L'exercici regular és una de les maneres més efectives d'allargar la teva vida. Les investigacions mostren constantment que l'activitat física està vinculada amb un menor risc de càncer, depressió, demència, diabetis de tipus 2 i malalties cardiovasculars.

Estem en un moment en què la vida quotidiana sembla marcada per la velocitat, l’autoexigència i la sensació constant de no arribar a tot. Cada cop ens sembla més difícil aturar-nos a escoltar el nostre cos i les emocions. D’això en parla la doctora en neurociència i psicologia clínica Noelia Samartin Veiga, autora del llibre Has venido a vivir (Penguin Random House Grupo Editorial, 2026).

Dedica un minut a reflexionar sobre com creus que serà l'última dècada de la teva vida. En quina forma física t'agradaria estar? Quines activitats t'agradaria poder continuar fent? Encara que no hi ha cap manera de predir la teva salut futura, existeixen diverses proves senzilles que pots fer per avaluar la teva força, potència, forma cardiovascular i equilibri actuals, i tot això influirà en les teves capacitats físiques a la llarga. Aquest tipus de tests s'associen a la longevitat i la vida independent. També són moviments que molta gent vol poder continuar fent durant la seva vellesa, com ara estirar-se a terra per jugar amb els nets, o bé caminar per viatjar i poder explorar noves ciutats a peu.

“És que no tinc temps! No dono l'abast!” són frases que ens repetim a nosaltres mateixos quan ens plantegem fer un canvi cap a un estil de vida més actiu. És ben cert, i no ho podem amagar, que el ritme que portem ens atrapa: família, feina, responsabilitats diverses i compromisos ens porten al límit del temps que tenim al llarg de la jornada, sumat al fet que cal descansar un mínim d’hores per mantenir-nos saludables. Però en els darrers anys, ens han inculcat de forma tan insistent que ens cal un mínim d’activitat física a la setmana que si no ho fem ens fa la sensació que hem fracassat. L'Organització Mundial de la Salut recomana de cent cinquanta a tres-cents minuts a la setmana d'exercici aeròbic al qual cal afegir exercicis de força, equilibri, estabilitat i mobilitat articular. Amb aquest article volem apropar un nou paradigma gràcies a una sèrie d’estudis recents que ens demostren que potser no cal tant de temps per arribar a estar en forma.

Encara que ens pugui semblar una exageració, alguns estudis parlen directament d'una pandèmia. I fins i tot s'ha inventat un terme per descriure-ho: la síndrome de l'oficinista. El mal d'esquena a causa de les males postures durant llargues hores a la feina, sovint asseguts davant de l'ordinador tota la jornada laboral, és una de les grans afeccions del segle XXI. De fet, és tan comú que el dolor lumbar afecta uns 620 milions de persones a tot el món, i avança amb la projecció d'arribar al 10% de l'espècie humana en 25 anys, sempre segons l'últim estudi sobre aquesta patologia, publicat fa un any per la Universitat de Washington. Sembla complicat disminuir aquesta tendència, sobretot veient com evoluciona la nostra activitat laboral, amb tendència al sedentarisme i al moviment a base de clic de ratolí, però també hi ha diverses activitats que podem fer per prevenir-ho.

Fa només 365 dies la ja arxiconeguda OpenAI llançava una aplicació que permetia conversar amb un bot que responia com una persona a través de la intel·ligència artificial (IA). El que inicialment semblava ser una eina més, va començar a cridar l'atenció per la precisió de les respostes i en tan sols cinc dies va aconseguir més d'un milió d'usuaris. Una xifra que aquest novembre s'ha disparat fins als 100 milions d'usuaris setmanals. El fet que l'eina aprengués sola aprofitant les mateixes dades que els usuaris li proporcionen i la capacitat de l'aplicació per oferir textos amb sentit en qüestió de segons, va fer que ràpidament comencessin a saltar les alarmes al món educatiu per si l'accés al ChatGPT obria la porta a un plagi massiu de treballs acadèmics impossible de detectar.