A Cómo atrapar el universo en una telaraña (2017), Tomás Saraceno deixà que 7.000 aranyes creessin durant mesos un bosc de teranyines que podia visitar-se al Museu d'Art Modern de Buenos Aires. Aquest exèrcit, aliè a la mirada humana i la seva estetització, executava a cada puntada allò que Louise Bourgeois projectà en la seva Maman: l’aranya com a animal diligent, atent, calmat, precís i subtil, capaç de filar totes les contradiccions aparents. Filar una xarxa caçadora de preses i protectora de cries, una estructura tènue, quasi invisible, de gran resistència i tenacitat, tant capaç d’arrelar als arbres com de volar o fer de campana de busseig. Només, però, per a la ment humana, que coneix per oposició, és una paradoxa. A la natura, tots aquests atributs conviuen sense esquerda.

"En cap moment ens van dir que ells hi fossin i tampoc sortia a la documentació", explica a l'ARA una de les membres de la plataforma Aixeca el Cap que va participar en la segona reunió de la comissió creada pel departament d'Educació per decidir quin ha de ser el futur de les pantalles i els mòbils a les aules. Dimecres es va reunir el grup de professionals que ha d'analitzar els efectes dels usos dels dispositius i entorns digitals i les seves conseqüències. Entre els convocats hi havia pediatres i psicòlegs com Francisco Villar –conegut per estar especialitzat en tractar conductes suïcides entre adolescents– i també entitats com la mateixa Aixeca el Cap, que engloba docents i famílies que lluiten per un ús responsable i regulat de les pantalles, o l'AFFAC, que representa la majoria d'associacions de pares i mares d'escoles i instituts públics del país.

Seria esperable que, en la meva condició de persona que pateix la síndrome d’Estocolm amb els adolescents, no em semblés gaire adient la nova norma que el departament d’Educació ha fet pública sobre l’ús dels mòbils a les escoles. Però avui no escric motivat pel desacord sinó per la tristor. M’explico.

Després de mesos de debat públic als centres escolars, però sobretot entre pares i mares, finalment Educació ha anunciat accions concretes per fer front al problema dels mòbils entre els alumnes de les escoles i els instituts catalans: el curs 2024-2025 tots els centres educatius hauran de regular-ne l'ús. Serà el punt final d'un llarg procés que s'ha engegat aquest inici de curs i en el qual tindrà un pes molt important l'opinió del Consell Escolar de Catalunya (CEC). Serà l'encarregat de recollir les idees de la comunitat educativa, però també de les associacions de pares i mares i de professionals de la pediatria, sobre quins criteris s'haurien de tenir en compte a l'hora de posar límits als smartphones a l'escola i sobretot a l'institut.