El pianista, clavicembalista i director Dani Espasa (la Canonja, 1974) és un dels músics més savis i prolífics de Catalunya. El 2005 va fundar l'orquestra Vespres d’Arnadí, un conjunt de músics de primeríssim nivell dedicat a la interpretació de peces del Barroc amb instruments i criteris històrics, que no para d'actuar en els teatres i auditoris de casa nostra. Els últims anys, la formació ha dut a terme una feina ingent d'exhumació d’obres perdudes de música antiga, algunes de compositors catalans, com Domènec Tarradellas i Carles Baguer. Ara són la formació resident del Festival de Peralada i aquest Dijous Sant, 2 d'abril, inauguren l'edició de Pasqua amb una versió d'Il Cristo condannato, d’Antonio Caldara, composta el 1717 i inèdita en temps moderns. L’obra reviurà a l’església del Carme sota el mestratge d'Espasa, amb Montserrat Seró i Josep-Ramon Olivé entre els solistes, i la participació del Cor Francesc Valls.

Aconseguir que els concerts de L’estro armonico de Vivaldi corresponents al cicle de Les quatre estacions sonin a alguna cosa nova vol dir moltes coses. En primer lloc, que les peces del músic venecià són immarcescibles i que permeten moltes lectures i relectures. I, en segon lloc, que perquè això passi cal talent, imaginació, grans capacitats tècniques i ganes de treballar. La conjunció es va donar en mans de Vespres d’Arnadí, un cop més davant del lideratge entusiasta de Dani Espasa. I també, esclar, amb el prodigiós paper de la solista, la violinista Farran Sylvan James.

Concierto barroco (1974), la fascinant novel·la del cubà Alejo Carpentier, és la guspira que va encendre la imaginació del músic David Albet, fundador del conjunt BCN216 i professor de l'Esmuc. "Fa quatre o cinc anys em vaig retrobar amb el llibre a la biblioteca d'un amic. El vaig rellegir i em van venir ganes de fer-ne un artefacte escènicomusical, que amb la música antiga com a excusa fos un viatge amb salts temporals des de la Venècia del segle XVIII fins a Wagner, Louis Armstrong i una peça electrònica de Júlia Soler", diu Albet. La guspira es va escampar. El primer a rebre la trucada va ser l'escenògraf Pol Roig, que justament era a Venècia, la ciutat on Carpentier va imaginar una trobada entre Vivaldi, Händel i Scarlatti. "Acabava de visitar l'Ospedale della Pietà de Vivaldi", recorda Roig meravellat per la coincidència. Quan la flama va començar a agafar forma, de seguida s'hi va apuntar el músic Dani Espasa, director del conjunt Vespres d'Arnadí. "Em veig molt retratat en el llibre, i està ple de referències musicals", explica Espasa.

S’ha de reconèixer la gran tasca del Palau de la Música amb l’òpera. Certament, molts dels títols programats demanen una escenificació i no sempre l’estatisme de les obres seleccionades ajuda a la plena implantació d’un repertori centrat en el barroc tardà o en el classicisme. Però l’excel·lència dels resultats i els encerts dels repartiments ens fan passar unes nits meravelloses. I aquest és el cas del títol que obre el cicle operístic de l’auditori modernista: Giuseppe riconosciuto, de Domènec Terradellas (1713-1751).

En el segon concert de la programació del Festival de Torroella de Montgrí, el conjunt català Vespres d’Arnadí, acompanyat d’un elenc extraordinari de solistes, ha protagonitzat una vetllada barroca de molta altura, amb una versió exquisida de l’oratori El triomf del temps i del desengany , de G.F. Händel.

Per a la primera nit de música clàssica a l'Espai Ter, el Festival de Torroella de Montgrí ha programat la recuperació històrica de l'oratori barroc Giuseppe riconosciuto de Domènec Terradellas, escrit el 1736 a Nàpols i inèdit als escenaris catalans fins al 1995. Es tracta d'una peça de factura musical extraordinària, amb una escriptura elegant i elaborada, que no anticipa la depuració del primer classicisme del segle XVIII, sinó que consolida l'estil i el gust de la monodia contrapuntística de mestres anteriors com Händel, Alessandro Scarlatti o Pergolesi.