Ryan Gosling explicava fa poc que va conèixer Steven Spielberg durant l’última gala dels Globus d’Or, on l’actor estava nominat per Barbie. Per a sorpresa de Gosling, que no el coneixia de res, el director el va anar a buscar expressament per dir-li que ja havia vist El especialista –cinc mesos abans de l’estrena, però esclar, és Spielberg– i li havia encantat. El director de Jurassic Park el va abraçar i el va felicitar efusivament. "Pel que fa a mi, ja no importa què més passi amb la pel·lícula –deia Gosling–. A Steven Spielberg li ha agradat". I veient la pel·lícula s’intueix el motiu, perquè la comèdia El especialista, que arriba aquest divendres als cinemes, no serà la pel·lícula més enginyosa de la temporada –ni té les seqüències d’acció més espectaculars– però sí un sentit homenatge al cinema d’acció, als especialistes que es juguen la vida per fer-ho possible i, per extensió, a la família que formen totes les persones que treballen en una pel·lícula per fer-la possible.

Descobert internacionalment amb Slumdog millionaire, Dev Patel és un actor amb el qual Hollywood mai ha sabut què fer. Cansat d’esperar oportunitats, el britànic ha decidit marcar el seu propi pas dirigint, escrivint, produint i protagonitzant Monkey man, en què torna a l’Índia empobrida encarnant un lluitador amateur que serveix d’ase dels cops per a contrincants més populars, mentre planeja la seva venjança contra els responsables de la mort de la seva mare. El film no triga ni vint minuts a citar John Wick amb nom i cognom, reconeixent la influència de la catedral del cinema d’acció contemporani, i gairebé al final se les enginya per parafrasejar (inconscientment?) el títol d’Only god forgives en una línia de diàleg.

El mestre de la violència fílmica John Woo (Cara a cara) torna a Hollywood amb una producció modesta sobre un home que es venja de les bandes criminals que van matar el seu fill. El més característic de l’obra és que s’hi empra un artifici expressionista: com que el protagonista no pot parlar a causa d’una ferida al coll, ningú més ho podrà fer. La pel·lícula transcorre sense diàlegs i transmet una solemnitat que pot recordar el cinema negre estil·litzadíssim d’autors com Jean-Pierre Melville.