L'any passat a Barcelona 526 persones van cometre fins a 6.169 delictes. D'aquests, els cinc més actius de tots acumulen 228 antecedents. Dit d'una altra manera, durant la seva vida han comès gairebé 50 delictes cadascun, la gran majoria furts i robatoris violents. Ells són l'exemple personificat de la multireincidència, un fenomen que ha posat en alerta les principals ciutats de Catalunya i ha pujat un 30% en un any a la capital. Però com es combat? Aquest dimarts el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i els jutjats de Barcelona han proposat diverses mesures.

A poc a poc Barcelona ha recuperat els índexs d'activitat que tenia abans de la pandèmia, també en el camp de la delinqüència. Segons les dades del 2023, però, el total de delictes denunciats a la capital catalana encara és un 7% inferior al del 2019. Tot i això, la xifra global, 210.000, continua sent preocupant i obliga les autoritats a fixar-se com a objectiu prioritari la lluita contra la delinqüència en una ciutat amb tanta projecció turística com Barcelona. Una anàlisi de les dades més acurada, però, permet fer-se una idea més aproximada de com és aquesta delinqüència i, sobretot, com està evolucionant.

La dita Any nou, vida nova no sempre es fa realitat. I en política sovint les coses no venen de nou. Al desembre ja vèiem com diferents alcaldes de Junts del Maresme sol·licitaven l’expulsió de persones delinqüents reincidents estrangeres. Precisament, el mateix partit polític recordava l’episodi, fa uns dies, per parlar de les condicions que s’haurien de donar per poder expulsar aquestes persones, a partir de l’acord entre PSOE i Junts que suposaria la “delegació integral” de les competències d'immigració a la Generalitat.

Lentament però decididament el nostre país s’ha posat al pas d’una tendència ja indeturable del continent. El Congrés dels Diputats espanyol va ser l’últim a Europa a incloure partits declaradament xenòfobs; però el que ara hi és s’hi ha consolidat i la resta s’esbiaixa al seu ritme. Els partits de la dreta tradicional parlaven de la immigració amb la boca petita fins que han decidit dir “les coses tal com són”. De sobte, un dia posem la ràdio i sentim el senyor Turull construint frases més o menys entenedores tot barrejant amb calculada naturalitat els termes “delinqüència”, “immigració”, “expulsió” i “Catalunya”. Qui va tenir la pensada d’atendre algun dels suposats laboratoris d’idees de Convergència durant els inicis de la dècada de 2010 es va poder fer una idea del nivell dels spin-doctors que aconsellen els juntaires.