Catalunya pot tenir totes les competències en immigració?

El TC va acotar el terreny en la sentència de l'Estatut

3 min
Míriam Nogueras i Josep Maria Cruset.

BarcelonaJunts per Catalunya ha salvat finalment dos dels decrets del govern espanyol –hauria salvat també el tercer sobre les condicions de l'atur, però l'ha tombat Podem– a canvi de la "delegació integral de les competències d'immigració a la Generalitat". Ara bé, d'acord amb el marc legal actual, ¿Catalunya pot tenir totes les facultats en aquesta matèria? La Constitució, l'Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional de l'any 2010 en matèria estatutària acoten el terreny en aquest camp.

Què diu la Constitució?

A l'espera de conèixer els detalls del pacte entre Junts i el PSOE, Catalunya i les comunitats autònomes no poden disposar de les competències sobre immigració. D'acord amb la carta magna són competència "exclusiva" de l'Estat, ja que així ho detalla l'article 149. Ara bé, aquesta definició, per a Junts, no impedeix que siguin delegables a través de l'article 150.2, que permet la cessió de facultats a les autonomies que siguin "susceptibles de transferència o delegació". Una interpretació que avalen juristes consultats per l'ARA.

"L'Estat té competència exclusiva sobre les següents matèries:
Nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d'asil"

L'Estatut d'Autonomia de l'any 2006 va fer un intent d'incidir en la regulació migratòria que va ser aturat pel Tribunal Constitucional. O, si més no, el TC amb les majories del 2010 va posar fre a les ambicions de la Generalitat.

Què diu l'Estatut?

L'article 138 de l'Estatut vigent a Catalunya, titulat "Immigració", regula les facultats en aquest camp de la Generalitat, en concret ara atribuïdes al departament de Feminismes que pilota Tània Verge. Assegura que correspon al govern català "la competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, cosa que inclou les actuacions sociosanitàries i d'orientació", així com la "integració" d'aquestes persones en "el marc de les seves competències". També atribueix a la Generalitat la facultat d'"autorització de treball als estrangers" que es produeixi a Catalunya amb coordinació amb el govern espanyol, així com "participar en les decisions de l'Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació en la determinació del contingent de treballadors estrangers". Tot plegat, però, va ser diluït posteriorment pel Constitucional.

"Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l'Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya"

Quin marge ha deixat el Tribunal Constitucional?

Així com en altres preceptes de l'Estatut, el Tribunal Constitucional va acotar l'abast d'aquest article i va dictar com s'havia d'interpretar perquè fos "constitucional". En la sentència de l'any 2010, va afirmar que "la immigració és una matèria que ha sigut reservada amb caràcter exclusiu a l'Estat [...], de manera que l'article de l'Estatut seria clarament inconstitucional si pretengués atribuir a la comunitat autònoma competències en aquesta matèria".

"L'Estatut seria clarament inconstitucional si, com sembla deduir-se de l'enunciat, pretengués atribuir a la comunitat autònoma competències en aquesta matèria"

En aquest sentit, el TC diu que la Generalitat només té facultats en matèria d'immigració si és a través de les seves competències, com ara els serveis socials, la sanitat, l'educació o l'habitatge. "[Aquestes polítiques] Es projecten i beneficien la població immigrant, per tant, no existeix inconvenient perquè es faci una previsió expressa [...] al servei de la integració dels immigrants", afirma la resolució del Constitucional. Parla, així, de "potestats" en les primeres actuacions "sociosanitàries" o "d'orientació", però aclareix que la competència exclusiva en la "primera acollida" dels migrants és de l'Estat. D'aquesta manera, insisteix que "la competència en matèria d'entrada i residència d'estrangers s'inscriu en l'àmbit de la immigració i estrangeria, que són exclusives de l'Estat".

Ara bé, fonts jurídiques consultades consideren que no hi ha jurisprudència desenvolupada sobre quins són els marges que deixa el mecanisme de delegació de competències de l'Estat (150.2) sobre aquesta qüestió, ja que fins ara només s'ha intentat desenvolupar a través de l'Estatut.

A través d'una llei orgànica

Segons el que ha transcendit fins ara del pacte entre el PSOE i Junts, aquesta delegació de competències en matèria d'immigració es farà a través d'una "llei orgànica específica per a Catalunya". En aquest cas, la sentència del TC sobre l'Estatut determina que es faci així. En relació amb la facultat de la Generalitat per "participar" en les decisions sobre immigració, diu: "És a la legislació estatal a qui correspon determinar els termes, formes i condicions de la participació de la comunitat autònoma a la qual es refereix aquest precepte [...]. En tot cas, ha de quedar preservada la titularitat de les competències estatals eventualment implicades i una perfecta llibertat en el seu exercici".

Nou pronunciament del Constitucional?

Si es compleix el pacte entre el PSOE i Junts, doncs, el Congrés dels Diputats haurà d'impulsar una llei orgànica sobre aquesta matèria que, vista la reacció d'aquest dimecres de la dreta i l'extrema dreta, pot tornar a acabar al Tribunal Constitucional. Ara bé, què diria ara l'alt tribunal que hi ha una majoria progressista? ¿Dictaminaria igual que el 2010, quan hi havia majoria conservadora? Encara queda molt –si s'hi arriba– per veure aquest capítol.

stats