"Afilia't perquè no guanyin els de sempre", canten Guillem Caballero i Joan Colomo. "Afilia't", respon Júlia Soler (trombonista de Les Testarudes). Són a la Capsa del Prat de Llobregat, assajant l'espectacle Durruti, t'estimo, que estrenen el 19 de setembre al Mercat de Música Viva de Vic i que també desplegaran el 23 a les Festes de la Mercè de Barcelona. De moment, en format de concert, tot i que la voluntat és que en el futur es representi com a teatre musical. En qualsevol cas, un espectacle de la companyia Les Solidàries fet per reivindicar la memòria anarcosindicalista a partir de les figures de Buenaventura Durruti (1896-1936) i Mimi Morin (1901-1991). I com a referents, l'òpera rock Tommy, de The Who; i el cançoner polític de Kurt Weill i Bertolt Brecht. De fet, l'espectacle inclou una adaptació de la meravellosa Balada de la dona del soldat de Weill i Brecht, coetanis de Durruti i Morin.

Unes amigues que potser no ho són tant rondinen en un pis de Barcelona dos dies abans de l'1 d'octubre de 2017. Així arrenca El Dia de la Independència (Alrevés, 2024), la nova novel·la de Tuli Márquez (Barcelona, 1962). Tenen més de vuitanta anys i estan soles, o se'n senten, arraconades per famílies amb poc temps per escoltar les iaies. Márquez escriu des del punt de vista d'una d'elles, l'advocada Margarita Puig, en una "ciutat molt cruel". Hi ha retrets, resignacions i dèries "sense les quals no seríem iaies de catàleg", tal com diu ella mateixa.

Quatre anys després de La mida dels nans (Més Llibres, 2019), Tuli Márquez (Barcelona, 1962) publica la novel·la Les voltes del món (Alrevés, 2023), retrat generacional dels nascuts als anys 60. Però en comptes de lliurar-se a la nostàlgia i viatjar als dies de glòria de la joventut, Márquez escriu amb el ganivet entre les dents per furgar en el desencís i la perplexitat a partir de dos personatges que arriben als 50 anys amb la motxilla plena de promeses incomplides i les butxaques buides. Un és l'Àlex Izquierdo, antic publicista d'èxit que viu entre angoixes diverses, contractes precaris i subsidis laborals. L'altre és Javi Puig, DJ que malviu la nit però que somnia amb un negoci de bugaderies que el salvi d'ell mateix. I entre l'un i l'altre, Barcelona com a paisatge cruel.