Una secretària judicial turmentada per la culpa després d'executar un desnonament protagonitza Kontinental '25, la magnífica nova pel·lícula del romanès Radu Jude (Bucarest, 1977), ja en cinemes. L'autor de No n'esperis massa de la fi del món i d'Un clau desafortunat o porno boig (Ós d'Or a la Berlinale del 2011) és un dels noms fonamentals del cinema europeu contemporani i les seves pel·lícules exploren de manera sorprenent els dilemes i l'absurd quotidià d'uns personatges que busquen el seu lloc en una societat sense epicentre moral.

Després d'Un clau desafortunat o porno boig i la magistral No n'esperis massa de la fi del món, Radu Jude clou una mena de (involuntària?) trilogia fílmica que recull, com cap altra proposta fílmica actual, les derives de l'Europa contemporània mitjançant les tribulacions d'una protagonista femenina. Amb un títol que remet a Europa '51, el film de Roberto Rossellini sobre la crisi espiritual d'una mare (Ingrid Bergman) que perd el fill en la Itàlia de la postguerra, el cineasta romanès també presenta una dona, l'Orsolya (magnífica Eszter Tompa), turmentada pel conflicte que li suposa el suïcidi d'un home sense llar durant un desnonament que ella, com a agutzil, encapçalava.

Com és que Romania, país d'origen del mite de Dràcula, no ha generat cap pel·lícula sobre vampirs? Aquesta és la reflexió que sembla impulsar Dracula, la nova pel·lícula de Radu Jude, responsable de títols imprescindibles com Un clau desafortunat o porno boig i No n'esperis massa de la fi del món. Però, lluny de proposar una nova adaptació de la novel·la clàssica de Bram Stoker o un relat més d'acord amb la base històrica del personatge, Jude s'empesca una desconstrucció de les apropiacions (vampiritzacions?) comercials de Dràcula i reivindica uns relats vampírics amb segell local en una pel·lícula que són alhora moltes pel·lícules elaborades a partir de tradicions narratives pròpies. En aquest llarg de tres hores hi caben una faula popular sobre un arbre on creixen penis; una història d'amor tràgica entre treballadors rurals en la Romania comunista; una revisió de la figura de la doctora Aslan, la primera estrella mèdica en la lluita contra l'envelliment que va atraure a la seva clínica romanesa famosos d'arreu del món; relectures iròniques del Nosferatu de F.W. Murnau i de Film de Samuel Beckett; un cabaret eroticovampíric per a turistes al cor de Transsilvània; i un relat de ciència-ficció sobre revolta obrera, entre d'altres. El film s'estructura com una obra Frankenstein construïda a partir d'històries diverses, servides per un guionista que va requerint a un programa d'intel·ligència artificial que li generi diferents relats al voltant del famós vampir.

Més de 600 tombes jalonen la carretera que mena a la ciutat romanesa de Buzău, un recordatori luctuós de l'alta sinistralitat en aquesta via del país. A Do not expect too much from the end of the world el director Radu Jude insereix un muntatge amb una mostra de les moltes creus al cantó de l'asfalt que recorden aquests morts per accident de trànsit, mentre que la protagonista del film, l'Angela (tremendíssima Ilinca Manolache), li explica la situació a la seva cap austríaca, Doris Goethe (Nina Hoss), mentre la condueix a l'hotel. El trànsit a Bucarest és un infern en què s'endinsa cada dia l'Angela, assistent de producció i conductora d'Uber, per treballar des de primera hora del matí a última de la nit. En aquesta intensa road movie urbana amb el ritme hiperestimulat d'una múltiple jornada de feina que no s'acaba mai, Radu Jude confirma i amplia moltes de les inquietuds temàtiques i estètiques ja presents a la magnífica Un clau desafortunat o porno boig, guanyadora de l'Ós d'Or a Berlín fa un parell d'anys.