La Montse diu que només una vegada ha dubtat de si estava segura a la feina. Va ser avui fa dos anys, quan un whatsapp d’un company l’avisava que un pres havia apunyalat la Núria López a la cuina de Mas d’Enric i després s’havia suïcidat. "En aquell moment sí que dius «Hòstia, on estic treballant?» Vaig pensar que em podia passar a mi".

La Generalitat ha reconegut per primera vegada responsabilitats al voltant de l'assassinat de la cuinera Núria López a la presó de Mas d'Enric ara fa 15 mesos i ha acceptat indemnitzar els familiars de la víctima amb 40.446 euros. En concret, el departament de Justícia admet que "el servei públic penitenciari no va funcionar amb els estàndards de qualitat que serien exigibles", fins al punt que hi va haver "disfuncions". Si bé aquest funcionament "defectuós" no va ser "la causa directa dels fets", assumeix la "relació de causalitat" que van tenir amb l'agressió, perquè "si no s’haguessin produït haurien pogut determinar l’adopció de mesures diferents" amb l'intern, que conservava el seu lloc de treball a la cuina malgrat que havia comès una falta molt greu agredint un altre intern.

Un any després de l'assassinat a Mas d'Enric, el reforç de seguretat no ha arribat a molts racons de les presons de Catalunya, segons alerten diversos treballadors consultats per l'ARA. El primer moviment del nou govern per a les presons va ser apartar els interns condemnats per delictes de sang dels llocs de treball on poguessin tenir contacte amb eines perilloses. Més enllà de les cuines, el veto es va estendre, entre altres, als tallers de producció i les feines fora dels mòduls com ara els serveis de manteniment i jardineria. En canvi, les restriccions en les feines que pot fer un pres segons els seus antecedents no van incloure els cursos de formació que els interns poden seguir a la mateixa presó. Això ha permès situacions com ara que un pres pugui estudiar un curs de soldadura o de cuina, però després no pugui exercir aquest ofici a la presó.

Gairebé un any després del crim a la presó Mas d’Enric, la Sindicatura de Greuges ha reiterat el toc d’atenció al departament de Justícia per les mesures que va prendre com a resposta a l’assassinat d'una cuinera a mans d'un pres que també treballava a la cuina. La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, insisteix que la Generalitat ha de revisar "en profunditat" la circular que veta a les cuines i altres llocs de treball considerats de risc tots aquells interns presos per delictes violents. És més, reclama que readmeti tots els interns que van ser destituïts per aquesta norma amb caràcter retroactiu.

L’assassinat de la cuinera de Mas d’Enric va encendre el debat sobre la seguretat a les presons, i fixar mesures per evitar que es repeteixi un crim com aquell ha estat el primer gran moviment en l'àmbit penitenciari del nou Govern. L’equip del conseller Ramon Espadaler ha endurit els requisits perquè els interns puguin treballar a la presó amb una circular que amplia els llocs de treball que es consideren de risc i ha vetat que hi treballin els condemnats o els que esperen judici “per delictes violents amb resultat de mort o lesions greus”. Això inclou no només les cuines, sinó també algunes posicions a la bugaderia, la botiga, la fleca i l'àrea de manteniment. Les presons ja han començat a rellevar interns, sobretot de les cuines, si bé diverses fonts penitenciàries expliquen a l’ARA que bona part dels canvis encara s’han de fer. Ara bé, els relleus efectuats han despertat malestar entre els afectats, fins al punt que alguns presos han recorregut a la via judicial per intentar revocar l’acomiadament.

Canvis rellevants en la política de seguretat de la presó de Mas d’Enric després del tràgic assassinat de la cuinera del centre a mans d’un pres que treballava amb ella, ara fa dos mesos i mig. Dilluns, la direcció de la presó ubicada al Catllar (Tarragonès) va aprovar una normativa interna que regula les ocupacions laborals dels interns i que ja ha entrat en funcionament aquest dimarts. Una de les principals novetats és que s’han classificat les destinacions laborals en quatre nivells de seguretat segons el risc. Així, la majoria de les feines a la cuina, la fleca o en zones de càrrega i descàrrega seran de risc molt alt. Altres tasques menors a la cuina seran de risc alt, així com les tasques a la bugaderia, a la botiga o al poliesportiu. La majoria dels tallers estan classificats com a risc mitjà, segons informa l’ACN.

El crim de la presó de Mas d'Enric va agafar tothom per sorpresa: ha estat el primer cas de la història penitenciària catalana en què un reclús mata una treballadora. No era un pres acabat d'arribar. I. S. O. havia entrat al centre vuit anys abans de matar a ganivetades la cuinera de la presó i suïcidar-se al mateix lloc on treballaven els dos junts. I. S. O. havia ingressat a Mas d'Enric de manera provisional el 26 d'abril del 2016 per l'assassinat a ganivetades d'una altra dona, un crim pel qual el van condemnar l'1 de juny del 2018. Durant els sis anys que van passar entre la sentència i el segon crim, només va tenir una altra conducta violenta, tot just quatre mesos abans que matés la cuinera: va clavar un cop de puny a la cara a un altre pres. Sembla poc important, però, segons ha pogut saber l'ARA, quan va cometre aquesta agressió la presó va incomplir el protocol de reincidència.

L'assassinat de la cuinera de la presó de Mas d'Enric va provocar una revolta dels funcionaris de presons que encara no està del tot tancada. La ferida continua oberta, i la por que torni a passar un fet semblant es manté. L'única manera de suturar-la del tot, encara que sempre quedarà cicatriu, és aclarir completament què va passar i prendre les mesures necessàries per prevenir tant com sigui possible una situació semblant. En aquest cas, segons ha descobert l'ARA, es va incomplir un protocol davant d'un incident causat pel mateix pres només 68 dies abans del crim. És difícil d'afirmar que, si s'hagués complert el protocol que pertocava, el pres no hauria pogut cometre l'assassinat, o ho hauria fet en un altre moment. Però el protocol de reincidència existeix precisament per evitar situacions com la que va acabar tenint lloc. 

L'acord entre Govern i sindicats, al qual s'ha arribat al límit de l'inici del període electoral –l'executiu ha volgut evitar acusacions d'electoralisme o ajornar l'entesa atesa la delicada situació–, tanca el període d'inestabilitat a l'interior de les presons catalanes que va esclatar arran de l'assassinat d'una treballadora del centre de Mas d'Enric el 18 de març. De fet, les negociacions ja venien d'abans, però segurament no haurien tingut el mateix desenllaç sense les tumultuoses setmanes de vagues i protestes que s'han viscut als centres penitenciaris. La sacsejada ha estat forta; el resultat final suposa un avenç.

Poques coses són casualitat en política i el PSOE ha decidit en plena precampanya a Catalunya registrar una proposició de llei perquè els funcionaris de presons tinguin la condició d'agents de l'autoritat. Amb l'assassinat d'una cuinera del centre de Mas d'Enric a mans d'un intern, els socialistes mouen fitxa i rescaten una iniciativa que reclamen els treballadors del centre penitenciari al govern d'Esquerra, que fins ara no s'hi ha avingut. És una manera, doncs, de desgastar el cap de files dels republicans, Pere Aragonès, que des de la presidència ha hagut de gestionar el conflicte amb els funcionaris de presons, que han demanat sense èxit la dimissió de la seva consellera de Justícia, Gemma Ubasart.

Justícia mou fitxa dues setmanes després de l'assassinat de la Núria, la cuinera de Mas d'Enric, i relleva el director d'aquest centre penitenciari, Paco Romero. Tot i que fins ara el departament que lidera Gemma Ubasart havia descartat dimissions o cessaments arran del crim, finalment ha pres una decisió en la línia del que exigien els sindicats per obrir el diàleg amb el Govern. Fonts del departament deixen clar que la mesura no vol fer responsable Romero del que va passar al centre del Catllar, però admeten que amb el relleu es busca un "punt d'inflexió" de cara a resoldre la crisi a les presons. De moment, però, fons de la conselleria descarten nous canvis.

A la presó el primer torn de cuina comença a les set del matí i ha de garantir que tots els esmorzars estiguin servits una hora més tard. No val a badar. Els companys de la nit abans ja han deixat bona part de la feina feta, però no és fàcil organitzar tots els esmorzars, sobretot quan hi ha prop de 1.300 reclusos, com passa a Quatre Camins. Després cal preparar el dinar, que se servirà puntualment a les 12 hores. Aquest mateix torn, que és el torn en què hi ha més treballadors, deixa una mica avançat el sopar, que serviran els companys de la tarda a les sis en punt.

"Amb el benentès que el risc zero no existeix, amb la informació recopilada fins avui era difícilment previsible el desenllaç fatal del 13 de març", diu l’informe intern que ha elaborat el departament de Justícia sobre l’assassinat, per part d’un pres, de la cuinera de la presó de Mas d'Enric. I naturalment m’ho crec. Els funcionaris de presons, consternats, esclar, demanen que la consellera, Gemma Ubasart, dimiteixi.

Quan ja tot s’encaminava a una altra nit de bloqueig a les presons de Quatre Camins i Wad-Ras, els funcionaris dels centres penitenciaris han decidit aixecar el bloqueig. Tot i que han avisat que si no hi ha gestos per part de la conselleria el bloqueig tornarà dilluns, els treballadors permetran així recuperar aquest diumenge la normalitat a les presons després d’una jornada en què prop de 1.200 presos han continuat tancats a les seves cel·les sense poder-ne sortir ni poder rebre les visites dels seus amics i familiars. Un còctel que, segons ha alertat la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, estava “generant molta tensió” dins de les presons. Els funcionaris han assegurat que l’aturada del bloqueig és un gest de bona voluntat i han subratllat que la reivindicació no és contra els interns.

Profundament commoguda per la mort de la Núria, treballadora del projecte més important per dotar de capacitats formatives els que compleixen penes de privació de llibertat. Era un d’aquests treballadors públics que travessen les reixes carceràries sabent que, en aquell món tancat que l’altre món vol oblidar, hi ha persones que els poders públics han d’intentar educar i reeducar.

L'intern que ha mort la cuinera de la presó i després s'ha suïcidat complia una condemna d'onze anys de presó per un delicte d'assassinat, segons ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'abril del 2016 va confessar haver mort, també a ganivetades, una prostituta de qui s'havia enamorat a Valls després d'una discussió. L'home acabava la condemna el 2027. Segons va avançar el sindicat CATAC i van confirmar poc després els Mossos d'Esquadra, el reclús hauria assassinat la dona a ganivetades cap a les 17 hores. Fonts del centre penitenciari expliquen que una càmera de seguretat hauria captat com l'home agafava un ganivet per cometre l'agressió, que no ha sigut gravada perquè s'hauria produït dins d'una cambra frigorífica, en el mateix punt de la presó és on els treballadors han trobat els dos cossos sense vida.

Els presos catalans tenen l'opció, per primera vegada, de continuar fent classe a l'aula d'adults durant les vacances d'estiu. L'objectiu de la mesura, que ja fa molts anys que s'havia plantejat i encara no s'havia dut a terme, és que els reclusos tinguin un reforç en aquelles matèries que més els costen. "L'educació és una eina indispensable per a les persones recluses i redueix el risc de reincidència", ha explicat aquest matí la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, durant la presentació d'aquests cursos d'estiu. A la roda de premsa, que ha inclòs una visita al centre penitenciari Mas d'Enric del Catllar (Tarragonès), també hi ha participat la consellera d'Educació, Anna Simó, perquè per poder oferir-los ha calgut la col·laboració de les dues conselleries.