Jordi Masó (Granollers, 1967) compagina la feina de professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Conservatori de Granollers amb la d’escriptor. Sense ser tan prolífic com en la faceta de pianista —ha gravat més de seixanta discos—, ha publicat fins a set reculls de relats i, a l’editorial Males Herbes, les novel·les L’hivern a Corfú (2020) i Xacona (2023), amb la qual va obtenir el Premi Llibreter. Ara suma a la bibliografia un nou recull de contes, també a Males Herbes, titulat Jo això ja no ho veuré. Hi aplega nou relats amb tècniques d’escriptura poc convencionals (dos d’ells escrits a manera de dramatis personae i d’agraïments, perquè se’n faci una idea el lector). El que els uneix és la temàtica: s’ambienten en futurs pròxims opressius o catastròfics. El mateix autor ens confessa que el títol alternatiu per al volum era Artefactes distòpics.

Els meus fills m'escolten més ara que quan eren petits. No vol dir que em facin cas, esclar, però mantenen una actitud oberta i educada. Quan eren petits es rebel·laven i ens portaven la contrària. Suposo que era la manera com se’ls conformava la personalitat, però recordo haver perdut els estreps més d’una vegada, cosa que a mi rarament em passa en societat. Tampoc en la intimitat. Els conflictes amb els fills petits em posaven la paciència al límit.

Els premis Llibreter han arribat a la 25a edició ampliant els guardons a fins a sis categories –afegint-hi per primera vegada l'assaig i pensament– i demostrant, una vegada més, el bon olfacte del gremi per reconèixer obres de qualitat que potser no han tingut el recorregut entre els lectors que mereixien.

No portem ni deu pàgines llegides de Xacona, el nou llibre del pianista i escriptor Jordi Masó (Granollers, 1967), quan un dels protagonistes escolta “una antiga gravació de L’art de la fuga de Bach interpretada per Glenn Gould” i en destaca el “talent de repetir-se i ser alhora infinitament divers” i n’assenyala “la unitat en la multiplicitat”. No és només una informació sobre els gustos i les aspiracions del personatge en qüestió. És, sobretot, una explicació implícita del que Masó ha fet amb el seu llibre, i un avís al lector del que s’hi trobarà. En realitat, l’autor ja n'avisa des del mateix títol: una xacona és una composició instrumental que es desenvolupa a còpia de variacions sobre un baix obstinat.