“No són només els diners, és temps i creixement”. És la reflexió que feia Pau Quesada, tècnic del Reial Madrid, després d’encaixar el 6-0 al Camp Nou. El Barça va tornar a demostrar per què és un equip referent i del qual en podem sentir orgull, tal com va descriure Alexia Putellas després del partit. “Sento que tots anem en la mateixa direcció: afició, equip i club”, va afegir la capitana. Les blaugranes van omplir el Camp Nou amb 60.067 persones en la millor assistència des del retorn a l’estadi. L’entrada contra el Reial Madrid va superar els 56.812 espectadors que s’havien reunit deu dies abans per veure el Barça - Rayo Vallecano (1-0).

S'acaben les paraules per descriure aquest equip. El Barça femení ha tornat a fer història, dins i fora del terreny de joc. El conjunt de Pere Romeu ha reunit 60.067 persones al Camp Nou –rècord absolut des de la tornada a l'estadi, masculí i femení–, Alexia Putellas ha arribat als 500 partits amb la samarreta blaugrana i, sobre el camp, ha tornat a golejar –i crucificar– el Reial Madrid, per tercer cop en una setmana. 6-0 al final dels 90 minuts a Barcelona i 12-2 en el global de l'eliminatòria. El Barça avança amb pas ferm a les semifinals per vuitena temporada consecutiva i es veurà les cares amb el Bayern de Múnic.

Cinc punts és el que separa el Barça de guanyar la setena Lliga F consecutiva després de vèncer 0 a 3 a l'estadi Alfredo Di Stéfano. Ona Batlle ha obert la llauna amb un xut llunyà que ha desviat Rocío Gálvez i que ha servit per trencar el mur defensiu plantejat pel Madrid, i Alexia Putellas –amb el gol número 100 del Barça contra l'equip blanc– i un gol en pròpia porta han sentenciat l'enfrontament. Graham Hansen, que ha estat titular després de ser suplent dimecres, ha completat un gran partit.

La distància entre el Barça i el Reial Madrid continua sent una evidència. Les blaugranes han encarrilat els quarts de final de la Champions després de guanyar 2-6 a l'estadi Alfredo Di Stéfano, un resultat del qual el club blaugrana té bons records a Madrid. Ewa Pajor –amb un doblet–, Esmee Brugts, Irene Paredes, Vicky López i Alexia Putellas han desfermat la bogeria a Madrid en un camp ple a vessar. Linda Caicedo, amb dos gols, ha estat la més destacada del conjunt blanc aquesta nit, en un partit jugat davant de més de 4.000 aficionats —alguns dels quals amb la samarreta blaugrana—, que han gaudit d'un gran espectacle de futbol, tot i que no al Santiago Bernabéu.

El Barça obrirà el Camp Nou el dijous 2 d’abril (18.45 h) amb motiu dels quarts de final de la Lliga de Campions femenina. El Chelsea jugarà a Stamford Bridge; el Bayern de Múnic, a l’Allianz Arena; l’Arsenal, a l’Emirates Stadium; el Manchester United, a Old Trafford; l’Olympique de Lió, al Groupama Stadium; el Wolfsburg, al Volkswagen Arena... i el Reial Madrid, a l’Alfredo Di Stéfano. És a dir, el conjunt blanc és l’únic que no obrirà el camp gran per disputar els quarts de final de la Champions. No és cap sorpresa, ja que l’equip dirigit per Pau Quesada no ha jugat mai al Bernabéu, des de la seva creació, el 2019, quan va absorbir el modest Tacón. Fa un any, la migcampista Melanie Leupolz va confessar al pòdcast Kicker FE:male que havia tingut una conversa amb Florentino Pérez. La futbolista alemanya va explicar que el president blanc va dir a les jugadores que obrirà el Santiago Bernabéu per al primer equip femení “quan guanyi el primer títol”.

Onze gols en vuit partits contra el Reial Madrid. Són els números d'una Ewa Pajor que ha sentenciat els quarts de final de la Copa de la Reina amb un doblet a l'estadi Alfredo Di Stéfano (0-4). Les blaugranes no perdonen i seran a les semifinals després d'un partit treballat, però que ha acabat amb una nova golejada de l'equip de Pere Romeu. Alexia Putellas —després de rematar un córner picat per Graham Hansen— i Salma Paralluelo —amb una gran passada de Patri Guijarro— han completat el marcador. El Barça continua dominant i ja suma 23 clàssics guanyats de 24 disputats.

“El Barça és el seu lloc al món”, apunta Piotr Kozłowski, el primer entrenador de futbol que va tenir Ewa Pajor (Uniejow, 1996). La davantera polonesa ha caigut amb el peu dret a Barcelona: en només una temporada i mitja ja suma 63 gols en 69 partits, però les seves qualitats van molt més enllà de veure porteria. “Destaca el seu esperit d’equip, crea ocasions per a les altres jugadores i pren decisions que beneficien tota la plantilla, no només les seves estadístiques. Si fos més egoista, tindria encara més gols, però té una responsabilitat i una maduresa sobre el camp que la fan una jugadora completa i preuada”, diu Kozłowski, que va treballar amb Pajor dels vuit als dotze anys d'ella. Unes virtuts que Pere Romeu també ha destacat. "Surt motivada a tots els partits, pressiona fins a donar-ho tot, es desmarca, arriba a l'àrea i aguanta la pilota d'esquena. Gaudeixo molt entrenant-la, sempre dona el seu màxim nivell i si pogués faria més passades de gol".

El camí cap a Oslo ja ha quedat definit. El Barça –que s'estalvia els play-offs després de quedar entre els quatre primers classificats– s'enfrontarà al Reial Madrid o al París FC als quarts de final. Aquests dos equips disputaran una eliminatòria prèvia al febrer de la qual sortirà el pròxim rival de les blaugranes en el seu intent per tornar a regnar a Europa. L'anada dels quarts es jugarà a Madrid o a París –on les blaugranes van tancar la primera fase amb una nova victòria (0-2)– el 24 o el 25 de març, mentre que la tornada es podria disputar l'1 o el 2 d'abril al Camp Nou, ja que hi ha aturada per seleccions al futbol masculí. Les blaugranes disputaran aquesta ronda per dotzena vegada, en vuit de les quals ha aconseguit classificar-se.

El Barça és una gota xinesa per al Reial Madrid. La gota d'aigua freda en aquest cas no cau al front de les blanques cada cinc segons, però ho fa sempre que tenen davant les blaugranes. Cada vegada que el projecte del futbol femení de Florentino Pérez sembla que comença a enlairar-se en el món terrenal arriba el Barça des d'una altra dimensió i torna a posar les coses al seu lloc. Les madridistes aparentment avancen, sempre que no juguin contra l'equip català. Dos gols de Patri Guijarro, un de Clàudia Pina i una obra d'art d'Alexia van dibuixar un 0-4 a l'Alfredo Di Stéfano que es va quedar curt, i ja van quinze triomfs culers de quinze possibles des de l'aparició de les madridistes.

Deien que el futbol femení havia d'entrar en una altra dimensió amb l'arribada del Reial Madrid després que Florentino Pérez comprés la plaça del Tacón arran dels èxits i l'auge del Barça femení. Gairebé cinc anys més tard, sembla que l'equip merengue estigui atrapat en una dimensió paral·lela on va de fracàs en fracàs.

Winston Churchill va dir que "l'èxit consisteix a anar de fracàs en fracàs sense perdre l'entusiasme". En el cas del Barça, l'èxit consisteix a anar de triomf en triomf sense perdre l'entusiasme. Cada vegada que el conjunt blaugrana es troba davant el Reial Madrid, li explica un conte que no té cap gir de guió inesperat abans del contundent final: les últimes a somriure sempre són les catalanes. Passen els anys i els triomfs cauen un rere l'altre del costat del Barça. Com avui a Leganés, on ha sumat la tretzena victòria consecutiva davant el Madrid des que les blanques van aparèixer en el futbol femení. L'equip d'Aitana Bonmatí ha derrotat per 4-0 a les semifinals de la Supercopa d'Espanya a un rival que desespera de manera crònica.

Els vuit partits de la primera jornada de la Lliga F d'aquesta temporada van tenir un total de 6.322 espectadors. A l'Estadi Olímpic Lluís Companys, segons les previsions del Barça, aquesta xifra es pot quintuplicar aquest diumenge (12 h / DAZN) per veure el gran partit de la competició, l'enfrontament entre l'actual campió d'Europa i el Reial Madrid. El clàssic importat del futbol masculí i els dos equips que el disputen són un oasi enmig d'una lliga espanyola que, malgrat ser professional legalment des de l'any passat, encara té moltes mancances. Però l'aposta pel futbol femení dels dos equips no és ni de bon tros equiparable. El club blaugrana guanya el club blanc per golejada, dins i fora del terreny de joc.