d’una reforma considerada per l’esquerra tradicional de massa liberal, sinó que s’ha mostrat sempre a punt de seguir els dictats de Brussel·les.

L65,30% a les 17.00 hquatre punts percentuals respecte

França no acaba avui la renovació de l'administració. D'aquí a cinc setmanes, els electors tornen a tenir una cita amb les urnes i hauran de triar la nova Assemblea Nacional. Les legislatives també es juguen en doble volta: la primera, l'11 de juny, en la qual quedaran eliminats els candidats que no obtinguin un mínim del 12,5% del suport; la segona, el 18 de juny.

L'expresident dels Estats Units Barack Obama dona suport al candidat centrista Emmanuel Macron a la segona volta de les eleccions presidencials franceses, que se celebren aquest diumenge. Obama, que apareix en un vídeo publicat al compte de Twitter de la campanya de Macron, destaca la figura de l'exministre d'Economia francès.

El líder d'En Marxa!, Emmanuel Macron, ha presentat aquest dijous una denúncia per la difusió d'informacions a través de les xarxes socials que apunten que tindria un compte al paradís fiscal de les Bahames. Segons ha confirmat l'agència EFE, a més, la Fiscalia de París ja ha obert una investigació preliminar per "divulgació de notícies falses" amb l'objectiu de "sorprendre o falsejar sufragis, falsificació i ús de documents falsos".

El bel·licós debat d'aquest dimecres entre Marine Le Pen i Emmanuel Macron no només enfrontava els dos finalistes a la cursa a l’Elisi sinó dues maneres d’entendre França totalment oposades. A quatre dies de les presidencials de diumenge, tots dos van anar a la caça d’indecisos i abstencionistes.

Esquerra Republicana de Catalunya del Nord crida al vot en blanc en la segona volta de les eleccions presidencials franceses, que se celebra aquest cap de setmana. La decisió arriba després de la victòria del candidat liberal Emmanuel Macron per davant de la líder del Front Nacional, Marine Le Pen, en la primera volta, en un moment en què l'avantatge de Macron sobre Le Pen es podria escurçar després que el candidat de l'esquerra Jean-Luc Mélenchon no hagi demanat el vot per cap candidat.

Després d'un tens 1 de Maig a França i a 5 dies de la segona volta de les eleccions presidencials, el diari francès d'esquerres 'Libération' publica un dossier especial de 16 pàgines amb l'objectiu de desmuntar el Front Nacional de Marine Le Pen. "Perquè sempre és no", diu la portada del diari d'aquest dimarts, un clam a votar contra la ultradretana.

La ultradretana Marine Le Pen ha anunciat que l'euròfob Nicolas Dupont-Aignan –que va sumar 1,7 milions de vots a la primera volta del 23 d'abril– serà el seu primer ministre en cas que ella guanyi les eleccions el 7 de maig contra Emmanuel Macron.

La ultradretana Marine Le Pen ha donat aquest dimecres un cop d'efecte a la campanya electoral francesa en visitar per sorpresa els obrers que fan vaga al costat d'una fàbrica de Whirlpool a Amiens, ciutat natal d'Emmanuel Macron, mentre el candidat liberal es trobava reunit amb els sindicats a la Cambra de Comerç.

La candidata ultradretana a la presidència francesa, Marine Le Pen, ha criticat aquest dilluns les crides de la majoria de partits a frenar el seu avanç en la segona volta de les presidencials, el proper 7 de maig, davant del socioliberal Emmanuel Macron.

L'atac a trets d'aquest dijous als Camps Elisis, al cor de París i que ha estat reivindicat per l'Estat Islàmic, es produeix a les portes de la primera volta de les eleccions presidencials, que se celebra diumenge, i pot tenir un impacte directe sobre el resultat dels comicis. De moment ja ha tingut impacte sobre la campanya.

El candidat de la dreta francesa a les presidencials, François Fillon, segueix decidit a continuar amb la cursa electoral, tot i la pressió judicial i política que li cau a sobre des que es va saber que probablement l'imputaran el 15 de març pels sous ficticis de la seva dona.

L'escàndol pels sous ficticis de la seva dona segueix embrutant la campanya electoral de François Fillon, candidat conservador a la presidència francesa. La fiscalia de França ha anunciat aquest divendres que ha posat el cas en mans d'un jutge instructor perquè creu que hi ha prou indicis que demostren que es va cometre un delicte, amb càrrecs per desviament de fons públics, tràfic d'influències, ocultació d'activitats i absència en les obligacions de declarar ingressos reals i patrimoni –requeriment obligat per a tots els parlamentaris i alts càrrecs.

Benoît Hamon i Manuel Valls lluitaran en duel, diumenge vinent, en la segona volta de les primàries de l'esquerra francesa. Segons els sondejos, Hamon obtindrà un 36,12% dels vots, per davant de Valls, amb un 31,24%, que s'haurà de conformar amb la segona posició. Arnaud Montebourg es queda així fora de la cursa, amb un 17,69%, seguit de lluny per la resta de candidats: Vincent Peillon, François de Rugy, Sylvia Pinel i Jean-Luc Bennahmias. Així ho han decidit els menys de dos milions de francesos que han votat als 7.530 col·legis electorals repartits per tot el territori francès.

Manuel Valls, ex primer ministre francès, ha tornat a viure el seu segon incident en un mes com a candidat dels socialistes a les presidencials de març. Un jove li ha clavat una clatellada mentre feia campanya per les primàries socialistes.

Un cop oficialitzada la candidatura socialista de Manuel Valls de cara a les eleccions presidencials franceses, el president François Hollande ha anunciat avui el substituït de Valls a Matignon. Es tracta del fins ara ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve, que ja va prendre el relleu de Valls quan aquest va ser nomenat primer ministre i que té l'encàrrec d'acabar la legislatura, el maig del 2015. Amb Cazeneuve, Hollande tria la fidelitat i la popularitat i un polític sense més ambicions perquè ha anunciat que no té intencions de seguir en política.