El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha assegurat aquest dimarts que el seu departament està analitzant mesures per evitar una bombolla de lloguer. Tot i així, descarta la possibilitat de fixar preus màxims per limitar l'efervescència del mercat. Durant un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press ha explicat que Foment fa una "anàlisi profunda" de l'àmbit normatiu per comprovar si és possible adoptar alguna mesura que incideixi en els preus i els previngui de la bombolla.

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha anunciat aquest dimarts que el govern espanyol aplicarà una rebaixa de les tarifes de navegació aèria de ruta del 12% per al 2019, tres vegades el percentatge previst inicialment, mentre que mantindrà la reducció per al 2018 i el 2020 (un 3% i un 5%, respectivament). Aquestes taxes han estat congelades des del 2012, però De la Serna ja va anunciar l'any passat que les tornaria a actualitzar durant el 2018.

El Prat completarà finalment un dels seus grans projectes pendents: la terminal satèl·lit de la T1. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va presentar ahir el nou pla director de l’aeroport i va prometre que destinarà 200 milions a construir aquest nou edifici. La terminal estarà llesta abans del 2026 i donarà cabuda a fins a 17 fínguers per acollir l’augment de rutes de llarg radi, ja que aquests avions són de dimensions més grans i, per tant, necessiten més espai.

El Port de Barcelona va registrar el 2017 uns resultats rècord tant en tràfic com en xifres econòmiques i se situa com el port amb més creixement de tot Europa. Aquesta infraestructura clau va ingressar 167 milions d’euros l’any passat, un 7% més que el 2016, i va obtenir uns beneficis de 50 milions d’euros. Es tracta d’un 50% més de beneficis dels que va aconseguir l’any passat; per això tant el ministre de Foment, Íñigo de la Serna -que ha presidit per primera vegada la presentació de resultats-, com el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, han qualificat els resultats com un "salt d’escala extraordinari".

Les comunitats -i no només Catalunya- s’han queixat sovint que l’Estat intenta recuperar o recentralitzar competències. Una cosa similar passa amb els organismes reguladors independents espanyols, que viuen una lluita contínua amb l’executiu de Mariano Rajoy per mantenir les seves funcions. Fins al punt que es viu “una guerra sense treva”, expliquen sense embuts fonts de Competència. El 2018 ha començat amb un enfrontament clar entre el govern espanyol i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per les ofertes de compra d’Abertis. En el cas de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el xoc és més soterrat, però ve de lluny.

La polèmica gestió de la nevada a l’AP-6 ha sigut la gota que ha fet vessar el vas. Des que va arribar a la Moncloa a finals del 2011, el govern de Mariano Rajoy ha aconseguit posar, contínuament, la direcció general de Trànsit (DGT) en l’ull de l’huracà amb unes designacions més que qüestionades. El 2016 María Seguí es veia obligada a dimitir acorralada en un cas de tràfic d’influències per presumptes tractes de favor al seu marit, i l’actual director, Gregorio Serrano, la succeïa amb unes xifres poc esperançadores: per primer cop augmentaven els morts en carretera després de 14 anys de contínues davallades.

Els taxistes estudien convocar una vaga a tot Espanya de cara al 29 de novembre. Aquesta possible convocatòria vol ser un altaveu de protesta contra les llicències VTC (d'arrendament de vehicle amb conductor), que utilitzen empreses com Uber o Cabify.

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha explicat aquest dijous que, encara que no hi ha un pla específic de contingència per protegir les infraestructures de transport de l'Estat a Catalunya –en previsió d'una hipotètica declaració unilateral d'independència–, s'han adoptat mesures per garantir el normal funcionament de ports, aeroports i autopistes. Malgrat això, el fet d'estar en alerta 4 sobre 5 de terrorisme, i que tot just fa dos mesos de l'atac a les Rambles, ja havia fet augmentar el nombre de forces de seguretat en aquests punts.

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha explicat aquest matí en una entrevista a TVE que "ningú rescatarà les autopistes fallides". De la Serna ha argumentat que l'executiu ha pres la decisió de tornar a licitar les autopistes per reduir al màxim la responsabilitat patrimonial. "Ens fem càrrec de les autopistes perquè la llei ens hi obliga", ha defensat.

L'últim episodi del conflicte dels vigilants dels controls de seguretat de l'aeroport del Prat ha implicat la intervenció de la Guàrdia Civil. Des d'ahir, el govern espanyol n'ha augmentat la presència als arcs per on passen els passatgers i dilluns els guàrdies podrien acabar substituint vigilants. El desembarcament de guàrdies serà progressiu, però si no es desencalla el conflicte laboral serà més evident a partir de dilluns, segons va advertir el ministre de Foment, Íñigo de la Serna. A partir de dilluns, la vaga parcial dels treballadors d'Eulen s'ha de convertir en total. L'última oportunitat per evitar-ho serà demà, al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, en una nova assemblea de treballadors en què es tornarà a votar la proposta impulsada pel Govern.

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha presidit aquest dilluns l'entrada en servei del tram de 6 quilòmetres de l'A-14 entre Lleida i Rosselló (Segrià). D'aquesta manera, els cotxes que es dirigeixin cap a França podran accedir a aquesta autovia directament des de l'A-2. Aquests quilòmetres se sumen als 8 entre Rosselló i Almenar (Segrià) que ja estaven en funcionament i als 2 construïts però encara tancats al trànsit.

Continuen els anuncis d'infraestructures. Després d'anys de reduir la inversió pública a mínims històrics, aquest divendres el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat un nou pla d'inversió de 5.000 milions d'euros que, a través de la col·laboració publicoprivada, ampliarà la xarxa de carreteres en 2.000 km entre el 2017 i el 2021. Segons ha explicat aquest divendres Rajoy, totes les obres suposaran la creació de fins a 150.000 llocs de treball entre directes, indirectes i induïts.

Just un dia després que el sector del taxi hagi protagonitzat una de les protestes més sonades (a Madrid, fins i tot hi va haver dos detinguts), el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha defensat el col·lectiu dels taxistes i ha assegurat que la seva intenció és reunir comunitats i ajuntaments per tractar el conflicte. Així ho ha afirmat a la sortida de l'hemicicle del Congrés de Diputats on el titular de Foment ha qualificat de "justes" les reivindicacions dels taxistes arran de la creixent activitat de plataformes com Uber i Cabify.

Segon intent. El govern de Mariano Rajoy ha tornat a aprovar aquest divendres en consell de ministres el decret que ha de liberalitzar el sector de l'estiba. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha explicat que aquesta vegada el document inclou diferents modificacions després de les converses amb les parts implicades però també després de les exigències del PDECat, que ha condicionat la seva abstenció en la convalidació del decret a un seguit de mesures que tenen com a objectiu principalment afavorir els ports catalans. Cal recordar que fa dos mesos el Congrés va tombar la convalidació del primer decret.

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va ratificar ahir que el govern espanyol no renovarà a Abertis les concessions dels trams que creuen Catalunya de l’AP-7 i l’AP-2 quan arribin al venciment, entre els anys 2019 i 2021. La concessió del tram sud de l’AP-7, entre Tarragona i Alacant, finalitza el 2019, mentre que el tram nord d’aquesta autopista, entre la Jonquera i Tarragona, i l’AP-2 entre la barrera del Mediterrani i Saragossa acaben el 2021.

El nou Pla d'Habitatge de l'Estat per al període 2018-2021 tindrà línies d'ajuts específics per a joves de menys de 35 anys, per a majors de 65 anys i per a persones que es vegin afectades per desnonaments, sempre que, en tots els casos, tinguin uns ingressos anuals inferiors a tres vegades l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), és a dir 19.170,39 euros anuals si es perceben 12 pagues o 22.365,42 euros a l'any si es cobren 14 pagues.

Ni l'alta velocitat, ni autopistes, ni aeroports: aigua i transport ferroviari de mercaderies. Aquestes són les infraestructures clau i prioritàries a Espanya segons la patronal de les constructores i concessionàries d'infraestructures, Seopan. Aquesta associació ha posat aquest dimarts sobre la taula i davant el ministre d'Infraestructures, Íñigo de la Serna, una llista de demandes d'inversió i planificació dirigides directament al govern espanyol.

Després que el pla pressupostari presentat ahir posés de manifest que el govern de Rajoy ha deixat per als darrers anys de la legislatura el compliment de la majoria de les infraestructures promeses a Catalunya, els representants del govern continuen resistint-se a parlar dels compromisos incomplerts. En la sessió de control posterior a la presentació dels pressupostos, tant el ministre de Foment com el d'Hisenda s'han tancat en banda a l'hora de respondre les queixes de diverses comunitats per la caiguda en la inversió global de l'Estat.

L'apartat plurianual dels pressupostos del 2017 que ha presentat aquest dimarts el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, contenen, a grans trets, les promeses d'inversió de Mariano Rajoy a Catalunya, que passaven per unes inversions de 4.200 milions d'euros d'aquí al 2020. Incloent els comptes del 2016, aquestes xifres es compleixen, però el president espanyol ha xutat la pilota endavant, imputant gran part de les promeses als pressupostos d'anys posteriors.

La liberalització del sector de l’estiba s’ha convertit en un dels grans maldecaps del govern de Mariano Rajoy. L’executiu popular va aprovar un decret llei per reformar el sector i evitar les sancions de la Unió Europea (UE). Però els estibadors no han cedit ni un centímetre i han forçat una situació límit. Fins ahir a la tarda, Rajoy no tenia garantit el suport suficient en la votació que se celebra avui per convalidar el decret, cosa que només ha passat tres vegades en la història. A primera hora d'aquest dijous tampoc. El diputat de Ciutadans, José Manuel Villegas, ha avançat que la seva formació s'abstindrà en la votació perquè malgrat considerar que la reunió d'ahir amb la presència del govern era el bon camí, l'executiu arribava tard.