Les entitats que conformen l'anomenat G8 empresarial –Cambra de Comerç de Barcelona i les altres 12 cambres catalanes, el Col·legi d'Economistes, el Cercle d'Economia, Pimec, FemCAT, Barcelona Global, RACC i la Fira de Barcelona–, juntament amb Foment del Treball, han elaborat un manifest conjunt sobre el nou model de finançament presentat pel govern espanyol a principis de mes, en el qual afirmen que la proposta pactada per l'executiu de Pedro Sánchez i ERC "no es pot considerar suficient". Després del dur comunicat emès per Foment –la patronal que agrupa les grans empreses catalanes– el mateix dia en què el govern espanyol va detallar la seva proposta, en el qual titllava de "clarament insuficient" la proposta, ara les entitats del G8 s'acosten a les crítiques de Foment en un text pactat. La Cecot també s'ha sumat al comunicat, reiterant que consideren "clau aprofitar la finestra d’oportunitat parlamentària per consolidar avenços estructurals per a l’economia catalana".

L'engrescadora visió de Josep Santacreu és important per dibuixar l’escenari real de les empreses amb propòsit en un entorn geopolític més incert que mai, ja que a banda de presidir la Cambra de Comerç de Barcelona fa més de 25 anys que està implicat de manera activa en temes de responsabilitat social.

La Cambra de Comerç de Barcelona tancarà el 2025 amb un benefici de més d'un milió d'euros i eleva el pressupost per l'any vinent fins als 34 milions. Així ho ha decidit el ple de l'organisme presidit per Josep Santacreu aquest divendres. Concretament, el pressupost preveu un increment d'ingressos per activitat previstos del 5% respecte a l'exercici anterior. Els comptes per a l'any vinent contemplen destinar 15 milions d'euros a formació i 17 milions al desenvolupament econòmic empresarial focalitzat en les petites, mitjanes empreses, autònoms i emprenedors. A més, reflecteixen un creixement al voltant dels 7 milions de tots els costos per la funció consultiva i representació.

Les tradicionals trobades de Nadal de Pimec i de la Cambra de Comerç de Barcelona celebrades aquest dijous –ja fa uns anys que coincideixen de dia– han servit de camp de batalla per a la polèmica al voltant de la llei de cambres de comerç. Com ja va explicar l'ARA, el mes passat les patronals Pimec i Foment del Treball, juntament amb els sindicats CCOO i UGT, van enviar una carta als grups parlamentaris en què mostraven la seva disconformitat amb el projecte de llei presentat al Parlament de Catalunya, cosa que va caure com una galleda d'aigua freda sobre la Cambra de Barcelona i el Consell de Cambres de Catalunya, donat que el text "havia estat acordat amb els agents socials prèviament". Segons Pimec, però, el text que finalment ha entrat a tràmit parlamentari no és "exactament" el text pactat, motiu pel qual els agents socials han presentat un seguit d'esmenes.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha revisat aquest dimarts a l'alça les seves previsions de creixement per a l'economia catalana enguany. La institució empresarial considera que l'activitat econòmica aquest 2025 anirà a l'alça gràcies a una millora del consum de les famílies i de la inversió de les empreses, cosa que s'està notant també en la pujada de la productivitat, una de les assignatures pendents històricament del teixit productiu català. Per això, el president de la Cambra, Josep Santacreu, ha enviat un missatge d'"optimisme", però amb "cautela".

L'esperada llei de cambres de comerç comença a caminar. Més de deu anys després, la proposta de llei de cambres, consensuada per les 13 cambres de comerç catalanes, s'ha lliurat aquest dijous al Parlament de Catalunya als principals grups parlamentaris que donaran suport a l’aprovació del text. Així, el PSC, ERC, Junts i el PP han registrat la llei, que ara entra en tràmit parlamentari i s'espera que s'aprovi a finals del 2025 o principis del 2026.

Des que Josep Santacreu va ser investit com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona l'octubre del 2023, amb un objectiu clar –entre d'altres– de "recuperar les relacions amb les grans empreses" des de la institució, que hi ha hagut un degoteig constant de noves col·laboracions sota la figura de 'soci institucional'. De fet, des que es va recuperar aquesta figura el setembre del 2024 –ja existia en l'època de Miquel Valls, prèviament a l'arribada de la llista independentista Eines de País a la institució–, la primera empresa a adherir-se en aquesta categoria va ser Ibercaja, i la darrera ha estat Indra, en un acord firmat fa tot just una setmana, segons va comunicar la institució.

La ciutat de Barcelona surt cada vegada en més rànquings mundials i europeus com una de les millors ciutats en molts àmbits. Destaca, sobretot, per ser la segona del món i la primera d'Europa en projectes d'inversió estrangera en centres de recerca i desenvolupament. És, en definitiva, una de les 20 ciutats més competitives del món. Així s'extreu de l'informe elaborat amb dades del 2024 per l'Observatori de Barcelona, una iniciativa promoguda per la Cambra de Comerç de Barcelona i l'Ajuntament, presentat aquest dijous al matí.

Exercici positiu. La Cambra de Comerç de Barcelona va tancar l’exercici del 2024 amb un resultat positiu de 4 milions d'euros, una quantitat que supera el pressupost previst i que li ha permès incrementar el seu patrimoni net. Aquest resultat, presentat durant la celebració del ple ordinari de l'abril, també permet estabilitzar les finances de la Cambra, actualment presidida per Josep Santacreu, "i deixar enrere les pèrdues registrades en anteriors exercicis", com diu a través d'un comunicat.

Les tradicionals copes de cava de Nadal de les patronals catalanes, enguany totes –Pimec, Foment i la Cambra de Comerç de Barcelona– celebrades aquest dijous, han tingut un fil comú: el rebuig a la proposta del govern espanyol de reducció universal de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals.

Les perspectives per a l'economia catalana són positives. El bon rumb postcovid es deu principalment al consum públic i de serveis i a una ocupació impulsada per la immigració i la Catalunya dels 8 milions, però el país encara té molts reptes de futur, com ara la tensió dels serveis públics, la baixa productivitat i la transició energètica. Aquestes són les principals conclusions de la Memòria econòmica de Catalunya del 2023, presentada aquest dijous a la Llotja de Mar de la Cambra de Barcelona. A l'acte hi han participat el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu; el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès; la directora de l'informe, Carme Poveda, i el catedràtic de la UPF i col·laborador de l'estudi, Oriol Amat.

La llista d'empresaris independentistes a la Cambra de Comerç de Barcelona, Eines de País, no va renovar el lideratge de la institució –que ara governa l'exdirectiu de DKV Josep Santacreu–, però encara conserva 21 cadires al ple. Quatre mesos després que l'equip de Va d'Empresa prengués el relleu al capdavant de la Cambra, Eines no afluixa i ha convocat "la primera d'un seguit de rodes de premsa" per valorar la gestió del nou equip de govern.

La Cambra de Comerç de Barcelona espera un 2024 en què l'economia catalana anirà "de menys a més", en paraules del seu president, Josep Santacreu. L'ens pronostica que el primer semestre estarà marcat encara pels elevats tipus d'interès, la inflació i les tensions geopolítiques que afectaran el sector exterior, però que a partir de la segona meitat de l'any l'economia es tornarà a enlairar davant d'una previsible reducció del cost del crèdit.

"Hem demostrat que guanyar davant la força de mobilització de l'ANC és possible", deia Josep Santacreu, flamant guanyador a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona, en una entrevista al diari ARA. Una victòria, la de la candidatura Va d'Empresa, que va agafar tothom per sorpresa: s'esperava un resultat més ajustat que fa quatre anys, però derrotar la força mobilitzadora de l'independentisme semblava impossible.