La invasió d'Ucraïna dispara a màxims els preus de l'energia
La llum és 10 vegades més cara que fa un any i el gas i el petroli freguen el rècord històric
Barcelona / Brussel·lesMàxima tensió als mercats energètics, quan el petroli Brent (el de referència a Europa) vorejava els 140 dòlars el barril, uns nivells no vistos des de l'any 2008, just abans de la Gran Recessió, i el preu del gas també arribava a màxims històrics, 335 euros el megawatt hora (€/MWh) al mercat TTF neerlandès, que fixa el preu de tot el Vell Continent. Els preus s'han disparat al matí quan apareixien notícies sobre la possibilitat que el Japó i els Estats Units vetin les compres de petroli rus. Al llarg del dia, però, la situació s'ha anat contenint. Al tancament de la borsa espanyola, el preu del Brent se situava en 124,6 dòlars el barril (en màxims anuals, en qualsevol cas) i el gas cotitzava a les sis de la tarda a 195 euros el MWh.
Un ensurt de primera hora que, malgrat que s'ha rebaixat al llarg del dia, ha deixat els preus de l'energia en cotes molt altes. I el resultat més clar s'ha reflectit en el preu de la llum a Espanya. El preu establert pel mercat per a demà dimarts s'ha fixat en 544,98 €/MWh, segons Omie, l'operador del mercat. Un nivell mai vist, un rècord històric amb un MWh 102 euros més car que l'anterior rècord. El preu del gas natural en el mercat al matí ha sigut clau per a aquesta escalada del preu de la llum. Per fer-se'n una idea, el preu del MWh elèctric ara fa just un any, el 8 de març del 2021, era de 54,43 euros. És a dir, el preu de mitjana aquest dimarts al mercat majorista és 10 vegades superior al de fa un any.
L'encariment de l'energia respon clarament a la incertesa de la invasió d'Ucraïna. No és perquè falti oferta o perquè hi hagi una demanda extraordinària. Rússia no ha tancat l'aixeta i el gas continua fluint amb normalitat, fins i tot pel gasoducte que travessa Ucraïna. L'impacte de l'encariment del gas en la generació del preu de l'electricitat ha provocat que cada cop més veus s'uneixen a la petició que ja fa mesos que Espanya ha traslladat, sense èxit, a la Unió Europea: desacoblar el gas del mercat elèctric. El sistema marginalista actual fa que l'última energia que entra en el mercat, habitualment el gas, sigui la que marca el preu de tota la generació elèctrica. Com el gas ara és molt car, tota la llum s'encareix, independentment de la font de generació.
Brussel·les presenta solucions
En plena pujada dels preus de l'energia, la Comissió Europea presentarà aquest dimarts una proposta que revisa el mercat energètic europeu per respondre a una situació que colpeja llars i empreses de tot el Vell Continent. Tal com ha explicat avui la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, abans de reunir-se amb el primer ministre italià, Mario Draghi, a Brussel·les, l’executiu comunitari posarà sobre la taula un seguit de mesures per respondre a la crisi energètica agreujada per la guerra a Ucraïna. Són mesures que busquen millorar les fonts energètiques, planificar una inversió massiva en renovables i millorar de l’eficiència energètica per reduir la dependència europea del gas i del petroli rus.
Quan a finals de l’any passat els preus de la llum van començar a escalar, Espanya va liderar un front a Brussel·les que reclamava abordar la situació, a través d’una compra conjunta de gas, de reserves estratègiques europees i d’una revisió del sistema de càlcul de preus. Inicialment Brussel·les, que confiava que l'encariment era transitori, s’hi va mostrar especialment escèptica i va tancar la porta a qualsevol revisió del sistema elèctric europeu. Però la guerra a Ucraïna ha canviat les coses i ara Brussel·les fa setmanes que estudia mesures com les que reclama el govern de Pedro Sánchez. Von der Leyen ha assegurat que s’abordarà una "reorganització" del mercat elèctric europeu, per tenir més en compte les renovables, i també es posarà èmfasi en la protecció dels consumidors i les empreses més vulnerables. La proposta de la Comissió la discutiran els líders a finals d’aquesta setmana a la cimera informal de Versalles.
Tot plegat es produeix en un context de pressió creixent perquè la UE penalitzi encara més Rússia amb un veto a les compres de petroli i fins i tot gas, però és una mesura temuda especialment per països com Alemanya, altament dependents de les fonts energètiques del país exsoviètic. Tot i que la UE s’ha proposat reduir dràsticament en un any la dependència de Rússia i ja ha establert contactes amb altres proveïdors com l'Azerbaidjan, Austràlia, els Estats Units o Qatar, Alemanya no ho veu gens clar. El canceller alemany, Olaf Scholz, ha avisat avui que la prohibició del petroli i el gas russos com a part de les sancions occidentals contra Moscou per la invasió d'Ucraïna poden posar en perill la seguretat energètica d'Europa. "Europa ha exceptuat deliberadament de les sancions el subministrament d'energia de Rússia", ha dit en un comunicat. "El subministrament d'Europa amb energia per a la generació de calor, la mobilitat, el subministrament elèctric i la indústria no es pot assegurar de cap altra manera en aquests moments. Per tant, és essencial per a la prestació dels serveis públics i la vida quotidiana dels nostres ciutadans". Alemanya ja ha aturat la posada en marxa del gasoducte Nord Stream 2 que connecta Rússia amb Europa sense passar per Ucraïna.
Podria ser pitjor
"Podria haver estat pitjor", indica Joaquim Daura, vicepresident del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya. Espanya ha patit dos mesos d'anticicló que han fet davallar la generació eòlica i hidràulica, però a Europa han passat borrasques amb molt de vent i pluja. A més, l'hivern no ha sigut gaire fred, tampoc a l'Àsia, cosa que ha permès derivar cap a Europa vaixells metaners de gas natural liquat (GNL). Aquesta situació, explica aquest expert, ha permès reduir una mica la dependència europea del gas rus, tot i que ha encarit la llum a Espanya.
Segons Daura, la pujada actual de preus de l'energia —malgrat que ja fa mesos que els preus anaven pujant— no obeeix a tensions d'oferta i demanda, "sinó a la incertesa per l'atac a Ucraïna". "Gazprom té com a primer client Europa", explica Daura, i "la possibilitat que es talli el subministrament és el que fa pujar els preus, no la manca de subministrament actual".
El cost econòmic
La possibilitat, però, de prescindir del petroli rus comportaria un cost econòmic molt elevat. Xavier Brun, director del màster de mercats financers de la UPF, recorda que Rússia és el segon productor mundial de petroli, amb 10 milions de barrils diaris. Per cada milió de barrils que es retiri del mercat, el preu pujarà uns 10 dòlars, i per cada 100 dòlars que pugi el preu del petroli, el PIB mundial caurà un 1%.
