Una parella —ella australiana, ell anglès— decideix fer un canvi de vida radical i s’instal·la a Itàlia, en una casa al bosc on viuen amb el més bàsic i on crien els seus fills de manera alternativa a la majoria. Ara, la justícia italiana ha decidit retirar-los la custòdia dels fills al·legant que les criatures, dos bessons de 6 anys i una nena de 8, no estan escolaritzades, no tenen els serveis bàsics i viuen aïllades. Les criatures estan en un centre d’acollida mentre esperen la decisió definitiva d’una jutge que decidirà què és el millor per a elles. La família ha demostrat, amb dades del ministeri d’Educació italià, que una mestra segueix la seva educació a casa i que els fills juguen amb altres nens i nenes de la zona. Per generar energia tenen plaques solars i treuen aigua potable d’un pou. Els fills no presenten cap signe de maltractament. No tenen ni mòbils ni televisió. No estan vacunats. Cadascú pot opinar, però què s’està jutjant, exactament?

El 2023 es va acabar amb dues males notícies sobre l’estat de la nostra infància i joventut. D’una banda, l'Unicef ens avisava dels alts nivells de pobresa infantil. Som líders de la UE, amb més d'un de cada quatre nens i nenes vivint en situació de pobresa i sense accés a les comoditats més bàsiques. D’altra banda, les dades conegudes a finals de desembre sobre l’última Enquesta a la Joventut de Catalunya assenyalen que la taxa d'emancipació dels nostres joves no deixa de caure. Sigui quina sigui la seva trajectòria personal, vulguin o puguin treballar o estudiar, o vinguin de famílies més o menys acomodades, el comú denominador de les persones joves a Catalunya és que viuen a casa els pares. Aquest retard en l’emancipació afecta no només el seu projecte vital com a adults i decisions tan rellevants com la maternitat, sinó també la seva salut mental.