Vint-i-quatre hores després que Alberto Núñez Feijóo digués al congrés del PP que la seva preferència és un govern en solitari obert a acords amb tothom excepte amb Bildu, el nou secretari general del partit, Miguel Tellado, ha volgut elevar el que era només un desig a un compromís electoral ferm de no compartir govern amb l'extrema dreta. "No hi haurà govern de coalició", ha dit en una conversa amb periodistes. Que aquest compromís es faci l'endemà del congrés i no durant el conclave, com hauria estat lògic, i que Tellado no ho hagi volgut verbalitzar davant les càmeres, resta credibilitat a l'anunci. I el que és pitjor, demostra que el PP no acaba de tenir una postura clara sobre aquesta qüestió. Tant és així que la nova portaveu del PP, Esther Muñoz, no havia tancat la porta, poc abans de les paraules de Tellado, al fet que Santiago Abascal acabi sent vicepresident de Feijóo. "Caldrà esperar a veure els números", havia dit.

El PP s'ha esforçat per projectar en el seu congrés una imatge d'unitat al voltant del seu líder, Alberto Núñez Feijóo, però una lectura atenta dels discursos que s'hi han sentit revela que aquesta unitat és més fictícia que real. El que ha passat simplement és que l'ala dura del partit, la que representen José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso, ha acordat una treva amb Feijóo perquè esgoti la seva última oportunitat d'arribar a la Moncloa. Però entre el discurs d'Aznar de divendres, en què insinuava que Pedro Sánchez ha d'acabar a la presó, i el de Feijóo d'aquest diumenge, en què no es tanca a arribar a acords amb ningú excepte amb Bildu, hi ha tot un món. Les dues ànimes del PP continuen, doncs, intactes.

Els lectors que tinguin més memòria segur que recordaran la campanya impulsada a la plataforma Change.org per sol·licitar la posada en llibertat "per raons humanitàries" de l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana. El que potser hauran oblidat és qui era el militant del PP que la va promoure. Es tracta de José Luis Bayo (València, 1982), que aquests dies ha estat notícia després d'anunciar que pretén disputar la presidència de la formació al gallec Alberto Núñez Feijóo.

Alberto Núñez Feijóo ha decidit avançar el congrés del partit a aquest juliol. Un congrés que pretén ser el rearmament electoral i ideològic per descavalcar Pedro Sánchez de la presidència del govern espanyol, però que també ha plantejat assumptes espinosos que afecten la formació. Per començar, la democràcia interna: el líder popular vol suprimir el mètode d'elecció del president estatal de la formació a través de primàries, que també afectarà el sistema a nivells com l'autonòmic –el sistema estatal vincula les autonomies, que tenen el mateix model–. Com pot afectar aquest canvi el lideratge d'Alejandro Fernández a Catalunya? Ha de témer pel seu lloc tenint en compte que el dirigent català s'ha convertit en una de les principals veus crítiques amb Feijóo?

En política el domini dels temps i el calendari són especialment importants. Per això resulta estrany que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, hagi decidit avançar el congrés ordinari del partit al juliol just en un moment en què el govern de Pedro Sánchez es troba sota pressió i comença a acusar cert desgast després de l'apagada i les tensions internes amb els socis. L'excusa de Feijóo és que vol estar preparat per si de cas hi ha un avançament electoral després de l'estiu, però la realitat és que el PP afronta ara un període de tres mesos en què els focus estaran sobre ells i no sobre l'executiu de Sánchez, que ha saludat la notícia amb una indissimulada satisfacció.

Els congressos de Junts i d'ERC no són els únics que s'haurien de celebrar a finals d'any. El PP català també té a l'horitzó un congrés, després que s'hagi anat ajornant des de la tardor del 2022, que és quan s'hauria d'haver fet. Alejandro Fernández va ser elegit president del partit el 10 de novembre del 2018 i fa gairebé dos anys que el seu mandat està caducat, però la data de venciment es va allargant. El congrés es va anar posposant pel cicle electoral que es preveia amb els comicis estatals i, després, els catalans d'enguany. Tot i això, a hores d'ara tampoc és la prioritat i la formació està centrada a bastir la seva alternativa al govern de Salvador Illa, més que no pas a posar-se a renovar la direcció. El congrés autonòmic encara no s'ha abordat internament, segons ha pogut saber l'ARA, i la convocatòria no s'espera imminent. Prefereixen actuar amb prudència, apunten les fonts consultades, davant de com pot evolucionar l'escenari de la governabilitat estatal i catalana.

El PP es va conjurar aquest divendres per projectar una imatge d'unitat al voltant de la figura d'Alberto Núñez Feijóo que, tot i els grans esforços i l'escenificació, no respon a la realitat i, a més, es va fer a costa d'esquivar el gran tema pendent, que és què cal fer amb l'extrema dreta. El congrés extraordinari convocat per rellevar Pablo Casado va fer equilibris per reivindicar figures avui del tot allunyades com José María Aznar i Mariano Rajoy, obviant que l'elecció d'Alberto Núñez Feijóo representa la victòria de l'últim president espanyol del PP i la derrota de l'aznarisme.

Després del discurs de Soraya Sáenz de Santamaría ha arribat el torn de Pablo Casado, l'altre aspirant a rellevar Mariano Rajoy al capdavant del PP. Aclamat pel públic a l'inici de la seva intervenció, l'exvicesecretari del partit ha apel·lat a la "il·lusió" i la "renovació tranquil·la" i ha carregat amb duresa contra l'independentisme.

Després d'un primer dia marcat per l'adeu a Mariano Rajoy, el PP afronta avui el dia clau del seu congrés. La pugna entre Soraya Sáenz de Santamaría i Pablo Casado es dirimirà durant aquest matí. Amb incertesa sobre el resultat fins a l'últim minut, tots dos intenten convèncer els compromissaris encara indecisos amb dos discursos davant del plenari.

Mariano Rajoy ha fet aquest divendres al 19è congrés del PP el seu últim discurs després de deixar definitivament la primera línia política. Abans de cedir demà el testimoni de president dels populars a Soraya Sáenz de Santamaría o Pablo Casado, Rajoy ha reivindicat la seva gestió al capdavant del govern espanyol, una etapa en què ha presumit d'haver donat solució a tres grans reptes: la crisi econòmica, el procés sobiranista i el terrorisme d'ETA.

La divisió inicial entre els principals quadres del PP català es va diluint i la cúpula del partit ha trencat el seu silenci hores abans que comenci el congrés estatal. Aquesta tarda el president del partit, Xavier García Albiol, ha expressat el seu suport a Pablo Casado a través de Twitter.

El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, ha assegurat avui que el congrés del Partit Popular de la província de València no se celebrarà mentre no hagi "clima d'acord" i finalitzi l'actual divisió interna.

En el Partit Popular ho tenen clar: ells no van signar res. Aquesta ha estat la base de la defensa del PP per a justificar la seva negativa a abonar els 568.111 euros que va costar la utilització en 2008 de les instal·lacions de Fira de València per a la celebració del congrés que va escollir com a president del partit a Mariano Rajoy.

Isabel Bonig ha estat proclamada candidata única a la presidència del Partit Popular valencià després de les votacions celebrades ahir, i després de la renúncia de l'altre precandidat, José Luis Bayo, a continuar en el procés electoral per considerar que no comptava amb les garanties necessàries. Hores abans de les votacions, un jutjat de València va desestimar la petició de Bayo que se suspengués el procés de manera cautelar per violació de drets fonamentals. Amb aquesta victòria, Isabel Bonig es garanteix la reelecció com a presidenta del PPCV en el congrés dels populars valencians, que se celebrarà l'1 i 2 d'abril al Palau de Congressos de València.

Mariano Rajoy va resumir ahir de manera peculiar la seva filosofia: “Les coses primer es pensen i després es decideixen o no, que també és una manera de decidir”. Era una de les perles del discurs com a candidat -únic- a la presidència del PP davant del congrés que el va tornar a triar per pràctica unanimitat. I explica per què, tot i el rum-rum que s’havia generat, va ratificar al càrrec de número dos del partit la també ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. Si els beneficis de tocar una cosa no superen de llarg els maldecaps que genera fer canvis, Rajoy prefereix no complicar-se la vida. I no ho va fer. El president espanyol va presentar un comitè de direcció sense modificacions: “Són els que hi havia. No els he canviat perquè ho han fet bé i en aquesta vida es canvia el que no funciona”.

El coordinador general del PP català, Xavier García Albiol, ha avisat els sobiranistes que l'Estat no permetrà la celebració d'una altra votació no autoritzada sobre la independència de Catalunya com la que es va fer el 9 de novembre del 2014: "Ja ens van enganyar una vegada i no tornaran a fer-ho".

La ponència econòmica i d'administració territorial del PP es reunirà aquest dissabte, 17, a Barcelona, amb presència de destacats dirigents del partit, per consensuar el document que serà portat al congrés que celebraran els populars al febrer, després del període d'esmenes.

La vicesecretària d'estudis i programes del PP, Andrea Levy, ha fixat com a "objectiu clar i prioritari" del PP en el seu congrés estatal del febrer fer un partit "definit" i amb "posicionaments clars i concrets" per tornar a tenir el 40% dels vots. Al seu entendre, els espanyols necessiten partits amb projectes "sòlids i responsables" per "no caure en el neguit i anar-se'n a moviments populistes". Aquests són alguns dels posicionaments que Levy ha expressat en una entrevista a Europa Press.