La llei de cambres arriba (10 anys després) al Parlament: per què és important?
El text defineix la funció de les 13 cambres catalanes i en regula part del finançament
BarcelonaL'esperada llei de cambres de comerç comença a caminar. Més de deu anys després, la proposta de llei de cambres, consensuada per les 13 cambres de comerç catalanes, s'ha lliurat aquest dijous al Parlament de Catalunya als principals grups parlamentaris que donaran suport a l’aprovació del text. Així, el PSC, ERC, Junts i el PP han registrat la llei, que ara entra en tràmit parlamentari i s'espera que s'aprovi a finals del 2025 o principis del 2026.
El president del Consell General de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu, ha definit el text com "una proposta de consens que posarà punt final a més de deu anys en què Catalunya no ha disposat d'una llei autonòmica pròpia per regular les cambres de comerç". Santacreu ha assegurat, en aquest sentit, que amb aquesta norma "hi sortirà guanyant el conjunt de l’economia". Però ¿què és la llei de cambres i per què és important?
Fi d'una batalla
La darrera llei de cambres catalana és del 2002 i encara no s'havia renovat. Aquesta llei havia quedat obsoleta fa més de 10 anys, perquè el 2014 es va aprovar una nova llei estatal de cambres, de manera que la catalana quedava desactualitzada. Amb tot, malgrat que el 2014 s'hauria d'haver aprovat una nova llei catalana, la manca de consens entre el Consell de Cambres i els principals agents econòmics i socials, com les patronals i els sindicats, havia impossibilitat l'aprovació del text. Així, Catalunya és una de les poques comunitats autònomes que no compten amb una llei pròpia.
Amb l'anterior govern de la Cambra de Barcelona –liderat per Joan Canadell i la llista Eines de País–, el Consell de Cambres ja havia presentat una primera proposta que els agents socials no van acceptar. La patronal Pimec, principalment, criticava que el text portava a un encavalcament de funcions entre les cambres i les patronals, i aquesta negativa ha bloquejat la norma els darrers anys. Finalment, però, s'ha arribat a una entesa. Segons Santacreu, s'ha parlat "amb cadascun dels partits, els agents socials i econòmics i s'ha consensuat una proposta per presentar al Parlament".
Marc específic
Un dels objectius principals de la llei és definir l'abast i les funcions de les cambres catalanes. "La llei diu per fi a què ens hem de dedicar, que és principalment una funció consultiva al món públic i privat", ha detallat Santacreu. "Les cambres no volem en absolut competir amb les empreses de casa nostra, sinó posar sobre la taula projectes de país, potents i que ningú està fent. Això serà bo no només per a les cambres sinó també per al país", ha assegurat el president de la Cambra de Barcelona.
En concret, el text reconeix les cambres com a òrgans consultius, de representació i de col·laboració amb les administracions que representen, promouen i defensen els interessos generals del comerç, la indústria, la navegació i els serveis. Aquest rol de representació es materialitzarà a través de les comissions i dels grups de treball que integren les cambres i la participació en entitats.
Finançament
Pel que fa al finançament, el text estableix una disposició addicional per la qual s'especifica el que els ens camerals rebran en els pròxims tres anys "per la feina de representació institucional que fan les cambres i que ara no està finançada": 3 milions el 2026, 5 milions el 2027 i 7 milions el 2028. "Comptant que a Catalunya hi ha unes 700.000 empreses i autònoms, equivaldria a uns 10 euros per empresa", ha detallat Santacreu.
A partir del 2029, el finançament de les 13 cambres s’haurà de negociar en convenis amb 4 anys de vigència, en què es podran rebaixar o apujar els recursos que rebran. Amb tot, al text, el Govern es compromet a "garantir la suficiència econòmica de la funció institucional" dels ens camerals.
Val a dir que abans del decret llei espanyol que va eliminar la quota obligatòria, les cambres catalanes rebien 52 milions d'euros per la quota cameral, "que van passar en poc temps a zero", ha recordat Santacreu. "Ara rebem 1,5 milions d'euros i acabaran sent 7 milions el 2028, de manera que la cosa millora", ha assegurat.
"Aquesta no és una llei per als pròxims 4 anys", ha afirmat. "L'hem fet amb la mirada àmplia i el que volem no és res més que reforçar el paper de les cambres catalanes. Hem de ser un company lleial i exigent de la política, una representació potent del món empresarial", ha acabat Santacreu.
La trobada ha comptat també amb la participació de Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Girona; Ramon Alberich, president de la Cambra de Sabadell; Jaume Saltó, president de la Cambra de Lleida; Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona; Sílvia Gratacòs, presidenta de la Cambra de Manresa; Pol Fages, president de la Cambra de Palamós; Mario Basora, president de la Cambra de Reus; Albert Sibils, president de la Cambra de Sant Feliu de Guíxols; Francesc Faiges, president de la Cambra de Tortosa; Josep Maria Rovira, president de la Cambra de Valls, i Jordi Rodríguez, vicepresident tercer de la Cambra de Terrassa. També hi han participat Carme Martinell, directora gerent del Consell General de Cambres de Catalunya; Narcís Bosch i Andreu, director adjunt del Consell, i Eduard Borràs, secretari del Consell.
