El PP i Vox tenien aquest dimarts una doble cita per posar a prova la seva complicitat a les comunitats autònomes. I s'ha posat de manifest que l'entesa no serà fàcil. Al matí, els dos partits no han aconseguit arribar a un acord per a l'elecció de la presidència de les Corts d'Aragó, que ha aconseguit el PP en solitari. "No podem regalar càrrecs sense cap garantia per part de Vox", justifiquen des de Génova –malgrat que a Extremadura van cedir-los un lloc a la mesa "a canvi de res"–. És una escenificació que evidencia que Jorge Azcón encara té lluny un pacte amb el partit de Santiago Abascal per continuar com a president aragonès. A la tarda, María Guardiola ha donat el tret de sortida al debat d'investidura de l'Assemblea d'Extremadura sense haver obtingut encara l'aval de Vox i apel·lant a la "responsabilitat" de l'extrema dreta per "no frenar" la conformació d'un nou executiu. "No som incompatibles, no hi ha un mur entre nosaltres", ha proclamat.

El PP aprofita totes les palanques de poder que té al seu abast per desgastar el govern espanyol. El Senat, que tradicionalment s'ha comportat com una cambra de segona lectura, s'ha convertit en un autèntic contrapoder del Congrés on la majoria absoluta popular juga amb les eines que té per situar contra les cordes els ministres del PSOE. Allà hi ha una bona representació de dirigents de l'ala dura del PP, amb la presència, per exemple, de la mà dreta d'Isabel Díaz Ayuso, Alfonso Serrano. Amb les autonomies Alberto Núñez Feijóo pretenia fer el mateix: aprofitar que governa en 11 de les 17 comunitats per reforçar la seva estratègia a escala estatal i reclamar a Pedro Sánchez que marxi i convoqui eleccions davant la incapacitat d'aprovar pressupostos i de tenir una majoria parlamentària sòlida. Per això, tant María Guardiola a Extremadura com Jorge Azcón a l'Aragó van avançar comicis davant la impossibilitat d'aprovar els comptes amb Vox.

La setmana comença sota el signe de dues notícies, una de bona i una de dolenta. La dolenta? Vaga de maquinistes. La bona? Aquesta matinada ha reobert l'AP-7 després d’estar tallada tres setmanes. Ja estan operatius els tres carrils entre Martorell i Gelida en sentit Tarragona.

El president de l'Aragó, Jorge Azcón, va avançar les eleccions perquè no va arribar a un acord amb Vox per aprovar els pressupostos. "Hem d'escoltar la veu dels aragonesos", va dir al desembre quan les va anunciar. Ara bé, la jugada no li ha sortit bé: tot i que el seu partit ha guanyat els comicis, ha retrocedit dos escons (de 28 passa a 26) i l'extrema dreta de Vox s'ha disparat de 7 a 14, duplicant els resultats. D'aquesta manera, lluny de reduir la dependència dels ultres, Azcón queda a les seves mans: si vol ser investit, haurà d'entendre's amb la formació de Santiago Abascal, que s'ha bolcat en aquesta campanya electoral, com ja va fer a Extremadura. En la seva valoració aquesta nit electoral, Azcón ha volgut esquivar les negociacions que li esperen si vol mantenir la presidència: "La veritat d'aquesta nit és que nosaltres hem guanyat [...]. És cert que hem perdut dos escons, però no hi ha cap altre partit que hagi tingut el resultat del PP". "Només nosaltres podem formar govern per als pròxims quatre anys", ha afegit.

L'Aragó va aquest diumenge a les urnes per primera vegada de manera anticipada i sense coincidir amb altres comicis, però hi ha molt pocs dubtes sobre quin serà el resultat electoral. Previsiblement, la majoria conservadora (PP+Vox+PAR), que ara és de 36 escons de 67, s'enfilarà per sobre dels 40, en consonància amb l'onada conservadora que es viu a Espanya, però que, com ja va quedar palès a Extremadura, beneficia bàsicament a l'extrema dreta. Tampoc hi ha cap dubte que el PP serà primera força i que, per tant, Jorge Azcón té totes les paperetes per ser investit president de nou. Tot i això, els darrers dies de campanya s'ha vist un Azcón tens, crispat, aixecant el to especialment contra Vox. Per què? Doncs perquè, igual que li va passar a María Guardiola, va decidir avançar les eleccions per superar el bloqueig de Vox als pressupostos, i ara tot apunta que quedarà encara més lligat de peus i mans al partit de Santiago Abascal. En resum, una jugada pensada per reforçar el PP pot acabar reforçant Vox i complicant-li la vida al president aragonès.

La majoria dels discursos de Cap d’Any dels presidents autonòmics han tingut dos principals denominadors comuns: l’habitatge i el finançament. En el primer cas, per treure pit de les mesures que han impulsat per fer front a la primera preocupació dels espanyols. I en el segon, per reprovar el futur model de finançament autonòmic que ERC i el PSOE estan ultimant. Una de les veus més significativa ha estat la d’Emiliano García-Page, el baró socialista més crític amb Pedro Sánchez. No ha pronunciat les paraules finançament ni Catalunya, però se li ha entès tot a l’hora d’advertir que hi plantarà cara: “Combatrem qualsevol mena d’intent de privilegis que ens perjudiqui”.

L'Aragó celebrarà eleccions anticipades. Així ho ha decidit el president autonòmic, el popular Jorge Azcón, després del fracàs de les negociacions amb Vox per aprovar els pressupostos i, segons ha avançat El País, els comicis tindran lloc el 8 de febrer. "No ha estat possible arribar a cap acord", ha confirmat el conseller aragonès d'Hisenda, Roberto Bermúdez de Castro, en una roda de premsa després d'una última trobada amb el partit de Santiago Abascal. "Les mesures que proposen no són legals o no són competència del govern de l'Aragó", ha argumentat.