De rutes transfrontereres de l’exili republicà, que ressegueixen els mateixos traçats que milers de persones van fer a peu de manera clandestina durant la Guerra Civil, des de Portbou fins a Maçanet de Cabrenys, n'hi ha un munt. Durant els últims anys, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb els ajuntaments de l'Alt Empordà, ha procurat estudiar-les i senyalitzar-les degudament. Ara, però, se n'afegeix una de nova a la llista que, per primera vegada, ha estat senyalitzada també en col·laboració amb les administracions occitanes. El primer itinerari de memòria democràtica fet conjuntament amb la Catalunya del Nord.

Enmig d'un dels molts mars d'alzines sureres del Pirineu oriental, a només dos quilòmetres de la frontera amb França, s'alça una catedral contemporània molt poc coneguda pels passavolants i caiguda en l'abandó i l'espoli durant vuitanta anys. Va erigir-se en un temps rècord i en total secretisme, sense escatimar recursos, en una època de grans penalitats. I enmig dels seus grans murs va albergar part del patrimoni artístic i econòmic d'un estat. És la mina Canta o d'en Negrín, el búnquer construït durant la Guerra Civil a poca distància de la Vajol. Ara, després de dècades lluitant per convertir-se en un gran memorial democràtic, finalment se n'ha dut a terme la rehabilitació de l'interior, ja és visitable i s'hi poden concertar visites guiades –només per a grups de mínim 10 persones i almenys amb quinze dies d'antelació– organitzades pel Museu Memorial de l'Exili (MUME).