Catalunya, en emergència per sequera

El Govern retalla el consum d'aigua a sis milions d'habitants després que les reserves hagin caigut per sota del 16%

5 min
El llit del pantà de Sau, a vista de dron.

BarcelonaCatalunya ja està oficialment en fase d'emergència per l'extraordinària sequera que assola el país. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha declarat aquest dijous l'escenari de restriccions als 202 municipis amb més població, tal com es preveia, empès per les agòniques reserves d'aigua als embassaments, que estan en mínims històrics. A partir de divendres, que és quan entra en vigor la resolució governamental, es limitaran els topalls i l'ús de les dotacions d'aigua en diferents àmbits: es redueix a 200 litres per dia i habitant per a tots els usos (s'hi inclou des del consum domèstic fins al d'equipaments públics o activitats econòmiques); es veta l'ús d'aigua potable per a la neteja d'espais públics i la possibilitat d'omplir piscines, i es restringeix dràsticament l'aigua per al reg, especialment a l'agricultura i la ramaderia.

Fa dies que la conselleria d'Acció Climàtica fa equilibris amb les dècimes de les reserves per intentar ajornar al màxim una entrada en emergència que era inevitable. La xarxa hídrica més important és el sistema Ter-Llobregat, que nodreix els sis milions d'habitants dels municipis de les comarques de Barcelona i una part de les de Girona, i ja està al 15,8% de la capacitat. Per tant, ha baixat del llindar que estableix el pla governamental per desplegar mesures especials, fixat en el 16%. De fet, és la primera vegada que aquest potent sistema baixa dels 100 hm³.

Municipis afectats per la sequera
Actualitzat l'1 de febrer del 2024

Aragonès ha recordat que fa més de tres anys que "no plou com el país necessita" i que "mai s'havia viscut una sequera de tanta intensitat" des que hi ha dades a Catalunya. "La crisi climàtica ens està posant a prova", ha advertit. Amb tot, el president ha subratllat que el Govern no ha improvisat i ha reivindicat "l'esforç" que han fet els ajuntaments i el mateix executiu a l'hora d'accelerar projectes, com la modernització de les xarxes d'abastament,  la recuperació de pous i la multiplicació de la quantitat d'aigua que prové de les depuradores. De fet, Aragonès ha subratllat que abans l’aigua regenerada suposava poc més del 15% del total que ens arribava a casa i avui el percentatge ja supera el 55%. "Hem pogut endarrerir fins a quinze mesos l'entrada en emergència", ha corroborat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort.

La Generalitat s'ha compromès a resoldre, entre 2027 i 2030, els deures pendents pel que fa a les infraestructures del cicle de l’aigua, amb l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la construcció de la del Foix, prevista a tres anys vista. Mascort també ha subratllat que continuaran amb les ampliacions i millores de les estacions potabilitzadores del Besòs, del Llobregat i del Ter. "Tindrem 40 hm³ d’aigua regenerada que avui no tenim perquè ja hem engegat el pla que preveu augmentar de 27 a 40 les estacions depuradores d'aigües residuals", ha subratllat el conseller.

De moment, però, res ha pogut evitar que la zona més densament poblada del país passi d'un estat de preemergència a emergència, principalment per l'escassetat de pluges. Si abans el 85% de l'aigua que consumíem arribava dels embassaments, ara la xifra ha caigut per sota de la meitat. De fet, Mascort ha admès que els pròxims mesos "seran intensos" i poden ser "el preludi de mesos vertiginosos" si continua sense ploure. I tot i que el conseller ha volgut transmetre un missatge de "tranquil·litat i confiança", també ha deixat clar que "és impossible" fer un pla de sequera "a la carta per a cada sector" i que no és possible "flexibilitzar" les mesures segons la situació de cada equipament.

Cent expedients a ajuntaments

La conselleria d'Acció Climàtica ha pres la decisió inèdita de declarar l'emergència després de reunir-se amb la comissió interdepartamental de sequera. Malgrat que en el passat també s'han viscut episodis greus de sequera, la situació actual ha trencat tots els esquemes. El sistema Ter-Llobregat, la xarxa d'aqüífers, dessalinitzadores i plantes de potabilització més important de Catalunya abasteixen 202 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i la part sud de Girona, que són les àrees més poblades i és on les reserves d'aigua han caigut en picat.

Segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), més de la meitat dels municipis d'aquesta àrea consumeixen més aigua del que toca. “Hem d'acompanyar els municipis perquè continuïn reduint-ne el consum”, ha dit Mascort, que ha admès la dificultat per assolir aquest objectiu. Sobre l'obertura d'expedients sancionadors a ajuntaments que sobrepassen les dotacions d'aigua, Mascort ha informat que fins ara se n'han obert cent. Els ajuntaments, però, tenen la possibilitat de presentar al·legacions.

Preguntat per la possibilitat que les tarifes de l'aigua augmentin a mesura que els ajuntaments facin més inversions per millorar les xarxes de distribució, ha defensat que "és el moment" de fer-ho. El conseller sí que ha descartat del tot l'opció de fer una reducció general de pressió d'aigua davant la sequera per les diferències urbanístiques i orogràfiques de cada municipi i ha defensat una actuació "quirúrgica" amb els operadors, com la que fa mesos que la conselleria hi porta a terme. Segons ha indicat, s'estan fent proves per comprovar si és possible fer reduccions de pressió en algunes localitats, zones o barris concrets. "On sigui possible es farà i on no sigui possible no es farà", ha dit.

Al conjunt del país, hi ha 239 municipis en escenari d'emergència –202 del sistema Ter Llobregat, 22 de l'aqüífer del Fluvià-Muga, 12 de l'embassament de Darnius-Boadella i 2 de Riudecanyes i Vallirana (de la unitat d’explotació Anoia-Gaià, sol·licitat per l’Ajuntament)–. En canvi, la unitat del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) passa de l’escenari d’alerta al de prealerta després que hagi millorat l’estat de l’embassament de Mequinensa.

Rebuig a la connexió amb l'Ebre

Mascort també ha tornat a rebutjar la proposta de diversos col·legis professionals i economistes d'interconnectar la xarxa d'aigües de l'Ebre al Camp de Tarragona amb la xarxa metropolitana de Barcelona per a una millor gestió de la situació de sequera per dos motius. El primer, que no estaria enllestida per fer front a la sequera actual, ja que no estaria operativa fins al 2025. El segon, perquè l'aposta de la Generalitat es basa a invertir en dessalinitzadores i altres sistemes de tractament més sostenibles. Per això, Aragonès ha explicat que aquesta setmana ha demanat a la Comissió Europea flexibilització fiscal i suport directe amb fons europeus.

En canvi, la via de traslladar aigua amb vaixells continua damunt la taula –tot i que es contempla com a solució extrema– i la possibilitat de portar-la des d'altres comunitats autònomes també apareix a l'ordre del dia de la trobada que, dilluns que ve, mantindrà Mascort amb la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. "La predisposició de la ministra és màxima i segur que trobarem la fórmula: si és necessari portar aigua a Barcelona, en portarem", ha afirmat el conseller.

Les restriccions

El pla de mesures contra la sequera preveu tres estadis, cada cop més restrictius, que es poden activar depenent de l'evolució dels embassaments.

239 municipis afectats
  • Consum

    Les dotacions d'aigua es redueixen a 200 litres per dia i habitant per a ús personal, comercial, industrial i lúdic. El Govern recomana que se situï al voltant dels 90 litres per habitant i dia.

  • Reg

    A la fase d'emergència, es redueix un 80% el reg agrícola –es podrà autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos i arbrat, sempre amb aigua regenerada o del freàtic–, un 50% el de ramaderia i un 25% l'industrial, el mateix percentatge que s'aplica per a usos recreatius.

    En aquests casos, les dotacions es poden complementar amb aigües regenerades d’una estació depuradora d’aigües residuals, a càrrec de l'usuari, si hi ha disponibilitat de cabals.

  • Neteja

    Per a la neteja d'espais urbans, queda prohibit l'ús d'aigua potable excepte si és per a un accident o incendi, però sí que es permet l'ús d'aigua regenerada o freàtica. Tampoc no es pot rentar el cotxe excepte en establiments dedicats a aquesta activitat, que tenen circuits de recirculació d'aigua.

  • Piscines

    Quedarà prohibit l'ompliment total o parcial de tota mena de piscines, també les d'hotels i càmpings i amb l'excepció de les piscines cobertes i descobertes per a la pràctica esportiva federada si disposen d'un sistema de recirculació de l'aigua. També es podran omplir les piscines d'ús terapèutic d'hospitals, residències i centres d'educació especial. Pel que fa a les piscines amb aigua de mar, es podran omplir sense connexió a les xarxes de proveïment ni sanejament.

  • Arbres i jardins

    Queda prohibit l'ús d'aigua per al reg de jardins i zones verdes, tant privades com públiques, excepte si és per a la supervivència de l'arbrat o jardins botànics públics i sempre que es faci amb aigües regenerades o freàtiques.

  • Fonts

    Les fonts ornamentals o llacs artificials no es podran omplir ni totalment ni parcialment, excepte si hi ha fauna en perill d'extinció, per a la qual cosa s'usarà la mínima aigua indispensable procedent de regeneració o freàtica.

  • Rius

    El Govern ha modificat els cabals mínims als rius Muga, Ter i Llobregat, amb l'objectiu de preservar més aigua als embassaments, una mesura que els grups ecologistes han portat a la Fiscalia perquè considera que suposa un dany a la biodiversitat de la zona.


stats