Gaudir d'una panoràmica excepcional i poder albirar, en un gir de 360 graus, el pla de Girona, les illes Medes, el massís del Montgrí, el Pirineu, el Montseny, la serra de Rocacorba i les Guilleries bé val l'esforç que requereix la ja mítica Pujada als Àngels, un ascens molt exigent, amb trams fins i tot agònics com el corriol anomenat Matahomes i amb un recorregut d'acusat desnivell positiu, de 425 metres en poc més de 9 km. Duresa i bellesa paisatgística (no només la que es gaudeix una vegada s'arriba al cim, sinó també la que regala tot el recorregut, en ple massís de les Gavarres, amb punts tan atractius com la font del Bisbe i l’Olivet d’en Sauleda) conflueixen en aquesta cursa, que diumenge celebra la 62a edició. Instaurada el 1964 pel Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), és la cursa de muntanya més antiga de l'Estat i, malgrat la seva duresa, cada any congrega més de mig miler de participants en les tres modalitats: competitiva, popular i inclusiva, aquesta darrera per a les persones que van en cadira de rodes. 

Passa un corrent d’aire pel camp de blat ros i sec. Els grans es fan cascavells de paper vegetal. Les tiges estan plegades pel pes de l’espiga, cada planta de blat fa una pota de grill. El camp sencer és una bassa de grills daurats, enterrats amb les potes a fora.

Cada dia, de gener a juny, desenes de treballadors forestals de la Generalitat desbrossen els boscos de Catalunya amb l'objectiu de prevenir possibles incendis de cara a l'estiu. Formen part del Grup Especial de Prevenció d'Incendis (GEPIF), que s'encarrega de netejar franges estratègiques que han estat marcades sobre el mapa pels tècnics de cada comarca. L'objectiu és garantir perímetres d'hectàrees de seguretat que permetin als bombers treballar en un futur i contenir els focs que s'hi puguin declarar. Aquest mes de març, per culpa del mal estat de la vegetació per la sequera i les altes temperatures, el departament d'Acció Climàtica ja té en plantilla tots els reforços de les brigades que normalment s'incorporen a l'estiu. Tota prevenció és poca. Els treballs que s'hi fan són molt intensos perquè les circumstàncies són molt adverses: si no plou, es preveu la "pitjor campanya d'incendis" de la història recent, adverteix el Govern.

A Cassà de la Selva, als peus de les Gavarres, va néixer l’espurna fa ja 26 anys d’un projecte únic a Catalunya que acaba de rebre el reconeixement del Premi Nacional de Comunicació de Proximitat. És el Grup Gavarres, una editorial que amb un periodisme de conversa llarga i cocció lenta, ha posat per escrit un món que es perdia: les històries fins ara anònimes de gent de la terra, que només perviuen en la memòria oral. Un patrimoni immaterial molt ben redactat en unes revistes que no han fet més que estendre’s. Primer Gavarres, després Garrotxes, Alberes i, ara, capiculades, Cadí-Pedraforca i Garona-Nogueres. “Revistes que reivindiquen una manera de viure i conviure a partir d’un treball ben concís: buscar la font, parar l’orella i escriure la història”.

La fal·lera per la bicicleta a les comarques gironines no para de créixer. Cada cap de setmana, milers de ciclistes, tant autòctons com vinguts de fora, surten de ruta per Girona i els seus voltants amb ganes de pedalar en un entorn natural privilegiat. Els amants de la mountain bike i la BTT troben en els camins del massís de les Gavarres o el parc de la Garrotxa un terreny ideal per fer esport, amb pujades pronunciades, pistes de terra sense cotxes i baixades de vertigen per corriols estrets i costeruts.