El departament de compliment normatiu del Barça va rebre recentment un sobre anònim. A dins, segons ha pogut saber l'ARA, hi havia una carta que exposava una preocupació que tenien diversos treballadors del club. Aquests s'havien assabentat que hi havia una web que utilitzava l'escut i el nom del Barça per difondre un memcoin (moneda digital relacionada amb figures rellevants que serveix per sentir-se part d'una comunitat sense obtenir-ne res a canvi, més enllà del mateix memcoin) anomenat BarcaCoin, malgrat que no hi havia cap acord oficial.

El Barça ha estat explorant durant els últims mesos maneres de fer negoci amb els actius digitals del club i una d'elles, segons ha pogut saber l'ARA, l'ha portat a tenir converses amb Jupiter, una societat que treballa per Donald Trump. Sobre la taula hi havia la possibilitat de crear un memcoin del Barça (moneda digital relacionada amb figures rellevants que serveix per sentir-se part d'una comunitat sense obtenir-ne res a canvi, més enllà del mateix memcoin), un tipus de criptomoneda que té una naturalesa volàtil que provoca que la gran majoria d'experts assegurin que no són adients per invertir-hi i que ja han estat les protagonistes de presumptes estafes.

Ningú es va quedar sense ballar el Coti x Coti dels Tyets l'estiu del 2023. La sardana del grup del Maresme parlava d'una xafarderia, però a la lletra també hi ha l'explicació de per què el valor de la criptomoneda del Barça ha caigut durant els últims anys. "Posseïa info, tenia bones refes / no sabia per què, però s'ajuntaven les notis /el mercat està palmant i tu estàs holding / tira la manta, peli de terror / no vulguis córrer a la sort del traïdor". Aquests són els versos que exposen el mecanisme del que ha passat, segons els experts en criptomonedes consultats per l'ARA.

L'estiu de les palanques, el del 2022, va permetre al Barça de Joan Laporta anar amb molta alegria al mercat de fitxatges. Feia un any que Leo Messi havia marxat entre llàgrimes i el president executiu blaugrana va considerar que calia refer la plantilla a cop de talonari per fer tornar la il·lusió al soci. Els fitxatges de Lewandowski, Kounde i Raphinha, entre altres, van ser la cara amable d'uns mesos en què l'entitat va poder pugnar per jugadors amb els gegants de la Premier. La venda anticipada del 25% dels drets de televisió de la Lliga durant vint-i-cinc anys per més de 500 milions va finançar les adquisicions. Però a l'hora d'inscriure-les va caldre un altre booster econòmic per assolir la norma 1:1 en el fair play financer, la mateixa per la qual el club frisa en aquests moments.

De tots els inversors que han format part de Barça Vision, només n'hi ha un que sigui estrictament estratègic: Socios.com. Els altres, Libero, NIPA Capital i Orpheus Media, són fons inversors o societats patrimonials que no aspiren a omplir de contingut el projecte i desenvolupar-lo, sinó a invertir-hi per treure'n profit financer. Amb l'entrada de l'empresa estatunidenca Aramark, que arriba per posar 25 dels milions d'euros que Socios.com s'ha desdit d'aportar enguany, el projecte de Barça Vision es queda sense socis estratègics especialitzats en l'objecte de negoci: els NFT, la web3 i el metavers. Ara tots són financers.

Els 40 milions d'euros de Libero impagats al Barça pels seus actius de Barça Media –engloba Barça Vision, Barça Studios i Barça eSports– van obrir un forat afegit a l'economia de l'entitat blaugrana que pot tenir una enorme rellevància en els números de l'exercici 2023-2024 i en la capacitat de fitxar jugadors en el mercat d'estiu en cas que la junta de Joan Laporta no aconsegueixi trobar nous inversors abans del 30 de juny. De fet, el curs passat la palanca d'aquests actius va suposar 408 milions des del punt de vista comptable que ara estan en perill, sobretot tenint en compte que no arribaran els 40 milions extres de Libero pactats de cara a l'exercici vigent i que és una incògnita si Vestigia posarà els seus 20. Per revertir aquest greu contratemps, el Barça està portant a terme una intensa cerca de nous companys de viatge des de fa mesos i sobre la taula hi ha diverses ofertes.

La subhasta de l'NFT (actiu digital únic) d'Alexia Putellas de l'estiu passat, més enllà de les anomalies desvelades per l'ARA, és un exemple de com la participació en el Barça d'un dels inversors que van fer possible la palanca de Barça Studios (actualment Barça Media) és enrevessada. Socios.com, que va entrar al Barça el 2022 adquirint un 24,5% d'aquesta àrea de l'entitat a canvi de 100 milions d'euros des del punt de vista comptable, segons ha pogut saber aquest diari, no va participar de cap manera en la subhasta malgrat que quan es va tancar la inversió fa un any i mig el Barça va anunciar que seria l'encarregat, entre altres aspectes, d'accelerar el creixement de les estratègies d'NFT del club.

Ara mateix, el Barça té una trentena de fons d'inversió repartits entre tres àrees del club: l'Espai Barça, Barça Media i els drets televisius. En el projecte més important del Barça del segle XXI, hi ha dos fons d'inversió que han capitanejat el finançament de 1.450 milions d'euros que haurà de servir, almenys, per fer realitat la remodelació del Camp Nou. Són els estatunidencs Goldman Sachs i JP Morgan, que han vehiculat una operació en què hi ha implicats una vintena d'altres fons i asseguradores, com el també nord-americà PIMCO.

El Barça està molt a prop d'anunciar un acord que li permetrà inscriure a la Lliga els jugadors que tenia pendents i així poder afrontar amb més tranquil·litat la pretemporada i el mercat de fitxatges de l'estiu. Els futbolistes afavorits per aquest moviment seran els renovats Ronald Araujo, Gavi, Marcos Alonso, Sergi Roberto, Iñaki Peña i Alejandro Balde (aquest últim passarà a tenir fitxa del primer equip) i els tres nous fitxatges: Íñigo Martínez, Gündogan i Oriol Romeu. A més, l'operació podria ajudar a fer que el club pugui realitzar més incorporacions abans que es tanqui el mercat.