Els atacs dels EUA i Israel a l'Iran ja es noten a les butxaques. La situació serà pitjor com més duri el conflicte i més es trigui a solucionar el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passen la cinquena part del petroli i el gas mundials. "Ningú no sap el que passarà demà, però sí que sabem que el risc és molt alt", afirma Javier Díaz-Giménez, professor de l'Iese. El problema és que ens trobem en un context d'incertesa i volatilitat, afegeix Pedro Aznar, professor d'Economia d'Esade.

L'abaratiment de l'electricitat i els carburants van frenar l'evolució a l'alça del cost de la vida a Catalunya al març. Així, els preus de béns i serveis de consum per a les famílies es van mantenir plans de mitjana entre el febrer i el març, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Els preus tornen a repuntar al novembre a Espanya. L'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies) ha crescut aquest mes un 2,4% respecte al novembre de l'any passat, cosa que situa la variació mitjana de l'IPC el 2024 al 2,8%. Així, segons ha informat en un comunicat el govern espanyol, aquest serà l'increment mitjà de les pensions que s'aplicarà a partir del gener del 2025.

El preu de l'electricitat al mercat majorista espanyol podria caure a la meitat dels nivells actuals en els pròxims sis anys si es compleixen els escenaris de desplegament d'energies renovables previstos al Pla Nacional Integrat de l'Energia i Clima (PNIEC) per al període 2023-2030, segons un article del Banc d'Espanya publicat aquest dimecres.

Des de l'estiu del 2021 i, sobretot, arran de l'esclat de la guerra a Ucraïna, cada dia a les dues del migdia tothom mirava l'operador del mercat ibèric d'energia (OMIE). A aquesta hora, l'organisme publica el preu mitjà en el mercat majorista elèctric o pool per a l'endemà. L'interès, però, ha anat minvant des que els preus s'han normalitzat i s'han deixat enrere rècords històrics com els de la primavera del 2022 (el març d'aquell any es va enfilar fins als 545 euros/MWh).

El govern espanyol continuarà liderant a Brussel·les la causa de la reforma del mercat elèctric. Un debat que l'executiu de Pedro Sánchez va començar a liderar l'estiu del 2021 arran de l'augment del preu de la llum i que, amb l'esclat de la guerra a Ucraïna, ha mantingut obert.

Gazprom va anunciar divendres passat que tallava sine die el gasoducte Nord Stream 1, que subministra Alemanya amb el gas rus. El tall del gasoducte, que havia de ser de tres dies per manteniment, s’està allargant, i no sembla que es pugui resoldre a curt termini. Rússia mantindrà interromput el subministrament de gas fins que la Unió Europea no aixequi les sancions contra Moscou. Així ho ha assegurat aquest dilluns el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en una compareixença recollida per l’agència de notícies russa Interfax. 

Europa es prepara per a una tardor energèticament molt incerta. La reducció del subministrament de gas i petroli per part de Rússia ha agreujat una escalada dels preus de l’energia que sembla que no té aturador. En paral·lel, les famílies vulnerabilitzades contenen la despesa energètica, asfixiades per una crisi energètica i un context socioeconòmic gens optimista. Els efectes greus de la crisi social derivada de la pandèmia són palpables, i s’hi han afegit les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, una inflació mai vista i, fins i tot, l’ombra d’una recessió econòmica.  

"La pujada dels preus els pot arrasar a vostès i a nosaltres", ha advertit el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, al president espanyol, Pedro Sánchez, objecte dels atacs de l'oposició pel poc efecte, als ulls dels seus portaveus, que han tingut les mesures de l'executiu per frenar la inflació. Acte seguit Sánchez ha avançat una de les mesures que dissabte aprovarà el govern espanyol en un consell de ministres extraordinari: l'IVA de la llum s'abaixarà del 10% al 5%. Abans ja s'havia rebaixat del 21% al 10%, però la factura no ha baixat tant com es preveia, mentre s'espera que el topall del preu del gas faci efecte, una mesura que depèn també del context internacional i de la qual es nota l'efecte a mitjà termini.

La crisi energètica fruit de la invasió russa d’Ucraïna té ressonàncies amb el passat. Concretament les similituds amb la coneguda com a primera crisi del petroli, el 1973, fan possible extreure’n algunes lliçons sobre com encarar les derivades econòmiques de la guerra i de les sancions contra el règim del president rus, Vladímir Putin.

Pla de xoc contra l'escalada imparable dels preus de l'electricitat agreujada per l'atac de Rússia a Ucraïna. La Comissió Europea ha presentat aquest dimarts un pla que inclou un ampli ventall de mesures amb l'objectiu últim de reduir al màxim la dependència europea dels combustibles fòssils que provenen de Rússia, que són el principal motiu pel qual aquesta setmana els ciutadans estan pagant la llum al preu més car de la història. Com a mesura que afecta més directament les butxaques de la majoria, Brussel·les s'obre per primera vegada a acceptar que els governs puguin intervenir en el preu de la llum fixant un límit "temporal" que permeti deslligar el rebut final del cost del gas. L'executiu comunitari, però, ha de concretar els detalls d'aquesta via i es compromet a fer-ho en "les pròximes setmanes".

Aquest dilluns està previst que el preu de l’electricitat al mercat majorista torni a batre un rècord històric: 442,54 euros el megawatt hora (MWh). Aquest passat mes de febrer el preu mitjà de la llum al mercat regulat va ser de 201 euros, quan en el mateix mes del 2021 va ser de 28,50 euros. Al diari d'avui també es pot llegir que les grans elèctriques de l'Íbex-35 van més que triplicar els seus guanys l'any 2021. Repsol, Endesa, Iberdrola i Naturgy van tancar el 2021 amb un benefici net conjunt d’11.054 milions d’euros, un 226% més que l’any 2020, quan va ser de 3.388 milions d’euros. Cal dir que en tots els casos han crescut més els beneficis que el volum de facturació, que va augmentar "només" un 33% respecte a l'any anterior. 

En un context global d’emergència climàtica i d’escassedat de combustibles fòssils, els imports de les factures de gas i electricitat han assolit màxims històrics, sense cap perspectiva de canvi de tendència immediata. Això fa que cada vegada més ciutadans apostin per un model de consum menys contaminant i més sostenible i econòmic. I l'opció que guanya adeptes de manera exponencial és l’energia fotovoltaica, que transforma, de manera directa i lliure d’emissions, la radiació solar en corrent elèctric. Ho confirmen les empreses del sector que, després d’anys amb poca feina, ara es troben sobrepassades davant l’allau de peticions per instal·lar panells solars, tant en habitatges particulars com en indústries i administracions públiques.

El bo social elèctric canvia de condicions. Les ajudes extraordinàries per pagar la factura de la llum aprovades pel govern espanyol amb la pandèmia han d'expirar el 28 de febrer en alguns casos i el 30 d'abril per als beneficiaris habituals del bo, que també havien vist com se'ls incrementava l'ajuda amb l'esclat del coronavirus.

Els preus de béns i serveis de consum van pujar el desembre un 6,1% respecte a un any enrere a Catalunya. Es tracta de la pujada més elevada des de, com a mínim, l'esclat de la crisi financera del 2008, segons dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Una escalada de preus de la llum com l'actual no és suficient per posar en marxa una compra conjunta de gas a escala europea com demana Espanya. Malgrat que la Comissió Europea s'ha obert aquest dimecres a activar un mecanisme com aquest, la proposta de l'executiu comunitari només preveu que sigui una via voluntària –per tant no entre els Vint-i-set– i que serviria només en casos d'emergència, com ara un desabastiment, però en cap cas per a una escalada de preus com l'actual, segons explica una font comunitària.

El preu de la llum batrà de nou rècords aquest dimecres. El cost de l’electricitat continua en nivells històricament alts des de fa més de tres mesos, malgrat els esforços del govern espanyol per frenar l’escalada i per esmorteir l’encariment en la factura que paguen els ciutadans. L'encariment de l'energia és un dels elements que més preocupen els economistes, ja que pot frenar la recuperació postpandèmia.

Arran de la guerra del Yom Kipur, conflicte àrabo-israelià de 1973, l’OPEP reduí la seva oferta i embargà països proisraelians. Esclatà la primera crisi del petroli. El preu es quadruplicà. Holanda quedà molt afectada, i respongué amb restriccions i alces de preus. I s’expandí l’ús de les bicicletes. Altres països del nord i centre europeus també van traslladar cost a preus. A Espanya, tanmateix, el trasllat de costos a preus fou més minso, i la reacció tardofranquista a la crisi prioritzà una reducció d’impostos al petroli. Les bicicletes eren per als holandesos.

Davant la inacció de Brussel·les i el rebuig del front liderat per Alemanya i els nòrdics, Espanya redobla l'aposta. Aquest dimarts, en el consell de ministres d'Energia extraordinari que se celebra a Luxemburg, el govern espanyol ha presentat un document en què demana sortir del sistema europeu de fixació de preus de l'electricitat "de manera excepcional" per respondre ràpidament a la crisi energètica. "En situacions excepcionals, els estats membres han de poder adaptar la formació del preu elèctric a la seva situació específica", diu el text.