El Partit Popular ha buscat un convidat especial per al final de campanya de l'Aragó. En concret, en l'acte que ha organitzat Noves Generacions, les joventuts del PP, just després del míting final amb Jorge Azcón –actual president aragonès i candidat dels populars– i Alberto Núñez Feijóo: l'ha moderat l'agitador d'extrema dreta Vito Quiles, que també va concórrer a les eleccions europees amb el partit ultra Se Acabó la Fiesta. L'acte, que portava per nom De K-ñas, ha consistit en una entrevista de Vito Quiles a Jorge Azcón i una conversa "informal" amb joves del partit. En el tancament de la campanya electoral, Azcón ha demanat força per seguir avançant en el mateix camí d'aquesta legislatura. I és que les enquestes li són favorables per mantenir la primera posició, però també apunten a un augment de la dependència de Vox.

Les eleccions de l’Aragó d'aquest 8 de febrer han obert un nou esvoranc a l’extrema dreta. L’entitat ultracatòlica Hazte Oír –que també està involucrada en les causes judicials que envolten Pedro Sánchez– ha passat a l’ofensiva contra Vox amb un autobús que recorre Saragossa, altres municipis aragonesos i Madrid preguntant-se si el partit de Santiago Abascal és un “PP verd”. És la mateixa retòrica que va fer servir fa un any i mig a les portes de les eleccions europees per presentar el PP com el “PSOE blau”. La recent croada d’Hazte Oír ha arribat fins i tot a oïda de Santiago Abascal durant la campanya electoral. Fa una setmana, mentre el líder de Vox oferia declaracions als mitjans de comunicació a Caspe (Saragossa), una dona el va interrompre i el va increpar per recriminar-li que no fa res mentre els “no nascuts” estan sent “assassinats al ventre matern”. “Dreta covarda”, li va etzibar.

Alvise Pérez suma una nova investigació al Tribunal Suprem. La sala penal de l'alt tribunal ha obert una quarta causa contra el líder de S'ha Acabat la Festa (SALF) per revelació de secrets i assetjament als dos eurodiputats que van abandonar el seu partit i el van deixar sol a l'Eurocambra. L'instructor del cas serà Manuel Marchena, president del tribunal que va jutjar l'1-O i un vell conegut de l'independentisme.

Nou xou d'Alvise Pérez. Ara a les portes del Tribunal Suprem. Després de la seva tercera compareixença a l'alt tribunal, que l'investiga per presumpte finançament irregular del seu partit, l'eurodiputat ha disparat a tort i a dret contra polítics i mitjans. Després que una agitadora d'extrema dreta que ha dit que era de Jungla Radio li hagi mostrat el seu suport i hagi criticat els mitjans generalistes, Alvise Pérez l'ha defensat i ha dit que tenia tot el dret a fer preguntes com la resta de "mitjans subvencionats".

L'extrema dreta espanyolista està en el punt de mira d'investigacions i sancions per finançament irregular. Tant Vox com S'ha Acabat la Festa (SALF), d'Alvise Pérez, acumulen problemes en aquest àmbit amb multes imposades i diligències obertes. El Tribunal de Comptes ja va tocar el crostó a Vox l'any passat amb dues sancions que s'enfilaven fins a un total de 233.000 euros, i aquest any un altre cop, amb 862.000 euros. Fins i tot el PSOE va presentar una denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció, que va obrir una investigació al partit per finançament irregular per unes suposades donacions anònimes. Segons ha pogut saber l'ARA, el ministeri públic decidirà, en els pròxims dies, si es querella contra Vox o si arxiva les diligències. Per la seva banda, el Tribunal Suprem investiga Pérez per una donació de 100.000 euros en efectiu per part d'Álvaro Portillo, un empresari de les criptomonedes i presumpte estafador massiu.

Alvise Pérez ja només es té a ell mateix a l'Eurocambra. La guerra oberta amb els altres dos eurodiputats de S'ha Acabat la Festa (SALF), a qui va acusar fa dues setmanes d'haver-se venut a lobistes, ha acabat en ruptura. En una declaració institucional publicada aquest dimarts, els números dos i tres de la candidatura que va encapçalar l'agitador d'extrema dreta trenquen amb el líder de SALF i el seu projecte. "Ni compartim els seus mètodes ni participem del seu entorn", declaren Diego Solier i Nora Junco. En els seus perfils a la pàgina web del Parlament Europeu es declaren independents i ja no apareixen vinculats a SALF.

El partit d'Alvise Pérez, S'ha Acabat la Festa (SALF), va aconseguir per sorpresa tres eurodiputats en els últims comicis europeus, però gairebé un any més tard el seu líder ha admès que n'ha perdut el control i que només respon per ell mateix. Pérez ha reconegut públicament que ha hagut de demanar explicacions als altres dos representants de la seva formació a l'Eurocambra, Diego Solier i Nora Junco, per haver votat diferent en matèria de rearmament. Mentre que el cap de llista de SALF hi ha votat sempre en contra, "en les últimes" votacions els altres dos representants d'extrema dreta hi han votat a favor.

Aquest diumenge, l’extrema dreta espanyola va fer la seva manifestació quasi setmanal a Madrid, increpant el president espanyol Pedro Sánchez i tots aquells que l’acompanyen en l’àrdua tasca de desballestar Espanya, amb els habituals crits ultratjants: en teniu els detalls a la crònica d’Ot Serra en aquest diari. L’interès en aquesta ocasió era veure quin paper hi jugava el PP de Feijóo, incòmode cada vegada que se li presenta una nova foto de Colón, és a dir, una nova convocatòria de l’extrema dreta per tancar files i marcar paquet populista i neofranquista (i per cerrar España, naturalment). En aquesta ocasió, convocava una certa Plataforma por la España Constitucional i Feijóo va voler sortir del compromís per la via d’intentar acontentar tothom: ell no hi va assistir, però hi va enviar Carmen Fúnez, vicesecretària d’organització de la formació, cosa que vol dir que el Partit Popular hi era a tots els efectes. Tampoc hi va faltar una nodrida manifestació del qui és qui de la dreta ultranacionalista espanyola, des d’Abascal fins a Vidal-Quadras passant per Alvise Pérez, el noi sorpresa, i fins i tot Marcos de Quinto, que va manar prou dins Ciutadans. Hipocresia a banda, s’entén que aquestes manifestacions facin mandra a Feijóo, perquè qui en surt reforçada sempre és Ayuso. Aquesta vegada, amb vint-i-cinc mil manifestants segons la Delegació del govern espanyol a Madrid, tampoc va ser l’excepció. 

1. Set anys després de l’1 d’Octubre fa de mal dir, però el dia que Catalunya sigui un nou estat d’Europa –que un dia o altre ho serà, potser més per errors del rival que no per mèrits propis– trobarem a faltar Espanya. La diversió que ens ha donat la darrera setmana no es paga amb traspassos de Rodalies ni amb finançaments singulars. Entre Julián Muñoz, l’Alvise Pérez, Vinícius, el rei i la Bárbara Rey, l’espectacle ha estat de molta qualitat.

D'ençà que va deixar de ser la mà dreta de Toni Cantó a Ciutadans l'any 2019, Alvise Pérez s'ha fet un lloc en l'actualitat política a cop de provocacions, fake news i promeses grandiloqüents. Primer com a influencer i ara també com a eurodiputat, Pérez s'ha dedicat a esbombar falses acusacions i un discurs ultradretà que l'han portat a convertir-se en un dels principals actors del que Pedro Sánchez ha batejat com la fachosfera. Aquesta setmana, però, ha saltat una informació que pot posar contra les cordes la seva credibilitat davant dels seus seguidors. La Fiscalia investiga si va finançar irregularment la campanya després que ell mateix ha admès que va rebre 100.000 euros en efectiu d'un empresari del sector de les criptomonedes.

La Fiscalia del Tribunal Suprem ja té sobre la taula una denúncia contra Alvise Pérez per presumpte finançament il·legal. Segons ha publicat Eldiario.es, el cap de llista de S'ha Acabat la Festa a les eleccions europees va cobrar 100.000 euros en metàl·lic d'un empresari del sector de les criptomonedes per sufragar la campanya. Es tracta d'Álvaro Romillo, fundador de Madeira Invest Club (MIC), companyia que de manera abrupta va tancar la setmana passada. Aquest home és qui va presentar una denúncia davant la Fiscalia General de l'Estat el dia 19 de setembre informant dels fets, que ha ampliat aquest dimecres. Com que la competència per investigar l'eurodiputat és del Suprem, s'ha derivat el cas a la Fiscalia de l'alt tribunal.

L'eurodiputat d'extrema dreta Alvise Pérez va prometre que amb ell i la seva agrupació d'electors "s'acabaria la festa", l'expressió que va fer servir com a ham electoral contra la corrupció. Però els seus primers mesos d'activitat des de les eleccions europees i el primer sorteig del seu sou com a eurodiputat –que ha guanyat un asturià– posen en evidència les contradiccions que ha llaurat amb proclames populistes que ara se li giren en contra.

Els deu anys del regnat de Felip VI es van produir només una setmana abans de la signatura del cap d'Estat a la llei d'amnistia, la qual cosa va provocar crítiques des de les files ultres. Si bé la dreta i l'extrema dreta s'havien erigit en els màxims defensors de la monarquia, la nova formació S'ha Acabat la Festa ja ha declarat la guerra per això al rei i Vox li ha començat a fer peticions constitucionalment impossibles. Estem davant una nova etapa en la relació de la monarquia i l'extrema dreta? ¿Perilla el suport de la dreta radical a la Zarzuela?

El que diuen els futbolistes i els famosos en general té molta repercussió, perquè són un referent per a molta gent. Només cal veure el rebombori provocat per les paraules de Kylian Mbappé contra l'extrema dreta. El problema és quan aquests posicionaments van en contra de la ciència i de la salut de les persones. Va passar quan Miguel Bosé o Victoria Abril es negaven a portar mascareta durant la pandèmia o quan Donald Trump deia que es podia curar la covid amb lleixiu, i ha passat ara quan el jugador de l'Atlètic de Madrid Marcos Llorente, fent gala del seu terraplanisme i una atrevida ignorància, ha negat a les seves xarxes socials que el càncer de pell tingui alguna relació amb prendre el sol sense protecció, que és el que fa ell. Quan passa alguna cosa així l'obligació dels mitjans és desmentir aquestes burrades, i això és el que fa aquest divendres El Mundo en una peça fantàstica que signa la periodista Gema García amb el titular "Marcos Llorente i la forassenyada (i perillosa) teoria que defensa els beneficis de prendre el sol sense protecció".

"Espero que no hagi de passar alguna cosa atroç perquè recuperem el contacte amb la realitat", escrivia diumenge a l'ARA el mestre Enric González. A l'article es referia, entre altres coses, a les conseqüències històriques del romanticisme alemany del XIX en la generació d'un estat d'ànim que va acabar marcant el pitjor del segle XX. Sigui com sigui, Nietzsche va morir el 25 d'agost de l'any 1900, és a dir, 19 anys abans de la fundació del NSDAP, el partit nazi. I Wagner, a qui sovint s'encolomen tantes desgràcies, passà avall el 1883, sis anys abans del naixement Hitler. Se'ls pot acusar de ser nazis abans del nazisme? I d'inspirar-lo? Això ja és una altra història. En canvi, sí que hi ha elements d'aquell temps que permeten establir una relació causal directa i que sovint s'ometen, com ara l'entronització de la frenologia com la manera "científica" d'entendre les complexitats de l'ésser humà. La forma dels cranis, els trets facials, la raça, determinaven llavors la conducta individual i també la col·lectiva, la dels pobles. El món es dividia en braquicèfals i dolicocèfals, en aris i no aris, etc. Totes aquestes rucades pseudocientífiques van ser la base teòrica i la justificació política d'Auschwitz. Per tornar a la realitat va haver de passar una cosa atroç, efectivament...

Un dels grans debats periodístics dels últims anys és com tractar l'extrema dreta o personatges populistes que saps que utilitzaran tota finestra mediàtica per treure'n profit. O sigui, com fer compatible el dret a la informació dels lectors amb no ser manipulats i acabar beneficiant aquests actors polítics. Un bon exemple d'això és el que li ha passat a El País amb l'entrevista a Alvise Pérez que va publicar dilluns tant a l'edició de paper com a la web. Alvise va posar com a condició gravar l'entrevista perquè tenia por de ser manipulat. El País ho va acceptar, però va demanar un compromís per escrit en el sentit que no faria servir la gravació excepte en el cas que hi hagués una manipulació flagrant. El fet és que, com sempre passa en aquests casos, Alvise va incomplir el seu compromís i, abans que l'entrevista sortís publicada, va llançar per les seves xarxes un muntatge de l'entrevista en què recopilava les interrupcions que hi havia hagut i els moments de tensió amb el periodista, Miguel González, quan aquest intentava que no llancés falses acusacions ni insultés ningú. Al capdavall, doncs, l'entrevista ha servit a Alvise per victimitzar-se i fer-se propaganda, que era exactament el que El País volia evitar.

El 1815, Europa estava devastada. Les guerres napoleòniques havien consumit recursos i ànims. La desfeta final del general cors que es va coronar emperador semblava dissipar qualsevol esperança de canvi: el poder seguiria eternament en mans d'absolutistes hereditaris. La revolució de 1789 havia quedat (aparentment) en no res.

El camí de l’agitador d'extrema dreta Alvise Pérez fins al Parlament Europeu s’ha construït en gran part sobre mentides i notícies falses. Algunes li han comportat processos judicials, com quan va afirmar que l’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena havia rebut un respirador a casa seva durant la pandèmia o quan va difondre una prova PCR falsa del llavors ministre de Sanitat, Salvador Illa. Però Alvise no s’atura i, en un altre exemple de la seva manera d'actuar habitual, ara alimenta una altra teoria de la conspiració sobre els resultats de les eleccions europees, en què va obtenir 800.000 vots i 3 eurodiputats.

D’entre les poques sorpreses que ens va portar la nit electoral de diumenge va sobresortir la irrupció d’una nova formació política –una agrupació d’electors, per ser més precisos– que va entrar amb força al Parlament Europeu amb 3 eurodiputats i el 4,6% dels sufragis. Estem parlant, lògicament, de S’ha Acabat la Festa (SALF), la marca de l’agitador digital Alvise Pérez.

“Una jutgessa ordena la detenció de Vito Quiles, cap de premsa d’Alvise Pérez”. Aquesta notícia d'El País, publicada aquest dimecres a les 10.34 h, ha sorprès el seu protagonista esmorzant a la cafeteria del Congrés dels Diputats, on està acreditat com a redactor del canal d'ultradreta EDA TV. El que ha passat a continuació podrien ser les preses falses d'una pel·lícula titulada Atrapa'm si pots o El fugitiu. Sense pagar la consumició, Quiles s'ha aixecat, s'ha posat a parlar per telèfon visiblement nerviós i ha abandonat la cambra baixa. "Sense córrer, però caminant de pressa", explicava poc després un fotògraf que ho ha presenciat tot. Un grup de treballadors gràfics, que també deuen haver deixat algun cafè o pintxo de truita a mig acabar, l'han empaitat i han pogut immortalitzar una imatge que trigarà a ser oblidada pels que trepitgen setmanalment l'espai que travessa la zona de premsa de la cambra espanyola.