La mare de l'artista israeliana Sigalit Landau (Jerusalem, 1969) va néixer a Londres, després que la seva família fugís de Viena. El pare va néixer a Romania, va sobreviure a l’Holocaust i va emigrar a Israel quan tenia 10 anys. Landau és coneguda a Catalunya per l'exposició que li va dedicar el Macba el 2014, una mostra que considera important en la seva trajectòria perquè es va sentir escoltada i aleshores es va adonar que el seu camí era "molt clar".

El llegat de la Bauhaus s’ha convertit en un dels atractius culturals més importants de la ciutat alemanya de Weimar. La visita al Museu de la Bauhaus és sorprenent, perquè els objectes que s’hi poden veure segueixen semblant més moderns que molts d’ara. L’escola d’arquitectura, disseny i art Staatliches Bauhaus, coneguda com la Bauhaus, va néixer a la ciutat de Weimar el 1919 i va romandre en aquesta ciutat fins al 1925, dos anys després de celebrar la seva primera gran exposició, de la qual es compleix el centenari. Van ser només sis anys a Weimar, però van ser molt intensos.

La memòria històrica és un dels puntals del Kunstfest de Weimar. La nova versió a la plaça del Teatre del memorial que Günther Uecker va fer al camp de concentració de Buchenwald ja està acabada: algunes de les piles de pedres que hi ha arreu de la plaça estan lligades amb benes i entre elles hi ha escrits els noms de presos del camp. I cada dia es fa una lectura de noms de les víctimes. "És un símbol molt bonic. Vol dir que la memòria hauria de ser sempre entre nosaltres, no només uns dies concrets", afirma el director artístic del festival, Rolf C. Hemke.

¿El fet de pertànyer a una gran figura fa que uns objectes normals i corrents de cop i volta siguin valuosos? Quin és el valor que pot adquirir un got, una cadira o una taula perquè els hagi fet servir un famós? Si aquests objectes sense cap valor historicoartístic són en un museu, què n'han de fer? ¿Els han d'exposar o els han de guardar al magatzem? Si els exposen, com s'han de presentar al públic? Al Neues Museum de Weimar es plantegen totes aquestes preguntes amb la seva col·lecció de mobles del filòsof alemany Friedrich Nietzsche (1844-1900) i la seva germana, Elisabeth Förster-Nietzsche (1846-1935), i ara els donen una primera resposta amb la mostra Nietzsche en privat. Una exposició (im)possible, titulada així perquè consideren que el debat sobre aquest tema té molt recorregut i encara és un tabú en molts museus.

La ciutat alemanya de Weimar té una història cultural aclaparadora, en la qual destaquen les figures de Goethe i Schiller. Aquest dimecres cau un sol de justícia a la plaça del teatre on hi ha el monument que celebra la seva amistat. Així i tot, una altra de les icones culturals alemanyes, l'artista Günther Uecker, de 93 anys, hi ha arribat poc després de les dues del migdia per donar el tret de sortida a la realització del Memorial de pedra per a Buchenwald, un dels plats forts de la primera jornada del Kunstfest, el festival d'art, música, cinema, teatre i literatura de Weimar.