Els que s'han escandalitzat més per aquesta iniciativa han estat els sindicats policials espanyols i les organitzacions professionals de la Guàrdia Civil. Han alertat que l'objectiu d'aquest moviment és propiciar el "final" de les forces de seguretat espanyoles a Catalunya. Així, interpreten aquesta "expulsió" perquè són els que s'encarreguen de la vigilància de fronteres. "Pretenen deixar el cos sense funcions en territori català", ha avisat el secretari general del sindicat JUPOL, Aarón Rivero. L'altre sindicat majoritari, el SUP, ha avisat en un comunicat que això suposa "la desintegració de la Policia Nacional a Catalunya". De fet, ha enviat una carta urgent al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per reclamar-li que "respecti les competències del cos" i rectifiqui aquest acord.
Junts vol que la Generalitat pugui fixar les condicions per expulsar immigrants amb delictes multireincidents
El Govern minimitza l'acord amb Junts i assegura que no es tracta de "cap traspàs" de competències
BarcelonaLa “delegació integral” de les competències d'immigració a la Generalitat va ser un dels desllorigadors de l'entesa entre Junts i el PSOE per als decrets del govern espanyol. Després del silenci absolut que van protagonitzar els juntaires durant la tarda de l'intens ple a Madrid, que va acabar en un comunicat, aquest dijous diversos dirigents del partit s'han pronunciat sobre què implica, segons ells, l'acord amb el PSOE. D'entrada, Junts vol que Catalunya pugui decidir sobre els fluxos migratoris i permisos laborals, però també sobre si s'ha "d'expulsar immigrants en situació irregular reincidents", ha afirmat el secretari general de Junts, Jordi Turull, a Catalunya Ràdio. "Hem de mirar en quines condicions se'ls pot fer fora”, ha afegit, recordant la demanda de diversos alcaldes del Maresme davant la multireincidència.
Amb tot, Turull ha posat l'accent en la “prevenció” d'aquests fenòmens d'inseguretat. “Catalunya és un sol poble, però és un país de drets i de deures: tothom que fa l'opció que aquest sigui el seu país i el dels seus fills ha de tenir els mateixos drets i els mateixos deures”, ha argumentat, per defensar que “qui la fa la paga”. Això sí, ha deixat clar que des de la seva perspectiva les polítiques d'immigració han de posar l'accent en la “integració”, no pas en “l'enfrontament”, ha dit, que promouen formacions d'extrema dreta com la de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols.
El PSOE evita confirmar que avali la posició dels juntaires i s'emplaça a negociar amb el partit de Carles Puigdemont la llei orgànica que ha de concretar el pacte. El que sí que deixa clar és que aquesta cessió no implica tocar la Constitució. Junts ho ha plantejat com una delegació integral de les facultats, a través de l'article 150.2 de la carta magna, una via que el PSOE ha avalat aquest dijous, tot i que l'article 149 situa la immigració com una competència "exclusiva" de l'Estat.
Turull tampoc ha concretat res més, escudant-se en el fet que el que han fet ara és prendre la “decisió de gruix” de traspassar el poder a la Generalitat: “Hem de fer una bona llei orgànica”. La “importància” d'aquest pacte també l'ha subratllat la líder de Junts a Madrid, Míriam Nogueras. En una entrevista a RAC1, ha dit que l'acord és el més important des del pacte del Majestic amb José María Aznar: “Han passat coses que no passaven des del 1997, quan es van aconseguir les competències de trànsit”. Laura Borràs, des de Telecinco, ha dit que la manera de negociar de Junts i ERC és “molt diferent” i que això es veu reflectit en els “resultats”. Algunes de les funcions que reclama Junts, com ara la de decidir sobre els permisos laborals, ja estan previstes a l'Estatut, això sí, en coordinació amb l'Estat. Nogueras també ha defensat aplicar "el context normatiu europeu fronterer" i ha dit que la llengua és un punt "importantíssim" per a la integració.
El Govern demana explicacions a la Moncloa
El Govern no tenia coneixement del pacte Junts-PSOE i ha demanat explicacions a la Moncloa, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA. Ha estat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que ha contactat aquest matí amb el ministre de Justícia, Félix Bolaños, perquè li desgrani la lletra petita del pacte. No va ser fins a la nit que el ministre li va tornar la trucada. En declaracions als mitjans, Vilagrà ha assegurat que qualsevol nova competència "és benvinguda", però n'ha demanat els detalls. "Exigim al PSOE i al govern de l'Estat conèixer aquesta lletra petita i continuar treballant de govern a govern", ha afirmat Vilagrà. D'entrada, però, amb el text del comunicat de Junts a la mà, la consellera ha negat que es tracti de "cap traspàs".
La diputada d'ERC Teresa Jordà també ha estat crítica amb Junts: “Això és un enunciat [...]. És senzillament una voluntat [...]. No estem a P1 de negociar amb el PSOE”, ha retret als de Carles Puigdemont en declaracions a TV3. Fonts republicanes, de fet, insisteixen que de moment el que coneixen és una "declaració d'intencions polítiques". El líder d'ERC, Oriol Junqueras, per la seva banda, sense mencionar Junts, ha avisat que "abraçar els discursos d'extrema dreta que criminalitzen les persones migrants, lluny de resoldre les situacions de pobresa i exclusió, posa en risc la cohesió social".
Al mes de setembre, en el debat de política general, Junts va portar a votació una proposta de resolució en què defensava el traspàs de les competències en immigració a la Generalitat. En aquell moment, ERC hi va votar en contra perquè considerava que el text tenia un plantejament "racista", tot i que el partit defensa que la Generalitat tingui aquestes competències. Una posició que comparteix la CUP, que també hi va votar en contra al costat del PSC, el PP, Ciutadans i Vox. Els comuns es van abstenir.
Ara bé, després del pacte amb Junts, el PSC ha donat la benvinguda a la delegació de competències, tot i que ha avisat que caldrà veure quin ús en fa la Generalitat. "Tenim competències i no les exercim adequadament", ha advertit el líder del PSC, Salvador Illa, en declaracions a RAC1. La líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha celebrat poder exercir aquestes noves competències, però ha avisat que no ha de ser "per criminalitzar les persones migrants, com fa Junts".
