Uns 350 tractors han ocupat aquest dilluns al matí l'autovia C-25 (l'Eix Transversal) aquest dilluns al matí per protestar contra la sobrepoblació de fauna silvestre a Catalunya, en una protesta convocada per les principals organitzacions agràries de Catalunya.

Els pagesos catalans volen mantenir viva la seva mobilització. Malgrat les bones paraules del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, després de la gran tractorada de dimecres passat a Barcelona, no volen que les seves reivindicacions s'oblidin. Per tant, fins que no rebin una resposta del Govern a les seves protestes continuaran fent tractorades i tallant carreteres.

La ressaca de la manifestació multitudinària de dimecres dels pagesos a Barcelona ha acabat amb una representació dels agricultors sent rebuts al Parlament de Catalunya aquest dijous. Tot i que ahir la gran majoria dels protestants van decidir tornar a casa a la nit, alguns grups van seguir als carrers de la ciutat. En concret, van quedar-se una cinquantena de tractors a la Gran Via, entre el passeig de Gràcia i plaça Tetuan, i un altre grup a l'avinguda Diagonal. Avui al matí, mentre els de la Diagonal engegaven els motors per tornar d'on venien, els de la Gran Via han decidit allargar les protestes i mobilitzar-se fins al Parlament, on han estat rebuts per la presidenta de la cambra, Anna Erra.

Els pagesos venen avui a Barcelona, a portar-hi les seves protestes.

Girant la dita tradicional, es pot retratar la protesta de la pagesia amb un "no plou sobre sec". En un doble sentit: el sentit que literalment fa referència a la persistent sequera que afecta Catalunya –les restriccions al reg imposades per la Generalitat han agreujat la situació en moltes explotacions agràries– i el sentit figurat d'un conjunt de problemes que no han fet sinó aguditzar-se els darrers anys. Quins factors? Doncs bàsicament uns preus molt baixos al comerç majorista en contrast amb el preu final que paguen els consumidors i amb uns costos de producció que no paren de créixer; una política agrària comunitària (PAC) de la UE més enfocada als problemes del nord que als del sud; la competència deslleial dels productes extracomunitaris, que acaben esquivant els controls d'entrada a Europa, i la combinació letal de burocràcia i continus canvis legals. Els pagesos catalans ho tenen clar: si els francesos i els alemanys s'han plantat, ells encara més. Es veuen com els últims dels últims.

“Les dones, són les dones les que duen la veu cantant”, assegura el pagès de la granota verda. I els altres fan que sí amb el cap. Perquè són les dones pageses, les poques que hi ha aquí, les que aglutinen, mouen i fan moure. “Ara portarem blat forment escairat per dinar”, diu un d’ells. “El coneixes? És molt més sa, perquè porta menys gluten. El típic pa que et pots menjar al cap de tres dies”. Som a la bifurcació de la C-17 i la C-25. Un centenar de tractors han aturat el trànsit, i demà hi tornaran, per demanar unes ajudes urgents i necessàries. Que difícil que és explicar-ho, que fàcil que és viure-ho. Són pagesos dels nostres, cansats, com els francesos, de preus per sota del mercat, de la llunyania i qui sap si tirania dels que comprem, de la sequera, que no hi entén de prioritats, de la incomprensió, de la duresa i de la paperassa que els ofega. És el primer dia de protestes, que no saben com seran rebudes ni si arribaran als que mengem verdura, carn i fruita a la ciutat. “La nostra fi és la vostra mort”, diuen els cartells dels tractors. I també: “El carro de la compra és la teva millor arma”.