Qui se sent culpable per la violència de la gentrificació?

Després d'Un clau desafortunat o porno boig i la magistral No n'esperis massa de la fi del món, Radu Jude clou una mena de (involuntària?) trilogia fílmica que recull, com cap altra proposta fílmica actual, les derives de l'Europa contemporània mitjançant les tribulacions d'una protagonista femenina. Amb un títol que remet a Europa '51, el film de Roberto Rossellini sobre la crisi espiritual d'una mare (Ingrid Bergman) que perd el fill en la Itàlia de la postguerra, el cineasta romanès també presenta una dona, l'Orsolya (magnífica Eszter Tompa), turmentada pel conflicte que li suposa el suïcidi d'un home sense llar durant un desnonament que ella, com a agutzil, encapçalava.

La protagonista brega amb el seu sentiment de culpa tot compartint-lo en una sèrie de llargues converses que li ofereixen diferents perspectives, des de la judicial a la religiosa passant per la moral i, fins i tot, la nacionalista. Situada a Cluj, la ciutat amb més projecció ara mateix de Romania, Jude concep Kontintental '25 també com un assaig audiovisual sobre les transformacions urbanes i les formes de violència invisibilitzada que propicien. I converteix el seu país en una mostra concentrada de les contradiccions i els mals europeus. Amb una austeritat admirable (el film està rodat amb un iPhone) i el seu sentit habitual de la sàtira, aquí més dosificat, Jude ofereix un film de profunda reflexió moral des d'un to als antípodes del sermoneig.