Les intenses pluges que aquest hivern han caigut sobre Tarragona han omplert les rieres que desemboquen al mar i han tornat a embrutar les platges de pèl·lets. L'aigua que cau sobre les instal·lacions de les empreses que manipulen aquests petits plàstics els condueix a través dels desaigües cap a les rieres, i després van a parar a les platges i al mar. L'últim episodi greu es va produir a causa de les precipitacions entre el 16 i el 18 de gener, segons va poder comprovar l'inspector municipal de platges de la Pineda (Vila-seca), que va fotografiar i documentar els milers de pèl·lets que van aparèixer a la platja.

La presència de pèl·lets a les platges preocupa cada cop més, però la solució no és gens fàcil. Aquestes petites boletes, compostes principalment de polipropilè i polietilè, es fabriquen en gran part al polígon petroquímic de Tarragona, però després es distribueixen a diferents empreses que utilitzen aquest tipus de plàstic per fabricar tota mena de productes. Després d'una recent investigació que va acabar el mes d'agost passat, el departament d'Acció Climàtica va concloure que "la responsabilitat en l'abocament és col·lectiva" i assenyalava una desena d'empreses, a les quals demanava aplicar mesures per evitar aquesta situació. Però la conselleria també admetia que l'origen de la contaminació era "difús", de manera que sembla una quimera confiar en el fet que l'abocament de pèl·lets es pugui resoldre a curt termini. En aquest context, la detecció i recollida d'aquests petits plàstics és cada cop més important i una seixantena d'estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han posat sobre la taula –o millor dit sobre la sorra– algunes possibles solucions que les empreses químiques s'han compromès a estudiar.

Encara que Ecoloxistas en Acción hagi convocat per a la jornada de reflexió una retirada de pèl·lets en una platja de Portonovo (Pontevedra), els missatges als xats de Telegram on la ciutadania s’autoorganitzava les últimes setmanes per recollir microplàstics han sigut testimonials. Un mes i mig després que esclatés la crisi a les costes gallegues, pràcticament no arriben pèl·lets, alguns estan enterrats sota la sorra i la gran majoria de tones que duia el vaixell Toconao estan perdudes al mar. “No és tan visible com el chapapote”, admet el politòleg Antón Losada per explicar que aquesta qüestió hagi passat pràcticament inadvertida durant la campanya electoral. Fa dues dècades la imatge era la d’un mar negre tacat de petroli, voluntaris vestits amb granotes blanques que s’enfosquien ràpidament i mobilitzacions ciutadanes multitudinàries.

La crisi dels pèl·lets a Galícia fa més d'un mes i mig que es troba, en forma de baix continu, a l'actualitat informativa. Li passen pel davant els sempre dinàmics escàndols i estirabots de la classe política, així catalana com espanyola o mundial, però la crisi és allà, en forma d'insidioses boletes de plàstic que s'escampen pel litoral atlàntic de la península Ibèrica, en un nombre que va creixent a mesura que es desfan els sacs que les contenen. Òbviament es tracta d'una catàstrofe ecològica, però –tal vegada perquè no dona lloc a imatges espectaculars o dramàtiques, com la de les aus marines envescades en el petroli del Prestige– li dediquem, entre tots, una atenció constant però discreta. Com si els desastres mediambientals tinguessin categories de primera, de segona, etc.

Per la via administrativa, i també per la judicial. La Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona ha obert una investigació sobre la presència de pèl·lets a les platges del Camp de Tarragona –en especial a la platja de la Pineda de Vila-seca– en els últims anys. Es tracta de petites boles que serveixen per fer bosses de plàstic, cables, ampolles i molts altres productes. Des de fa alguns mesos, la Generalitat té obert un expedient administratiu contra 13 empreses –la majoria del polígon petroquímic tarragoní– per incompliment de la llei de responsabilitat ambiental en el tractament d'aquest producte arran de la denúncia de Good Karma i Surfrider Foundation, dues entitats que n'estudien la presència al litoral tarragoní des del 2018.

El departament d'Acció Climàtica investiga per la via administrativa fins a 13 empreses del Camp de Tarragona que podrien estar al darrere de la gran quantitat de pèl·lets que han aparegut en diverses platges de la demarcació. Moltes d'aquestes empreses que l'administració té sota lupa es troben al Complex Petroquímic de Tarragona i es dediquen, precisament, a fabricar aquestes petites boles que serveixen per fer bosses de plàstic, cables, ampolles i molts altres productes. Els pèl·lets poden estar formats per polietilè, polipropilè o clorur de polivinil (PVC), entre altres productes, i això en dificulta la descomposició. La pèrdua d'aquests microplàstics és especialment preocupant perquè han de passar molts anys perquè es descomponguin i perquè estan anant a parar al mar. Alguns d'aquests plàstics han arribat a les Illes Balears.

A hores d’ara, no hi ha ningú a Galícia que no sàpiga què són els pèl·lets, les boles de plàstic que s'estenen a poc a poc per la costa del nord d'Espanya fruit d'un abocament d'un vaixell en costes portugueses. En plena precampanya, els partits de l’oposició gallega han carregat contra el govern del PP a la Xunta per treure ferro a una marea de plàstic que ja està investigant la Fiscalia de Medi Ambient. Si el candidat del PP i president de la Xunta, Alfonso Rueda, assegurava ahir que els pèl·lets no eren tòxics, avui ha reculat i ha elevat a nivell 2 el pla territorial d’emergència, seguint les passes d'Astúries. Aquesta mesura, que també ha decretat Cantàbria aquest dimarts, permet al govern espanyol col·laborar en la neteja de les platges.