A vegades, no només la realitat inspira la ficció, sinó que la ficció també inspira la realitat. Així ho demostra el fenomen de les Stella Maris, un grup de pop cristià creat expressament per a la sèrie La Mesías (2023), de Javier Calvo i Javier Ambrossi, que, després de l'estrena de la primera temporada, s'han convertit en tot un èxit musical més enllà de la pantalla. Les lletres esbojarrades de temàtica cristiana i els balls psicodèlics d'estètica kitsch d'aquesta girl band han enganxat el públic de la sèrie de terror psicològic i han generat molt de bullici a les xarxes. Fins al punt que les sis integrants del grup, amb la cantant Amaia Romero al capdavant, han començat una carrera musical als escenaris, que estrenaran per la porta gran amb una actuació al festival Primavera Sound, el dimecres 29 de maig, al Parc del Fòrum.

Pablo Berger, director de Robot dreams, explicava durant la presentació del film a Sitges l'epifania que va tenir mentre llegia el còmic de Sara Varon sobre l’amistat entre un gos i un robot en què s’inspira la pel·lícula, nominada a l’Oscar a millor film animat: "Hi ha un moment al còmic en què els personatges escolten música, i jo ho vaig veure clar: era September, d’Earth, Wind & Fire, la meva cançó favorita, la cançó perfecta, perquè tots l'hem escoltat mil cops però no ens en cansem". Tan clar ho tenia que al guió va escriure l’acotació: "Sona September". Però una cosa és dir i una altra fer, sobretot quan la cançó que vols per a la teva pel·lícula és un clàssic arxiconegut de la música disco i no ets Wes Anderson ni tens un pressupost de vuit xifres. Per sort, el que sí que tenia Pablo Berger era una productora sensible a les necessitats creatives, Sandra Tàpia, i amb prou mà esquerra i realisme financer per fer realitat el seu desig.