Cultura 31/01/2021

Les proves del passat negrer d'Antonio López

L'historiador Martín Rodrigo detalla com l'empresari va amassar una immensa fortuna

5 min
L'estàtua d'Antonio López, al costat de l'estàtua de la "Victòria", als magatzems del Centre de Col·leccions de la Zona Franca, l'espai on el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) classifica i conserva milers d'objectes

Quan el 4 de març del 2018 l'Ajuntament de Barcelona va retirar l'estàtua d'Antonio López López, primer marquès de Comillas (1817-1883), es va desfermar la polèmica als mitjans i es van publicar articles d'opinió en què es defensava que el monument no havia de moure's de la plaça que continua duent el nom del ric empresari. L'argument és que enlloc constava que el marquès de Comillas hagués traficat amb esclaus. L'historiador Martín Rodrigo rebat ara aquestes veus amb Un hombre, mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas (Ariel), on aporta les proves documentals i els testimonis que confirmen que López va ser un esclavista i, a més, va comerciar amb esclaus quan fer-ho era il·legal. "Sense això no hagués pogut amassar la fortuna que el va convertir en l'empresari més ric de Catalunya", diu Rodrigo. López va arribar a acumular un patrimoni de 24 milions de pessetes, un capital que superava de llarg el d'altres prohoms de l'època com ara Joan Güell, que al morir va deixar 7,2 milions de pessetes.

Cuba, el segon mercat negrer del món

En l'imaginari de molts, els Estats Units va ser el gran país esclavista, però Cuba, que va ser colònia espanyola, va superar-los amb escreix. "A Cuba hi van arribar 900.000 esclaus, i als Estats Units, un territori molt més gran, uns 390.000 en tota la seva història –detalla Rodrigo–. A Cuba es morien molt més abans, i als Estats Units, en canvi, vivien més i tenien fills". De fet, Cuba, després del Brasil, va ser el segon mercat d'esclaus del món: "Gairebé 600.000 esclaus van arribar a Cuba, entre el 1861 i el 1871, quan el tràfic ja era il·legal; al Brasil, en canvi, a partir del 1821 ja no van arribar-hi més esclaus", diu Rodrigo.

A Cuba, fins al 1886 es podien comprar i vendre esclaus però no portar-ne de l'Àfrica. Va ser precisament quan estava prohibit, entre el 1821 i el 1886, quan el negoci va ser més lucratiu, gràcies a la implicació d'homes de negocis, funcionaris corruptes, mariners, capitans de vaixell... "A vegades era força descarat, algun vaixell negrer va arribar a atracar al port de l'Havana però la majoria entraven d'amagat i després fins i tot es cremava el vaixell i els papers", detalla l'historiador, que calcula que als ports de l'illa hi van arribar uns 1.500 vaixells carregats d'africans.

La corrupció dels funcionaris espanyols

Fins ara, quan es parlava del passat negrer de López se citava sobretot La verdadera vida de Antonio López, el llibre que va escriure el seu cunyat, Pancho Bru. "¿Quiere saberse ahora el comercio que el insigne D. Antonio López hacía? Traficaba en carne humana; sí, lectores míos. Era comerciante negrero", escriu Bru. Rodrigo diu que les afirmacions que fa el cunyat són versemblants perquè els plets que menciona són als arxius notarials de Santiago de Cuba. Rodrigo va consultar la documentació d'aquest arxiu fa 21 anys, quan va escriure la primera biografia d'Antonio López. Aleshores, però, no va utilitzar aquest material. Al nou llibre hi ha més proves, com els informes dels britànics. L'octubre del 1850, el cònsol britànic a Santiago de Cuba, James Forbes, va denunciar que la goleta espanyola Deseada havia desembarcat clandestinament uns 280 esclaus a Juragua, un petit port natural. Els britànics, que tenien una potent xarxa d'espies, sabien que portaven captius procedents de l'Àfrica perquè abans d'arribar a Cuba la goleta havia fet parada a la illa holandesa de Curaçao per agafar aigua i menjar. Es van obrir investigacions i expedients i es va prendre declaració als dos principals sospitosos, la companyia Vinent Hermanos i Antonio López López, que va afirmar que desconeixia aquest desembarcament. Tanmateix, va reconèixer haver enviat "no 15 sinó 79 negres a Batabanó, els quals no eren bozales [provinents de l'Àfrica] sinó criolls [el nom que rebien aleshores els esclaus que ja estaven regularitzats a l'illa]". López admetia que es dedicava al tràfic de "negres" des del 1846 enviant-los a aquelles parts de la illa on en treia més profit. Això, però, era legal en aquell moment perquè no implicava el tràfic amb Àfrica.

Els britànics van continuar investigant, si bé els funcionaris espanyols frustraven qualsevol avenç. El 10 d'abril del 1851 el cònsol general britànic a Cuba, Jos T. Crawford, denunciava la passivitat dels funcionaris i militars espanyols dedicats a la repressió del tràfic d'esclaus. La Deseada va tornar a salpar des de Cuba rumb a l'Àfrica el 25 de gener del 1851 i aquesta vegada va ser capturada a les costes de Nuevo Calabar, al sud-est de Nigèria. Els tripulants havien fugit i s'havien emportat la bandera i els papers. A dins només hi quedaven deu africans, però la nau estava equipada per encabir-ne 300.

Un matrimoni que li va canviar la vida

L'ombra d'Antonio López acompanya des de fa anys el professor d'història de la Universitat Pompeu Fabra. Rodrigo, que ha investigat sobretot els interessos econòmics espanyols a Cuba i les Filipines, ja li va dedicar la seva tesi doctoral i va participar en l'edició de Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (XVI-XIX) (Icària, 2017), on detallava el passat negrer d'alguns dels grans cognoms catalans. A l'historiador li agrada descriure López com un home de negocis, més que empresari o emprenedor. "Va ser comerciant, navilier, banquer, es va implicar en el desenvolupament de ferrocarril...", diu Rodrigo. Va tenir una dimensió política i pública força important però no va estar mai a primera fila sinó que sobretot va actuar en el marc dels grups de pressió. Va fer créixer la seva fortuna pràcticament partint del no-res.

Rodrigo ha pogut accedir a la biografia inèdita que va escriure el besnet de López, Ramón de San Pedro, on s'apunta una informació fins ara desconeguda. López, abans d'anar a Cuba, va passar per Mèxic. Va abandonar Espanya als 17 anys perquè temia que el cridessin a files. A Cuba hi va arribar el 1838, just quan la colònia espanyola era la principal productora de sucre del món gràcies al treball esclau. López va començar treballant per a altres fins que va poder tenir el seu propi negoci. Rodrigo aporta un altra dada que es desconeixia i és que, durant aquells primers anys a Cuba, l'esclavista va tenir una filla que va reconèixer però que mai va legitimar: Consuelo López López. L'activitat de López a Cuba era frenètica i va aconseguir el capital per fer possible molts dels seus negocis aliant-se amb els principals empresaris de Cuba, la majoria d'origen català. Domingo Antonio Valdés o Andrés Bru van ser alguns dels seus finançadors. López va pressionar per accelerar el seu casament amb la filla de Bru, Luisa. El motiu de les presses no era la passió sinó que el matrimoni, econòmicament, li va canviar la vida. Ara bé, no sabem què pensava el controvertit home de negocis, l'estàtua del qual ara reposa al Centre de Col·leccions de Zona Franca, l'espai on el Museu d'Història de Barcelona guarda milers d'objectes.

No existeix cap arxiu personal o familiar amb cartes que puguin deixar entreveure els seus pensaments més íntims. La família vivia al Palau Moja, però quan el 1980 la Generalitat va comprar l'edifici, de papers pràcticament no n'hi havia. Continua, doncs, sent un personatge amb molts clarobscurs.

Les bones relacions amb Alfons XII

Alfons XII va estiuejar el 1881 i el 1882 a la finca que la família López tenia a Comillas. L'empresari sempre va destacar a l'hora tenir cura de les seves relacions i també a l'hora de casar els fills. Mentre el monarca era a la localitat cantàbrica, López va tancar alguns negocis. Per exemple, es va firmar un reial decret que traspassava el servei dels vapors de correus de Cuba a la Navegación Transatlántica, fundada a Barcelona, aquell mateix estiu, per López. Un traspàs que va incrementar notablement la seva fortuna. Alfons XII estava tan agraït que també li va atorgar un nou títol al marquès de Comillas, el de grande de España.

stats