L'endemà de les eleccions gallegues tothom n'ha volgut fer una interpretació com més favorable als seus interessos millor, i per això és important matisar algunes de les afirmacions que s'han fet. La primera cosa que cal aclarir és que no és cap sorpresa que el PP hagi mantingut la majoria absoluta, ja que era el que preveien totes les enquestes a excepció de la del CIS, que cada vegada té menys crèdit. Una altra cosa és que, amb la patinada de Núñez Feijóo sobre els indults, es van crear unes expectatives per a l'esquerra que, a l'hora de la veritat, no s'han acomplert. En part perquè els gallecs han votat en clau gallega i no estatal.

Derrotat el 23 de juliol, Alberto Núñez Feijóo esprem al màxim la victòria a Galícia amb l'objectiu de desgastar Pedro Sánchez aprofitant que el PSOE va patir diumenge els pitjors resultats històrics a la comunitat. "Hem guanyat a la irresponsabilitat del partit de Sánchez, que es va encomanar als nacionalistes", ha celebrat el líder del PP, que ha participat en la junta directiva del PP gallec al costat del guanyador, Alfonso Rueda. Però Feijóo no ha esmentat l'amnistia, i això que una membre de la seva direcció, Noelia Núñez, exigia aquest matí al PSOE que retirés la llei després del revés electoral. La portaveu de Ferraz, Esther Peña, rebutjava en roda de premsa que l'amnistia tingui vinculació amb els resultats gallecs: "El transvasament de vot ha anat al BNG, que és clarament sobiranista i partidari de l’amnistia".

Quan Xosé Paulo Rodríguez va arribar a la Corunya per treballar a l'Ajuntament, ja fa gairebé 15 anys, es va trobar que començava a parlar i els altres treballadors li deien: "Ah, ets gallec!" Al veure que la reacció s'anava repetint, va acabar contestant: "I vosaltres, d'on sou?" Resulta que tots eren corunyesos, però ja tenien l'hàbit de fer servir el castellà. El director del Teatro Rosalía de Castro utilitza aquesta "anècdota significativa" per explicar com és de residual l'ús de la llengua pròpia en l'àmbit de l'administració a nivell relacional, encara que de cara enfora el gallec sigui l'idioma que s'utilitza institucionalment i predomini en la política gallega. Tret de Mariano Rajoy, al Parlament no s'hi sent castellà als discursos, i als mítings de la campanya electoral del 18-F el gallec és la llengua única o majoritària de tots els partits. Amb tot, una radiografia més àmplia permet veure que està en declivi.

"Amb els dos peus aquí i el cap allà". Així és com la Lourdes, de 80 anys, descriu el fet de viure a l’Argentina. Nascuda a Ordes (Corunya), va enfilar-se a un vaixell amb 21 anys acompanyada dels seus pares i germans i, 15 dies després, va desembarcar al port de Buenos Aires. Des de finals del segle XIX fins a la dècada dels 60 del segle XX, es calcula que prop d’un milió de gallecs es van establir a l’Argentina fugint de la fam que afectava sobretot les zones rurals d’Espanya. La Guerra Civil i la instauració del nacionalcatolicisme van reimpulsar l’exili en un moment en què l’Argentina es trobava en ple creixement econòmic i tenia unes polítiques migratòries flexibles. "De feina n’hi havia", recorda el Jesús, marit de la Lourdes i originari de Viveiro (Lugo), que va arribar aquí als 22 anys.

L'Alfonso Gómez és alcalde de Ginebra i quan atén la trucada de l'ARA –dimecres a la tarda– acaba de dipositar el seu vot des de l'estranger (no amaga la seva simpatia pel Bloc Nacionalista Gallec). Ell és un dels 476.514 gallecs inscrits al Cens d'Electors Residents Absents (CERA), és a dir, amb dret a participar des de l'estranger a les eleccions d'aquest diumenge. Galícia és la comunitat autònoma de l'Estat amb més electors a l'exterior i en aquests comicis la xifra és de rècord: dels gairebé 2,7 milions de persones que poden votar, un 17,7% no viu al territori. De fet, són més que tots els electors que podran votar diumenge a la circumscripció d'Ourense (355.800) i de Lugo (337.734). Molts són fills i nets d'emigrants a l'Amèrica Llatina de principis del segle XX i d'altres que ho van fer a Europa durant la postguerra. "Els meus pares van venir a Suïssa l'any 61, de joves, per veure món i sortir de la llarga nit que vivia el país. I es van acabar quedant", explica Gómez, que va passar part de la infantesa a Corme, un municipi de la Costa do Morte d'on no es va moure el seu avi, a la província de Corunya.

Els dirigents populars han viscut tot un carrusel d'emocions des del passat 28 maig. Aquella nit, en què bona part d’Espanya es va tenyir de blau popular, es va viure una festa grossa a Génova i gairebé ningú dubtava que Alberto Núñez Feijóo arribaria aviat a la Moncloa. Tant, que alguns es van començar a repartir els ministeris abans d’hora. I quan el 10 de juliol Feijóo va deixar descol·locat Pedro Sánchez en el cara a cara electoral, a Génova van pensar que tenien la majoria absoluta a tocar i somiaven amb 160 o fins i tot 170 escons. De veure’s guanyadors, però, van passar a la depressió més absoluta la nit del 23-J i posteriors, malgrat els intents per maquillar-ho.

Un intenta repassar una vegada més el text d'una novel·la, és el seu ofici, al capdavall, però no pot. Intenta absentar-se amb la imaginació del que l'envolta, d'allò a què pertany, però no pot. El meu país, Galícia, viu un tràngol peculiar. Ens van convocar eleccions i suposadament es tracta de decidir la representació que han de tenir els diversos partits, però en realitat això està sent un referèndum per escollir bé aquest present que trepitgem, que és passat, o bé un futur. I el futur mai no es coneix, és un país per néixer.

S'ha de reconèixer que els últims dies Alberto Núñez Feijóo ha animat molt la campanya gallega. Ho ha fet mitjançant la trobada d'una "alta font" del PP amb setze periodistes que podien publicar el que van sentir, però no revelar qui ho va dir. En tot cas, la font en qüestió va reconèixer que el PP havia estudiat l'agost passat la proposta d'amnistia, i que havia acabat descartant-la per inconstitucional en 24 hores. Però sobre l'alternativa de nous indults, va dir que "l'indult és una possibilitat". "Si és legal i hi ha un compromís explícit de tornar a l'estat de dret, es podria haver considerat. Si tenen interès en reconciliar-se de veritat, si volen, parlem", va afegir. Ara bé, tres dies més tard el mateix Feijóo va manifestar: "Jo no soc Pedro Sánchez, jo no accepto l'amnistia ni l'acceptaré”. I va subratllar: "Jo no accepto els indults ni els acceptaré". La pregunta és: per què el líder del PP va deixar caure primer que el seu partit va estudiar la proposta d'amnistia? Per què va valorar la hipòtesi dels indults? I, finament, què va fer que poc després negués radicalment tot desig de fer experiments polítics en aquesta matèria?

Manuel Rivas (la Corunya, 1957) és periodista i escriptor gallec, autor entre d'altres de Què vols de mi, amor? o El llapis del fuster.

Els últims dies de campanya a Galícia han estat plens de nervis al PP, que ha avisat del "risc real" que el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) li arrabassi el poder, davant el seu elevat creixement en les enquestes. Per això, l'última embranzida dels populars abans de les eleccions de diumenge ha recorregut a l'atac directe contra el BNG, el seu passat "leninista" i les seves propostes "nacionalistes" que portarien al territori "el problema de Catalunya". També han carregat contra les seves amistats "perilloses", ERC i Bildu, i fins i tot han difós un vídeo que converteix la líder del Bloc, Ana Pontón, en Arnaldo Otegi. Aquesta inquietud s'ha anat accentuant i els conservadors s'han abraonat també contra Vox per posar en perill la majoria absoluta, sent "aliat" tàcit de Pontón, segons el candidat del PP a la reelecció, Alfonso Rueda. En canvi, el BNG ha dirigit els seus atacs a la gestió del PP i s'ha centrat en les propostes per Galícia, amb un aire optimista. "Està molt obert", reconeixen fonts del partit.

Encara que Ecoloxistas en Acción hagi convocat per a la jornada de reflexió una retirada de pèl·lets en una platja de Portonovo (Pontevedra), els missatges als xats de Telegram on la ciutadania s’autoorganitzava les últimes setmanes per recollir microplàstics han sigut testimonials. Un mes i mig després que esclatés la crisi a les costes gallegues, pràcticament no arriben pèl·lets, alguns estan enterrats sota la sorra i la gran majoria de tones que duia el vaixell Toconao estan perdudes al mar. “No és tan visible com el chapapote”, admet el politòleg Antón Losada per explicar que aquesta qüestió hagi passat pràcticament inadvertida durant la campanya electoral. Fa dues dècades la imatge era la d’un mar negre tacat de petroli, voluntaris vestits amb granotes blanques que s’enfosquien ràpidament i mobilitzacions ciutadanes multitudinàries.

A Ana Pontón, la candidata del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) que aspira a fer història aquest diumenge, li agrada passar estones d'oci a Allariz, un municipi d'uns 6.500 habitants de la província d'Ourense on el seu partit governa des de fa més de 30 anys. Davant del centre de salut, la seu local del PP té encara un logotip antic –el de les lletres vermelles i la gavina blava a sobre–. Al poble asseguren que no s'hi veu gaire activitat i tampoc han detectat que els populars hagin fet campanya electoral aquest dies. Poc hi té a fer la dreta en aquest bastió històric del BNG, un autèntic oasi en una província marcada pel vot rural conservador, només amenaçat a la capital –Ourense– per una candidatura local, Democracia Ourensana, encapçalada per un personatge polèmic. Quin és el secret d'Allariz?

Divendres s’acaba la campanya electoral de les eleccions gallegues, i de què s’ha parlat? De Catalunya. De l’independentisme. De Puigdemont. Espanya viu en un bucle perpetu: parli del que parli, sempre acaba parlant de Catalunya.

Les eleccions a Galícia s'estan ajustant cada cop més i el PP veu perillar de ple la majoria absoluta fins i tot abans que es desencadenés l'efecte Puigdemont per la proposta d'indult condicionat a l'expresident per part d'Alberto Núñez Feijóo. Així ho revela el darrer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) previ als comicis autonòmics d'aquest diumenge, en què els populars liderats per Alfonso Rueda s'han encallat en el 42,2% dels vots i entre 34 i 38 escons –els mateixos que en l'anterior enquesta–, mentre el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) es dispara. Els sobiranistes arriben al 33,4% dels sufragis, amb un creixement que els permetria arribar a entre 24 i 31 diputats, rècord històric de la formació. Si el CIS l'encerta, aquest doble escenari fa penjar d'un fil la majoria absoluta conservadora al Parlament. Paral·lelament, el PSdeG-PSOE s'enfonsa fins al 18% dels suports, cosa que el situa entre els 9 i els 14 diputats, en un resultat especialment negatiu per a la candidatura socialista.

La candidata del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), Ana Pontón, afronta les eleccions autonòmiques del 18-F amb el repte d'aconseguir la presidència de la Xunta de Galícia després de quinze anys consecutius de govern del PP. Atén l'entrevista de l'ARA per telèfon.

El compte enrere ja ha començat i la campanya de les eleccions gallegues ha donat el tret de sortida aquest divendres a mitjanit. En el Parlament del territori hi ha tres partits amb representació –el PP, el BNG i el PSdeG-PSOE–, però la batalla electoral s'ha plantejat com un cos a cos entre els populars i els nacionalistes. L'eco de la política espanyola i Pedro Sánchez hi són ben presents com un espantall que fa servir la dreta, que ha advertit del "perill" que suposaria tenir una presidenta sobiranista com Ana Pontón (BNG). L'actual president de la Xunta, el popular Alfonso Rueda, tem que seria "una sucursal de l'independentisme" i té el repte d'impedir-ho i revalidar la majoria, després de quinze anys seguits del seu partit al govern. És una campanya en què les enquestes mostren un resultat ajustat, que pot anar de molt pocs vots. Què s'hi juga Galícia en aquests comicis?