Un nou revés per a la llei de Cambres: patronals i sindicats dinamiten el consens

BarcelonaSemblava que el 2025 seria l'any en què la llei de Cambres de Comerç catalanes, text que fa més de 10 anys que està caducat i que regula la funció de les 13 cambres de comerç catalanes i part del seu finançament, finalment es renovaria. Al juliol es va aconseguir portar una proposta de llei al Parlament, acordada pel Consell de Cambres de Catalunya, les patronals Pimec i Foment de Treball i els sindicats CCOO i UGT. Al novembre, la proposta va ser presentada al Ple del Parlament per al debat de totalitat i sense esmenes a la totalitat. Uns dies després, però, les patronals i els sindicats van enviar una carta conjunta als presidents dels grups parlamentaris al·legant "preocupació sobre qüestions fonamentals que afecten l'equilibri institucional del diàleg social i la seva preservació com a bé públic essencial per al progrés econòmic i social del país, i de les afectacions sobre determinades activitats derivades de la proposició de llei del tercer sector i de la llei de Cambres a Catalunya".

Aquest revés d'última hora ha caigut com una galleda d'aigua freda per a les cambres. Segons les fonts consultades per l'ARA, i malgrat el previ consens del text, la batalla torna a recaure en la representativitat: els agents econòmics i socials reclamen eliminar de la majoria d'articles de la llei les parts en què es permetria representativitat per part de la Cambra, i s'insisteix en l'expressió "de caràcter consultiu", eliminant qualsevol opció de representació o participació en el debat econòmic i social.

Segons el president de la Cambra de Barcelona i del Consell de Cambres, Josep Santacreu, "la tramitació de la llei no s'atura, però [aquest entrebanc] pot suposar un petit endarreriment" en l'aprovació de la llei. "Estem molt sorpresos negativament per la manca de paraula però molt tranquils. Les esmenes que proposen no respecten la llei Bàsica de Cambres del 2014, ni a la llei Catalana del 2002, ni la realitat de les cambres de comerç d’Espanya ni Europa", rebat Santacreu. "El que no consentirem és que no ens deixin fer el que permet la llei de cambres espanyola", assevera.

La confrontació

Des de la Cambra barcelonina, una font interna consultada per aquest diari explica que "el tema està en una lluita ferotge entre les patronals i les cambres". "Aquesta llei que s'ha promogut diu que sobre el diàleg social les cambres no volen ni han de tenir cap intervenció, però les patronals s'agafen al fet que el que diu la llei és que elles han de participar a tot arreu, i consideren que això implica que són elles i ningú més; però les cambres han de poder ser-hi, també, perquè representen tothom, i, en canvi, les patronals només representen els seus associats: aquí és on hi ha la gran confrontació", apunta aquesta font. En definitiva, diu aquesta font, "les Cambres ja estan d'acord en el fet que no han de participar en el diàleg social, però no volen renunciar al fet que són representants de tots els sectors econòmics del país".

Segons les veus consultades, és principalment Pimec, presidida per Antoni Cañete, qui lidera aquest reclam d'última hora. En aquest sentit, des de la patronal de les pimes defensen que "ens vam posar d'acord amb un text que deia que la Cambra no pot estar al diàleg social, però això es va modificar en el seu dia i després aquesta part va tornar a ser com l'anterior". Davant d'això, una veu propera a les negociacions apunta que li consta "que es va fer una modificació petita d'última hora a escala d'esmena tècnica, però Pimec ha aprofitat això per presentar moltes més esmenes", detalla.

Des de CCOO, el secretari d'acció sindical de Catalunya, Enrique Rodríguez, explica que des del sindicat no han fet cap esmena, però que s'han sumat al posicionament conjunt amb les patronals i UGT "per preservar un espai on estan les organitzacions més representatives, que és un espai de concertació i de diàleg". En aquest sentit, Rodríguez detalla que "una Cambra és una entitat de dret públic, finançat per la Generalitat, i no és un agent social, per tant, no juga el paper de part que podem jugar patronals i sindicats que negociem i arribem a acords amb l'administració", apunta. Així, és taxatiu: "Obrir les cambres a la negociació social va en contra la Constitució".

Finançament i marc legal

La darrera llei de cambres catalana és del 2002 i encara no s'havia renovat. Aquesta llei havia quedat obsoleta fa més de 10 anys, perquè el 2014 es va aprovar una nova llei estatal de cambres, de manera que la catalana quedava desactualitzada. Amb tot, malgrat que el 2014 s'hauria d'haver aprovat una nova llei de cambres catalana, la manca de consens entre el Consell de Cambres i els principals agents econòmics i socials, com les patronals i els sindicats, havia impossibilitat l'aprovació del text. Així, Catalunya és una de les poques comunitats autònomes que no compten amb una llei pròpia.

Un dels objectius principals de la llei és definir l'abast i les funcions de les cambres catalanes. "La llei diu per fi a què ens hem de dedicar, que és principalment una funció consultiva al món públic i privat", detallava Santacreu al juliol, quan es va portar al Parlament la proposta de llei. "Les cambres no volem en absolut competir amb les empreses de casa nostra, sinó posar sobre la taula projectes de país, potents i que ningú està fent", assegurava el president de la Cambra de Barcelona. En concret, el text proposat reconeix les cambres com a òrgans consultius, de representació i de col·laboració amb les administracions que representen, promouen i defensen els interessos generals del comerç, la indústria, la navegació i els serveis. Aquest rol de representació es materialitzaria a través de les comissions i dels grups de treball que integren les cambres i la participació en entitats.

Alhora, també hi ha el punt del finançament: la llei proposa que hi hagi una partida específica als pressupostos per a les cambres, cosa que donaria aire a la situació actual d'aquestes institucions, que basen el seu finançament en programes, projectes europeus, serveis a empreses i serveis del Consell de Cambres. Amb tot, algunes veus apunten la por dels agents socials que, a través d'aquesta llei, les subvencions s'hagin de repartir entre cinc en comptes de quatre: "CCOO i UGT tenen por que el muntant a repartir, si s'ha de repartir entre més entitats, sigui menor", diu una veu empresarial. I se n'hi suma una altra: "Les patronals també tenen subvencions i tot el que sigui trepitjar-los terreny no els agrada", rebla.

Finalment, veus de dins de la Cambra consideren que "si aquesta llei ha de sortir amb les esmenes de les patronals, més val que no surti, perquè volen treure a les Cambres la representació de tots els sectors, i això no pot ser. Només la Cambra de Barcelona sola ja és representant en més de 500 institucions", recorden.