Hi va haver un moment en el qual es van fer grans fortunes amb l'explotació dels recursos naturals i humans de les colònies i amb el negoci negrer. Els qui van fer fortuna, sovint, després van tornar i es van fer construir luxoses residències a Barcelona. Detallar-les totes ompliria moltes pàgines, però n'hi ha tres força imponents a la Rambla que acullen grans institucions culturals. Dues de la Generalitat: el Palau Moja, seu de la direcció general de Patrimoni Cultural, i el Palau March, seu del departament de Cultura; i una de l'Ajuntament, el Palau de la Virreina, que acull l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) i la Virreina Centre de la Imatge. És una part de la història que és poc visible. "Més enllà del fet simbòlic de la retirada de l'estàtua d'Antonio López, les institucions han fet molt poca cosa a Barcelona, per exemple, en relació amb el record i la memòria del passat negrer de la capital catalana", assegura l'historiador Martín Rodrigo, autor de Un hombre mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas (Ariel).