Aquest dilluns farà 50 anys del cop d'estat del general Augusto Pinochet contra el president xilè Salvador Allende, que va donar pas a una sagnant repressió i a una dictadura que va durar fins al 1989. És veritat que aquella no va ser l'única dictadura militar que es va instaurar al Con Sud durant els anys 70 i ni tan sols la més mortífera, però sí que va ser la més icònica per les imatges del bombardeig del Palau de la Moneda amb el govern esquerrà d'Unitat Popular a dins i per la negativa d'Allende a entregar-se viu als colpistes, tal com havia promès als seus ciutadans per ràdio. El seu últim discurs radiofònic d'aquell matí infaust va quedar gravat a la memòria de tota una generació, i algunes de les seves frases es van convertir en himne, com ara: "Tard o d'hora, s'obriran grans alberedes per on passi l'home lliure per construir una societat millor".

L'11 de setembre de 1973, dilluns farà 50 anys, el president de Xile Salvador Allende es va convertir en un mite. Aquell dia van bombardejar el palau del govern xilè, amb el president i els seus col·laboradors a dins. També van atacar la casa on hi havia la família d'Allende, i a tot el país van perseguir i detenir els dirigents de totes les organitzacions properes al govern democràtic. Aquell 11 de setembre, Allende va oferir la seva última al·locució al poble xilè a través de Radio Magallanes, enmig d'un rerefons audible d'explosions i trets. Després del discurs, el president xilè va organitzar l'evacuació del Palau de la Moneda. I, finalment, i aquí sempre hi ha veus discrepants, Allende va tornar al saló Independència, al segon pis de la Moneda, i es va disparar un tret. El 2011 es van exhumar les seves restes, i el forense Francisco Echevarría va corroborar la tesi del suïcidi. Aquell 11 de setembre de 1973 va triomfar el cop d'estat d'Augusto Pinochet, que es va convertir en el dictador que governaria fins al 1990.

L’únic record que el Luis ha pogut rescatar d’aquella nit, després d’anys de dolor i d'una bona dosi de teràpia, és la imatge de la cel·la on el van tancar amb un home ensangonat estirat a terra, un altre que l'observa pel finestral, i la seva mare que li parla mentre ell l’escolta. Luis Emilio Recabarren Mena, conegut com el Puntito perquè anava sempre enganxat als seus pares, tenia dos anys i mig quan va viure aquest moment. Va ser detingut per agents de la intel·ligència xilena (Dina) el 29 d’abril del 1976, en plena dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990), juntament amb la seva mare, Nalvia, que tenia 20 anys i estava embarassada de tres mesos; el seu pare, Luis Emilio, de 24 anys, i el seu tiet Manuel, de 22. Tots militaven al Partit Comunista i tornaven junts a casa quan els van segrestar.  

Xile encara la recta final del seu segon procés constituent amb la tensió política disparada, una marcada polarització i un creixent desinterès de la ciutadania cap a la proposta de nova Constitució que s’està redactant des del març. El Consell Constitucional encarregat de treballar el text, a partir d’un esborrany escrit per un comitè de 24 experts designats pel Parlament, està controlat pels sectors conservadors, i la ultradreta del Partit Republicà té el nombre més alt d’escons, 22 de 50. “La dreta radical ha tingut un rol dominant perquè la distribució del poder és asimètrica i ha generat un clima de poc acord amb les forces governamentals”, explica a l’ARA el director de l’Escola d’Administració Pública de la Universitat Diego Portales, Rodrigo Espinoza.